Mai Zetterling

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMai Zetterling
Mai-zetterling-gullers.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata
Västerås (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1994 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióDirectora de cinema, guionista, actriu de teatre i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeTutte Lemkow (1944–1953) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0955195 Allocine: 4269 Allmovie: p117916
Find a Grave: 10317929 Modifica els identificadors a Wikidata

Mai Zetterling (Västerås, 24 de maig de 1925 Londres, 17 de març de 1994) va ser una actriu i directora de cinema sueca.[1]

Va debutar en el teatre com a actriu infantil i en el cinema a partir de la dècada dels 40. Aviat va captar l'atenció de diversos realitzadors britànics, arribant a rodar fins a 22 pel·lícules en aquest país. El 1948 va participar en el film Musik i mörker ('Nit eterna') d'Ingmar Bergman.

En la dècada de 1960 va iniciar-se en la direcció en diversos documentals de la BBC. El seu primer llargmetratge Alskande par (‘Parelles amoroses’, 1964) va estar nominat a la Palma d'Or i el segon Nattlek (‘Jocs de nit’, 1966) al Lleó d'Or al Festival de Cinema de Venècia.

Durant tota la seva carrera va seguir treballant d'actriu, guionista i directora de cinema.

Filmografia seleccionada[2][modifica]

  • Alskande par (‘Parelles amoroses’, 1964)
  • Nattlek (‘Jocs de nit’, 1966)
  • Doktor Glass (1967)
  • Flickorna (‘Les noies’ 1968)
  • Visions of Eight (1973), documental sobre els Jocs Olímpics de Munic
  • Love (1982)
  • Amorosa (1986)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mai Zetterling
  1. «Obituary: Mai Zetterling» (en anglès). The Independent, 19-03-1994.
  2. «Mai Zetterling». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.