Mainà comú
Acridotheres tristis  | |
|---|---|
_on_Kapok_(Ceiba_pentandra)_in_Kolkata_W_IMG_4297.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 7,1 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 0,378 m |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 15 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22710921 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sturnidae |
| Gènere | Acridotheres |
| Espècie | Acridotheres tristis Linnaeus, 1766 |
| Distribució | |
 | |
El mainà comú[1] o minà comú[2][3] (Acridotheres tristis) és una espècie d'ocell de la família dels estúrnids (Sturnidae)[4][2] que habita als camps oberts, terres de conreu i encara ciutats des de l'Iran i Afganistan fins a la Xina, l'Índia[3] i el sud-est asiàtic. El seus hàbitats són els manglars, els herbassars secs i inundables, les terres llaurades, les plantacions i les àrees urbanes. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[5]
Espècie invasora[modifica]
La Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) va incloure el mainà comú a la llista de les espècies invasores més perjudicials del món.[6] Només hi ha tres espècies d'aus en aquesta llista, les altres dues són el bulbul cul-roig i l'estornell comú. Ha estat introduït àmpliament en zones fora de la seva àrea de distribució natural, incloses les zones adjacents al Sud-est asiàtic, Madagascar,[7] Orient Mitjà, Sud-àfrica, Israel, Amèrica del Nord, Europa,[8] Austràlia, Nova Zelanda i diverses illes oceàniques, entre les quals destaca l'abundant població de Hawaii. El mainá comú és considerat una plaga a Sud-àfrica, Amèrica del Nord, Orient Mitjà, Austràlia, Nova Zelanda i moltes illes del Pacífic. És particularment problemàtic a Austràlia, on s'han intentat diversos mètodes per controlar la mida de les seves poblacions i protegir les espècies natives.[9]
Un estudi va concloure que hi va haver almenys 22 introduccions accidentals i independents de tres espècies de mainàs (el comú, el fosc i el crestat) des de començaments dels anys 90 a la península Ibèrica i en tres arxipèlags (illes Balears, illes Canàries i Madeira).[2] A Tenerife hi havia poblacions reproductores de mainà comú introduïdes des del 1993.[3] També s'havia registrat la nidificació d'individus assilvestrats al Baix Llobregat, el Garraf i a Mallorca.[2] Les iniciatives d'eradicació van permetre eliminar poblacions insulars de mainà comú en quatre illes, però l'espècie es manté a l'estuari del Tajo (Portugal).[8]
Així mateix, tots els tàxons del gènere Acridotheres estan inclosos en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, regulat pel Reial Decret 630/2013, de 2 d'agost, i està prohibida a Espanya la seva introducció al medi natural, possessió, transport, trànsit i comerç.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «mainà cendrós». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. [Cerdanyola del Vallès]: Lynx Edicions, 2010. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Svensson, Lars. Guia d'ocells : Europa i regió mediterrània. 2a ed. Barcelona: Omega, 2010. ISBN 978-84-282-1534-3.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 673. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Common Myna. Acridotheres tristis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S. and de Poorter M. (2000, updated 2004). 100 of the World's Worst Invasive Alien Species: A selection from the Global Invasive Species Database Arxivat 2017-03-16 a Wayback Machine.. The Invasive Species Specialist Group (ISSG), a specialist group of the Species Survival Commission (SSC) of the World Conservation Union (IUCN), Auckland.
- ↑ Wilme, Lucienne «Composition and characteristics of bird communities in Madagascar». Biogéographie de Madagascar, 1996, pàg. 349–362.
- ↑ 8,0 8,1 Saavedra, S.; Maraver, A.; Anadón, J. D.; Tella, J. L. «A survey of recent introduction events, spread and mitigation efforts of mynas (Acridotheres sp.) in Spain and Portugal». Animal Biodiversity and Conservation, 38 (1), 2015, pàg. 121-127.
- ↑ Long, John L. (1981). Introduced Birds of the World. Agricultural Protection Board of Western Australia, 21-493
- ↑ «Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto, por el que se regula el Catálogo español de especies exóticas invasoras.».
