Magnetosfera de Júpiter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Magnetosfera de Júpiter
Interaccions entre el vent solar i la magnetosfera de Júpiter
Descobriment[1]
Descoberta per Pioneer 10
Data de descobriment desembre de 1973
Radi de Júpiter 71.492 km
Moment magnètic 1,56 × 1020 m3
Intensitat del camp equatorial 428 μT (4,28 G)
Inclinació del dipol ~10°
Longitud del pol magnètic ~159°
Període de rotació 9h 55m 29,7 ± 0,1s
Vent solar parameters[5]
Velocitat 400 km/s
Força del CMI 1 nT
Densitat 0,4 cm−3
Paràmetres magnetosfèrics[6][7][8]
Distància del Bow shock ~82 Rj
Distància de la magnetosfera 50–100 Rj
Longitud de la magnetocua més de 7000 Rj
Ions principals O+, S+ i H+
Fonts de plasma , vent solar, ionosfera
Ràtio de càrrega de massa ~1000 kg/s
Densitat màxima de plasma 2000 cm−3
Energia màxima de partícules més de 100 MeV
Espectre ràdio, infraroig proper, ultraviolat i raigs X
Potència total 100 TW
Freqüències d'emissió de ràdio 0,01–40 MHz

La magnetosfera de Júpiter és la cavitat del vent solar creada pel camp magnètic del planeta. S'estén fins a uns set milions de quilòmetres en direcció al Sol i gairebé fins a l'òrbita de Saturn a la direcció oposada, i és la magnetosfera planetària més gran i potent del sistema solar. L'existència del camp magnètic de Júpiter va ser observada en observacions de ràdio a finals de la dècada del 1950 i va ser observada directament per la sonda Pioneer 10 el 1973.

El camp magnètic intern de Júpiter està generat per corrents elèctrics del nucli extern, que està compost d'hidrogen metàl·lic. Les erupcions volcàniques del satèl·lit jovià ejecten grans quantitats de diòxid de sofre a l'espai, formant un gran torus de gas al voltant del planeta. El camp magnètic de Júpiter fa que hagi de rotar amb la mateixa velocitat angular i direcció que el planeta. El torus, al seu torn, carrega el camp magnètic amb plasma. De fet, la magnetosfera de Júpiter agafa la forma segons el plasma d'Ió i la seva pròpia rotació, mentre que la de la de la Terra ve donada pel vent solar. Els corrents de la magnetosfera generen aurores permanents al voltant dels pols del planeta i intenses emissions de ràdio variables, que fa que es pugui dir que Júpiter és un púlsar de ràdio molt feble. Les aurores de Júpiter s'han observat en gairebé totes les parts de l'espectre electromagnètic, incloent l'infraroig, el visible, l'ultraviolat i els raigs X tous.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, 1974
  2. Khurana, 2004, pp. 3–5
  3. Russel, 1993, p. 694
  4. Zarka, 2005, pp. 375–377
  5. Blanc, 2005, p. 238 (Table III)
  6. Khurana, 2004, pp. 1–3
  7. Khurana, 2004, pp. 5–7
  8. Bolton, 2002
  9. Bhardwaj, 2000, p. 342

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnetosfera de Júpiter