Magnòlia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article és sobre l'espècie Magnolia grandiflora. Pel conjunt d'espècies del gènere Magnolia, també anomenades "magnòlies" en català, vegeu Magnolia (gènere).
Infotaula d'ésser viuMagnòlia
Magnolia grandiflora Modifica el valor a Wikidata
Magnolia grandiflora3.jpg
Flor de Magnòlia
Planta
Tipus de fruitfol·licle Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN193948 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMagnoliales
FamíliaMagnoliaceae
GènereMagnolia
EspècieMagnolia grandiflora Modifica el valor a Wikidata
L., 1759

La magnòlia[1] (Magnolia grandiflora) és un arbre de fins a 25 metres d'alçada, de la família de les magnoliàcies, compacte, perenne i de fulles oblongues alternes. Les seves fulles fan entre 8 i 15 cm.[2] Té una gran flor blanca i aromàtica de fins a un pam i de color crema. Floreix entre els mesos de maig i juliol. Produeix un fruit coniforme de 10-12 cm que es reuneixen en una mena de pinya. És originària del sud-est dels Estats Units (de Texas a Virgínia). Actualment és molt usada a la jardineria i distribuïda arreu de les zones temperades del món.

Exemplars de M.grandiflora als Països Catalans[modifica]

La magnòlia (M. grandiflora)[1] a les nostres condicions climàtiques és un arbre de fins a 25 metres d'alçada, de la família de les magnoliàcies, compacte, perenne i de fulles oblongues alternes. Les seves fulles fan entre 8 i 15 cm.[2] Té una gran flor blanca i aromàtica de fins a un pam i de color crema. Floreix entre els mesos de maig i juliol. Produeix un fruit coniforme de 10-12 cm que té aspecte de pinya.

Magnòlies de la vila d'Arbúcies[modifica]

Jardins del Roquer. Diversos exemplars, un d'ells destacat per ser arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la magnòlia més gran d'Europa (1872)[3]

Magnòlies de la ciutat de Girona[modifica]

N'hi ha una als Jardins de la Devesa.[4] N'hi ha deu d'arrenglerades al pati del vell Hospital de Santa Caterina, dissenyat per Josep m. Busquets el 1928.

Magnòlies de la ciutat de València[modifica]

En la plaça d'Alfons el Magnànim es va plantar una barreja d'exemplars de Magnolia grandifora i Ficus elastica (vora 1850). La segona espècie es va plantar per error de confusió amb la primera i ha adquirit dimensió monumental.[5]

Magnòlies en la ciutat de Barcelona[modifica]

El carrer Gran de Gràcia, el carrer Iradier i el Passatge Aloi tenen magnòlies com a arbre d'alineació. A la ciutat de Barcelona hi ha 2.421 exemplars d'aquest arbre segons informació municipal consultada.[6]

La ciutat té dos magnòlies catalogades com d'interès per l'Ajuntament de Barcelona. Un al jardí del Claustre del Carrer del Bisbe 10 -Ciutat Vella- .[7]L'altre a l'antic Ajuntament de Les Corts.[7]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 158. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. 2,0 2,1 «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 2 juliol 2016].
  3. «Un jardí amb espècies exòtiques dels 5 continents - Jardins el Roquer». Espai amb Història. [Consulta: 30 juny 2018].
  4. «Arbres de Girona». Ajuntament de Girona. [Consulta: 30 juny 2018].
  5. «Jardí del Parterre». Ajuntament de València - Regidoria de Parcs i Jardins. [Consulta: 30 juny 2018].
  6. «Llista d'espècies d'arbrat». Parcs i Jardins de Barcelona - Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 30 juny 2018].
  7. 7,0 7,1 «Arbres d'interès local». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 30 juny 2018].