Magnus IV

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMagnus IV
Kung Magnus Erikssons domsigill.jpg
Moneda de Magnus Eriksson
Nom original Magnus II.
 Rei de Suècia
1319 – 1364
 Rei de Noruega
1319 – 1343
Dades biogràfiques
Naixement 1316
Noruega
Mort 1374
Bergen (Noruega)
Sepultura Varnhem Abbey Tradueix
Religió Cristianisme
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Dinastia Casa de Folkung
Cònjuge Blanca de Namur (1318/20-1363)
Fills
Pares Duc Eric Magnusson
Princesa Ingeborg Håkonsdotter
Germans
Modifica dades a Wikidata

Magnus Eriksson (1316 - 1377) fou rei Suècia (Magnus IV) de 1319 a 1364 i rei de Noruega Magnus VII de 1319 a 1343, rey de Escania de 1332 a 1360. Era fill del duc Erik Magnusson i la princesa noruega Ingeborg Håkonsdotter. Nét del rei Magnus III de Suècia i de Haakon V de Noruega. Es casà el 1335 amb Blanca de Namur amb qui tingué a Erik XII Magnusson (1339-1359), rei de Suècia. i Håkon VI (1340-1380), rei de Suècia i Noruega.

A la mort del seu avi el 1319, fou proclamat rei de Noruega i després de Suècia sota la tutela de la seva mare la duquessa Ingeborg, i des de 1322 d'un Senat. El 1332, amb l'objecte d'engrandir el seu regne, adquirí l'Escània per la suma de 34.000 marcs, i se l'anomenà Rex Sveciae, Norvegiae et terra Scaniae (Rei de Suècia, Noruega i Escània), el que donà origen a una guerra amb el rei de Dinamarca Valdemar IV que no acabà fins al 1343 per un tractat en el que es confirmà l'annexió d'Escània a Suècia , el Blekinge i el Halland.

El mateix any, i davant el descontent de Noruega, que no volia ser governada des de Suècia, nomenà rei d'Escània al seu fill Håkon VI, que governà sota la tutela del seu pare i un Senat. El 1348, veient disminuir la seva autoritat, emprengué una campanya contra Rússia, i per front a les despeses de la guerra, prengué diners de l'Església, que l'excomunicà per no haver-lo retornat, i arruïnà al poble amb pesats impostos. El descontentament era general, i els nobles, al front dels quals s'havia posat Erik, un altre dels fills del rei, es revoltaren contra el sobirà el 1356, que tingué d'abandonar gran part del seu territori a Erik. Magnus s'havia aliat amb Valdemar de Dinamarca, i el 1359 envaí Escània, pel que Erik tornà a agafar les armes contra el seu pare, però morí al cap de poc temps, i Magnus regnà arreu de Suècia.

Llavors Magnus va concloure llavors el seu conveni amb Valdemar, al qual li retornà l'Escània, el Bleking i el Halland a canvi que l'ajudés contra el Senat de Suècia, que recolzava la candidatura d'Håkon, però va caure presoner i Håkon proclamat rei de Suècia i Noruega, encara que més tard es van reconciliar i foren desterrats els principals promotors del moviment. Llavors els nobles oferiren la corona al príncep Albert, nebot de Magnus, que arribà a Suècia el novembre de 1363 i fou proclamat rei poc temps després, sent destronat Magnus i el seu fill, i rebent Magnus alguns territoris. El passà la resta dels seus dies a Noruega i morí ofegat prop de Bergen.

Bibliografia[modifica]


Precedit per:
Håkon Magnusson
Reis de Noruega
13191343
Succeït per:
Håkon VI
Precedit per:
Birger
Reis de Suècia
13191364
Succeït per:
Albert de Mecklenburg
Precedit per:
Valdemar IV
Rei d'Escània
13221360
Succeït per:
Valdemar IV