Maià de Montcal
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Garrotxa | ||||
| Capital | Maià de Montcal | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 491 (2024) | ||||
| Llars | 50 (1553) | ||||
| Gentilici | Maianenc, maianenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 17,3 km² | ||||
| Banyat per | Fluvià | ||||
| Altitud | 241 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Xavier Casadevall i Ballada (2023–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 17851 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17098 | ||||
| Codi IDESCAT | 170985 | ||||
| Lloc web | maia.cat | ||||
Maià de Montcal és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. El seu terme municipal limita amb les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, i és travessat pel riu Fluvià, el terreny està accidentat pel Montcal (529 metres) i a la dreta de la riera de Maià. El paisatge està conformat sobretot per roures i alzines.
La seva economia principal és agrícola de secà amb cereals, vinyes i oliveres. Té ramaderia bovina i porcina.
Consta en un document de l'any 978 la donació efectuada, pel comte bisbe Miró III de Cerdanya al monestir de Sant Pere de Besalú, d'una casa i la seva cort, amb el nom "Villa Maliano".
Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Maià.[1]
L'any 1969 aquest municipi va incorporar el terme de Dosquers.[2]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Maià de Montcal (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia
[modifica]| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Maià de Montcal | 191 |
| Bruguers | 103 |
| les Carreres | 65 |
| Jonqueres | 33 |
| la Riera | 24 |
| Llorenç i el Molí d'en Llorenç | 23 |
| Dosquers | 21 |
| el Pla de Baix | 14 |
| Usall | 9 |
| Vila-rodona | 5 |
| Font: Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1717 incorpora Ormoyé o Armogués, i el 1970, Dosquers.
Indrets d'interès
[modifica]- Església de Sant Vicenç. Segle X
- Santuari de Santa Magdalena de Maià. Segle XII
- Ermita dels Sants Prim i Felicià. Segle XVIII, en l'interior del qual es troba un pou d'aigua miraculosa, segons creença popular.
- Castell de Dosquers. Documentat des de l'any 1245
Al cementiri és enterrat el polític i economista Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 – Barcelona, 2000), que passà llargues temporades al poble.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ NacióGarrotxa. «Maià de Montcal acull l'homenatge dels socialistes gironins a Ernest Lluch». [Consulta: 17 novembre 2023].
Bibliografia
[modifica]Volum 13. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5441-5.
