Mainà comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMainà comú
Acridotheres tristis Modifica el valor a Wikidata
Common Myna (Acridotheres tristis) on Kapok (Ceiba pentandra) in Kolkata W IMG 4297.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes7,1 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,378 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou15 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22710921 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaSturnidae
GènereAcridotheres
EspècieAcridotheres tristis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Distribució
Common Mynah distribution map.png
Modifica el valor a Wikidata
Acridotheres tristis

El mainà comú[1] o minà comú[2][3] (Acridotheres tristis) és una espècie d'ocell de la família dels estúrnids (Sturnidae)[4][2] que habita als camps oberts, terres de conreu i encara ciutats des d'Iran i Afganistan fins a la Xina, l'Índia[3] i el sud-est asiàtic. El seus hàbitats són els manglars, els herbassars secs i inundables, les terres llaurades, les plantacions i les àrees urbanes. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[5]

Espècie invasora[modifica]

La Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) va incloure el mainà comú a la llista de les espècies invasores més perjudicials del món.[6] Només hi ha tres espècies d'aus en aquesta llista, les altres dues són el bulbul cul-roig i l'estornell comú. Ha estat introduït àmpliament en zones fora de la seva àrea de distribució natural, incloses les zones adjacents al Sud-est asiàtic, Madagascar,[7] Orient Mitjà, Sud-àfrica, Israel, Amèrica del Nord, Europa,[8] Austràlia, Nova Zelanda i diverses illes oceàniques, entre les quals destaca l'abundant població de Hawaii. El mainá comú és considerat una plaga a Sud-àfrica, Amèrica del Nord, Orient Mitjà, Austràlia, Nova Zelanda i moltes illes del Pacífic. És particularment problemàtic a Austràlia, on s'han intentat diversos mètodes per controlar la mida de les seves poblacions i protegir les espècies natives.[9]

Un estudi va concloure que hi va haver almenys 22 introduccions accidentals i independents de tres espècies de mainàs (el comú, el fosc i el crestat) des de començaments dels anys 90 a la península Ibèrica i en tres arxipèlags (illes Balears, illes Canàries i Madeira).[2] A Tenerife hi havia poblacions reproductores de mainà comú introduïdes des del 1993.[3] També s'havia registrat la nidificació d'individus assilvestrats al Baix Llobregat, el Garraf i a Mallorca.[2] Les iniciatives d'eradicació van permetre eliminar poblacions insulars de mainà comú en quatre illes, però l'espècie es manté a l'estuari del Tajo (Portugal).[8]

Així mateix, tots els tàxons del gènere Acridotheres estan inclosos en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, regulat pel Reial Decret 630/2013, de 2 d'agost, i està prohibida a Espanya la seva introducció al medi natural, possessió, transport, trànsit i comerç.[10]

Referències[modifica]

  1. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «mainà cendrós». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. [Cerdanyola del Vallès]: Lynx Edicions, 2010. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Svensson, Lars. Guia d'ocells : Europa i regió mediterrània. 2a ed. Barcelona: Omega, 2010. ISBN 978-84-282-1534-3. 
  4. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 673. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. BirdLife International. «Common Myna. Acridotheres tristis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 29 agost 2022].
  6. Lowe S., Browne M., Boudjelas S. and de Poorter M. (2000, updated 2004). 100 of the World's Worst Invasive Alien Species: A selection from the Global Invasive Species Database Arxivat 2017-03-16 a Wayback Machine.. The Invasive Species Specialist Group (ISSG), a specialist group of the Species Survival Commission (SSC) of the World Conservation Union (IUCN), Auckland.
  7. Wilme, Lucienne «Composition and characteristics of bird communities in Madagascar». Biogéographie de Madagascar, 1996, pàg. 349–362.
  8. 8,0 8,1 Saavedra, S.; Maraver, A.; Anadón, J. D.; Tella, J. L. «A survey of recent introduction events, spread and mitigation efforts of mynas (Acridotheres sp.) in Spain and Portugal». Animal Biodiversity and Conservation, 38 (1), 2015, pàg. 121-127.
  9. Long, John L. (1981). Introduced Birds of the World. Agricultural Protection Board of Western Australia, 21-493
  10. «Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto, por el que se regula el Catálogo español de especies exóticas invasoras.».