Maià de Montcal
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | Catalunya | ||||
Vegueria | Comarques gironines | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Població | |||||
Total | 413 (2018) | ||||
• Densitat | 23,87 hab/km² | ||||
Llar | 50 (1553) | ||||
Gentilici | Maianenc, maianenca | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 17,3 km² | ||||
Altitud | 241 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | Joan Gainza Agustí | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17851 | ||||
Fus horari | |||||
Codi de municipi INE | 17098 | ||||
Codi territorial IDESCAT | 170985 | ||||
Altres | |||||
| |||||
Lloc web | Lloc web | ||||
![]() |
Maià de Montcal és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. El seu terme municipal limita amb les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, i és travessat pel riu Fluvià, el terreny està accidentat pel Montcal (529 metres) i a la dreta de la riera de Maià. El paisatge està conformat sobretot per roures i alzines.
La seva economia principal és agrícola de secà amb cereals, vinyes i oliveres. Té ramaderia bovina i porcina.
Consta en un document de l'any 978 la donació efectuada, pel comte bisbe Miró III de Cerdanya al monestir de Sant Pere de Besalú, d'una casa i la seva cort, amb el nom "Villa Maliano".
Demografia[modifica]
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Bruguers | 92 |
les Carreres | 25 |
Dosquers | 6 |
Jonqueres | 31 |
Llorenç i el Molí d'en Llorenç | 25 |
Maià de Montcal | 174 |
el Pla de Baix | 20 |
la Riera | 43 |
Usall | 11 |
Vila-rodona | 5 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 1717 incorpora Ormoyé o Armogués, i el 1970, Dosquers.
Indrets d'interès[modifica]
- Església de Sant Vicenç. Segle X
- Santuari de Santa Magdalena de Maià. Segle XII
- Ermita dels Sants Prim i Felicià. Segle XVIII, en l'interior del qual es troba un pou d'aigua miraculosa, segons creença popular.
- Castell de Dosquers. Documentat des de l'any 1245
Al cementiri és enterrat el polític i economista Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 – Barcelona, 2000), que passà llargues temporades al poble.
Bibliografia[modifica]
Volum 13. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5441-5.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maià de Montcal |