Maison Martin Margiela

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaison Martin Margiela
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'abril de 1957 (60 anys)
Lovaina
Alma mater Royal Academy of Fine Arts (Antwerp)
Activitat professional
Camp de treball Disseny d'indumentària
Ocupació Dissenyador de moda
Ocupador Maison Martin Margiela

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: margiela Instagram: maisonmargiela
Modifica dades a Wikidata

Martin Margiela és un dissenyador de moda nascut a Limburg, Bègica. Graduat per la Royal Academy of Fine Arts de Amberes i associat al grup dels “Seis de Amberes”, basa el seu treball en el moviment desconstructivista, el reciclatge de peces de roba i la transformació.[1]

Biografia i trajectòria[modifica | modifica el codi]

Maison Martin Margiela va néixer el 1957 a Limburg, Bèlgica. El 1979 es gradua a la Royal Academy of Fine Arts d'Amberes i treballa com a dissenyador freelance fins al 1984. Entre els anys 1984 i 1987 és assistent pel dissenyador Jean Paul Gaultier. Un any després, crea la seva pròpia firma junt a Jenie Meirens, anomenada Maison Martin Margiela. Aquest mateix any presenta a Paris la seva primera col·lecció per dona amb el nom de “Destroy Fashion”.[2]

El 1989 rep el premi Andam Award i el 1995 la revista Street magazine és dedicada a aquest dissenyador. El 1997 exposa la primera exposició individual en col·laboració amb el microbiòleg Ad Van Egeroat al Bojman's Museum de Rotterdam, l'exposició es basava en l'alteració de teixits a partir de cultius de bacteris que deformaven el teixit de diferents maneres.[3]

De 1998 a 2003 es converteix en director creatiu de la firma Hermés per col·leccions de dona. El 2000 obra la 1a botiga de la firma a un edifici abandonat a Tokyo, del 2002 al 2009 obra botigues a Brussel·les, París, Sendai, Aoyama, Osaka, Londres, Taipei, Nova York, Hong Kong, Los Angeles, Milà, San Petesburg, Munich, Dubai i Pekin.

El 2002 Renzzo Rosso (director de la marca Diesel) es converteix en accionista majorista de Neuf Sas, on entra a formar part Maison Martin Margiela. El 2004 es trasllada la seu de la firma a la Rue Saint Maur de París i dos anys després es presenta per primer cop la línia Artisanale (línea 0) a la setmana de la Haute Couture de París. El 2008 se celebra el 20è aniversari on es fa una exposició de Margiela al Mode museu d'Amberes i es crea un llibre en honor a la firma. El 2009 es dedica la publicació núm.9 de la revista Cream a Margiela. El 2010 es llença al mercat la primera fragància de la firma anomenada ‘'Untitled i s'inaugura la tenda on-line.[1]

Estil i característiques[modifica | modifica el codi]

La feina de Margiela així com la dels els Dissenyadors dels "Sis d'Amberes" i els de Rei Kawakubo (Creadora de la marca Commes des Garçons) formen part del moviment desconstructivista i conceptual de la moda. Es basa en l'excèntric i Revolucionari, allunyant-se del luxe Convencional.

Aquest concepte té una gran importància al llarg de la carrera professional de Martin Marigiela, en la qual reivindica la moda com una forma d'art i no com una font comercial. Per això Margiela creu en la importància de la roba per sobre del dissenyador i mantén en un anonimat absolut la seva persona ( no surt després de les desfilades ni es tenen fotografíes d'ell).

Podem veure aquesta filosofía també en la forma d'etiquetar les peces, una etiqueta blanca amb quatre puntades als quatre costats embastades a mà. És un creador obssessionat en el procés i la tècnica de peces que són un culte a la impersonalitat. Destaca l'artesania i el detall amb el qual estan fetes les peces i utilitza la destrucció i reinterpretació de peces. Utilitza els trampantojos, les mesures XXL i els efectes 3D.[3]


Exposicions permanents a museus[modifica | modifica el codi]

Botigues[modifica | modifica el codi]

Botiga París, França (2012)

Té diverses botigues arreu del món:

  • 23, rue de Montpensier Paris 75001 Francia
  • 114, rue de Flandre 1000 Brussel·les, Bélgica
  • Ebisu Minami, Shibuya Tokyo 150-0022 Japó
  • 23-a Crocus City Mall, Krasnogosk, Mosu - Rússia
  • Bolshoi Prospekt, 287, St. Petersburgo - Rusia
  • 1-9 Bruton Place Mayfair Londres
  • 803 Greenwich Street Nueva York 10014 USA
  • 9970 South Santa Monica Blvd Beverly Hills CA 90212
  • 3F, N°300, Sec.3, Jhongsiao E road, Taipei Taiwan
  • Via della Spiga, 46 20121 Milà Italia
  • 3, Maximilian str 34 Munich, Alemania [1]

Col·laboracions[modifica | modifica el codi]

Swaroski[modifica | modifica el codi]

A l any 2013 Maison Martin Margiela va fer una col·laboració amb la firma de joieria de cristall Swaroski. La col·lecció és basaba en peces blanques amb cristalls en formes minerals asimètriques i avanguardistes inspirades en les estalactites, fetes a partir de la tecnologia Crystalactite fusion technology basada en la fusió de resina mat i cristalls. El tancat de les peces utilitza un mecanisme de clic i els collarets estan cordats amb cinta.

Mikita[modifica | modifica el codi]

Aquesta col·lecció es va fer per celebrar el 26è aniversari de la firma d'ulleres el 2014. La col·lecció es basa en la reinterpretació i experimentació de la forma amb una molt bona unificació de les dos firmes.

G-shot[modifica | modifica el codi]

Aquesta col·laboració es va crear en honor del 30è aniversari de la marca G-Shock. Es van crear rellotges d'edició limitada amb pell blanca ample amb efecte mirall i cristall líquid a la superfície de l'esfera. La col·lecció va resultar pràctica, innovadora i pràcticament indestructible.

Converse[modifica | modifica el codi]

Converse Maison Martin Margiela' és la col·lecció càpsula inspirada en els models Star '70 y Jack Purcell y segueix l'estètica pura i blanca de la pintura tan icònica de la firma. La pintura blanca tenyeix la pell interior i exterior de forma esquerdada creant un producte que combina luxe i comfort. Lo curiós del disseny és que amb cada ús, el blanc es va desgastant i va desapareixent, desvelant l'autèntic color que es troba a sota.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Martin Margiela Overview». Art+Culture. [Consulta: 1 maig 2014].
  2. Betts, Katherine «“La Mode Destroy”». Vogue's View, Maig 1992.
  3. 3,0 3,1 Fashion Now. Taschen, Febrer 2012. ISBN 978-3836536141 [Consulta: 15 abril 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Terry Jones, Susie Rushton. Fashion Now. Taschen, Londres 2012, pàg 49 - 56. 

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]