Maia (estrella)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaMaia
Plei scheme.jpg
Nomenclatura
Flamsteed20 Tau Modifica el valor a Wikidata
EpònimMaia Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 45m 49.6066s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)24° 22' 3.8864''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,87[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi19,339 mas/a[3] (ascensió recta)
−44,55 mas/a[3] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial7,4 km/s[6]
10 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra105,5075 parsecs[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,34 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi9,1 mil·lisegons d'arc
9,478 mil·lisegons d'arc[3] Modifica el valor a Wikidata
Part dePlèiades Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralB7III[20] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat660 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi5,5 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre8.020.000 km[21] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva14.310 K[22] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació30 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat1,1[23] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat3.160 cm/s²[23] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* 20 Tau Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Maia (20 Tauri[24] / HD 23408 / HR 1149) és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure. La seva magnitud aparent és +3,87 i s'hi troba a uns 440 anys llum de distància. És la quarta més brillant de les Plèiades, després d'Alcíone (25 Tauri), Atles (27 Tauri) i Electra (17 Tauri). Maia és el nom d'una de les set filles mítiques d'Atles i Plèione.

Maia és una geganta blanc-blavosa de tipus espectral B8III. Irradia 660 vegades més energia que el Sol des de la seva calenta superfície a uns 12.600 K de temperatura. El seu radi, 5,5 vegades major que el radi solar, el converteix en un veritable estel gegant, si bé aquests gegants blaus mai arriben a ser tan grans com les gegantes vermelles o ataronjades, tipificades per la propera Aldebaran (α Tauri).

Com altres estels de les Plèiades, Maia està envoltada per una nebulosa de reflexió, núvol de pols i gas que envolta als estels més brillants del cúmul. D'altra banda, la velocitat de rotació de Maia és baixa, fent que alguns elements químics se submergisquen en el seu interior per acció de la gravetat, mentre que uns altres són portats a la superfície per radiació, cosa que la converteix en un estel de mercuri-manganès.

En el passat, l'astrònom Otto Struve va suggerir que Maia era un estel variable, amb un període de poques hores. Va passar a ser el prototip de les denominades «variables Maia», on estava inclosa Pherkad (γ Ursae Minoris). Actualment la classe està descartada, ja que Maia i la resta dels estels que formaven el grup no són variables en absolut.[25]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. 4,0 4,1 «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  5. 5,0 5,1 Norberto Castro «The IACOB project . III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016, pàg. 22–22. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. Afirmat a: Catalogue of observed velocities. Pàgina: 1–346. Data de publicació: 1928.
  8. «Radial velocities and spectral types of some bright blue stars in the open cluster M 67» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1967, pàg. 781–786. DOI: 10.1086/149201.
  9. «The He-weak stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1972, pàg. 453–464. DOI: 10.1086/151570.
  10. «Distance of the Cepheid SU Cassiopeae». Astronomical Journal, 1968, pàg. 588–589. DOI: 10.1086/110665.
  11. Afirmat a: Distances of Southern B-stars and galactic structure from H-gamma luminosities. Pàgina: 143. Data de publicació: 1961.
  12. Afirmat a: On the precision of the determination of spectral classes and colour excesses of O-A2 stars by the methods of two color diagrams. Pàgina: 25. Data de publicació: 1959.
  13. Afirmat a: A two-dimensionnal quantitative spectral classification of 283 O5-B7 stars and the construction of a spectrum-absolute magnitude diagram. Pàgina: 156. Data de publicació: 1958.
  14. «Two-dimensional spectral classification by narrow-band photometry for B stars in clusters and associations» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1958, pàg. 185–206. DOI: 10.1086/146536.
  15. Afirmat a: Photoelectric spectrophotometry. II. Monochromatic colors of O, B and A-type stars. Data de publicació: 1957. DOI: 10.1086/146375.
  16. «Six-color photometry of stars. VIII. The colors of 409 stars of different spectral types» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1956, pàg. 440–457. DOI: 10.1086/146181.
  17. «Photoelectric spectrophotometry. I. Hydrogen line intensities of O, B and A type stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1956, pàg. 253–257. DOI: 10.1086/146157.
  18. «A spectroscopic study of the Pleiades» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1956, pàg. 54–58. DOI: 10.1086/146129.
  19. «Axial Rotation and Line Broadening in Stars of Spectral Types F0-K5» (en anglès). Astrophysical Journal, gener 1955, pàg. 118–143. DOI: 10.1086/145969.
  20. Afirmat a: Absolute Helligkeiten von 115 B-Sternen. Pàgina: 262–268. Data de publicació: 1951.
  21. «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  22. «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
  23. 23,0 23,1 «Chemical abundances in Hg-Mn stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, desembre 1979, pàg. 675–688. DOI: 10.1086/190637.
  24. NAME MAIA -- Star in double system (SIMBAD)
  25. Maia (Stars, Jim Kaler)