Magnesioferrita
 Magnesioferrita | |
|---|---|
 Cristalls de magnesioferrita de Wannenköpfe (Eifel, Alemanya) | |
| Fórmula química | MgFe₂3+O₄ |
| Epònim | magnesi i Fèrric  |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.02 |
| Dana | 7.2.2.1 |
| Heys | 7.20.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 8,3866Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | negre |
| Macles | comunes en {111} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica, submetàl·lica |
| Color de la ratlla | vermell fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,56 a 4,65 g/cm³ (mesurada); 4,51 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1859 |
| Símbol | Mfr |
| Referències | [1] |
La magnesioferrita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom de la seva composició, contenint magnesi i ferro.
Característiques[modifica]
La magnesioferrita és un òxid de fórmula química MgFe₂3+O₄. Forma una sèrie de solució sòlida amb la magnetita.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric, formant cristalls octaèdrics de fins a 5 mil·límetres. Habitualment es troba de manera granular o massiva.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesioferrita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments[modifica]
La magnesioferrita més comuna és d'origen fumaròlic. És un mineral accessori en algunes kimberlites, carbonatites i gabres alcalins. Es troba també com a inclusions esquelètiques en esfèrules vítries en sediments atribuïts a restes d'impactes de bòlids. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hematites, magnetita i diòpsid.[3] Va ser descoberta l'any 1859 al Vesuvi, província de Nàpols (Campània, Itàlia).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnesioferrita |
- ↑ «Magnesioferrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ «Magnesioferrite-Magnetite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Magnesioferrite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 abril 2016].