Magnus IV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMagnus IV
Kung Magnus Erikssons domsigill.jpg
Moneda de Magnus Eriksson
 Rei de Suècia
1319 – 1364
 Rei de Noruega
1319 – 1343
Dades biogràfiques
Naixement 1316
Noruega
Mort 1374
Bergen (Noruega)
Ocupació polític
Casa reial Casa de Folkung
Cònjuge Blanca de Namur (1318/20-1363)
Pares Duc Eric Magnusson
Princesa Ingeborg Håkonsdotter
Modifica dades a Wikidata

Magnus Eriksson (1316 - 1377) fou rei Suècia (Magnus IV) de 1319 a 1364 i rei de Noruega Magnus VII de 1319 a 1343, rey de Escania de 1332 a 1360. Era fill del duc Erik Magnusson i la princesa noruega Ingeborg Håkonsdotter. Nét del rei Magnus III de Suècia i de Haakon V de Noruega. Es casà el 1335 amb Blanca de Namur amb qui tingué a Erik XII Magnusson (1339-1359), rei de Suècia. i Håkon VI (1340-1380), rei de Suècia i Noruega.

A la mort del seu avi el 1319, fou proclamat rei de Noruega i després de Suècia sota la tutela de la seva mare la duquessa Ingeborg, i des de 1322 d'un Senat. El 1332, amb l'objecte d'engrandir el seu regne, adquirí l'Escània per la suma de 34.000 marcs, i se l'anomenà Rex Sveciae, Norvegiae et terra Scaniae (Rei de Suècia, Noruega i Escània), el que donà origen a una guerra amb el rei de Dinamarca Valdemar IV que no acabà fins al 1343 per un tractat en el que es confirmà l'annexió d'Escània a Suècia , el Blekinge i el Halland.

El mateix any, i davant el descontent de Noruega, que no volia ser governada des de Suècia, nomenà rei d'Escània al seu fill Håkon VI, que governà sota la tutela del seu pare i un Senat. El 1348, veient disminuir la seva autoritat, emprengué una campanya contra Rússia, i per front a les despeses de la guerra, prengué diners de l'Església, que l'excomunicà per no haver-lo retornat, i arruïnà al poble amb pesats impostos. El descontentament era general, i els nobles, al front dels quals s'havia posat Erik, un altre dels fills del rei, es revoltaren contra el sobirà el 1356, que tingué d'abandonar gran part del seu territori a Erik. Magnus s'havia aliat amb Valdemar de Dinamarca, i el 1359 envaí Escània, pel que Erik tornà a agafar les armes contra el seu pare, però morí al poc temps, i Magnus regnà arreu de Suècia.

Llavors Magnus va concloure llavors el seu conveni amb Valdemar, al qual li retornà l'Escània, el Bleking i el Halland a canvi que l'ajudés contra el Senat de Suècia, que recolzava la candidatura d'Håkon, però va caure presoner i Håkon proclamat rei de Suècia i Noruega, encara que més tard es van reconciliar i foren desterrats els principals promotors del moviment. Llavors els nobles oferiren la corona al príncep Albert, nebot de Magnus, que arribà a Suècia el novembre de 1363 i fou proclamat rei poc temps després, sent destronat Magnus i el seu fill, i rebent Magnus alguns territoris. El passà la resta dels seus dies a Noruega i morí ofegat prop de Bergen.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Håkon Magnusson
Reis de Noruega
13191343
Succeït per:
Håkon VI
Precedit per:
Birger
Reis de Suècia
13191364
Succeït per:
Albert de Mecklenburg
Precedit per:
Valdemar IV
Rei d'Escània
13221360
Succeït per:
Valdemar IV