Major League Soccer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Major League Soccer
Temporada o torneig actual2016
Major League Soccer
Esport Futbol
Fundació 1993
Nombre d'equips 20 equips
País Estats Units Estats Units
Canadà Canadà
Continent Amèrica del Nord
Campió actual Portland Timbers (1r títol)
Més campionats Los Angeles Galaxy (5 títols)
Soci de TV Eurosport
Lloc web oficial Major League Soccer

La Major League Soccer (MLS) és una competició de futbol professional organitzada per la Federació de Futbol dels Estats Units de la FIFA que es disputa a l'Amèrica del Nord i que ajuda a promoure l'afició per aquest esport als Estats Units i al Canadà. Tot i que començà com una competició dels Estats Units, avui dia és disputada per 20 equips, dels quals 17 equips són estatunidencs i 3 són canadencs. Actualment és la màxima competició de les competicions de futbol d'aquests dos països i és superior a la US Open Cup, la copa que disputen equips estatunidencs de l'MLS amb equips de lligues menors (NASL i USL).

Història[modifica | modifica el codi]

David Beckham va ser el primer Jugador Franquícia de l'MLS el 2007.
El Columbus Crew Stadium, estadi del Columbus Crew i el primer estadi específic de futbol de l'MLS.

L'MLS es formà el 17 de desembre de 1993, complint una promesa a la FIFA d'Alan Rothenberg i la US Soccer Federation de crear una Primera Divisió professional de futbol als Estats Units com a canvi de la concessió de la Copa del Món de futbol 1994. La lliga s'inicià el 1996 amb 10 equips dividits en dues conferències:

La lliga s'amplià a 12 equips el 1998, amb Chicago Fire a l'Oest i Miami Fusion a l'Est. El 2000, la lliga es reorganitzà en tres conferències, Est, Central i Oest. Els equips de Chicago, Tampa Bay, Dallas i Columbus ingressaren a la nova Conferència Central. Tanmateix, la temporada 2001, els equips de Florida (Miami i Tampa Bay) es van dissoldre i la lligà passà de nou a 10 equips, amb dues conferències, passant Chicago a l'est. Davant la crisi econòmica que patí la lliga el nou president Don Garber, antic cap de l'NFL Internacional, va idear la construcció de nous estadis específics de futbol per a la supervivència econòmica dels clubs i de la lliga seguint l'exemple del Columbus Crew Stadium el 1999, de 22.000 espectadors, el primer estadi específic de futbol construït als Estats Units. Li seguiren el Toyota Park de Chicago de 20.000 espectadors, The Home Depot Center de Los Angeles de 27.000 espectadors, el Pizza Hut Park de Dallas de 22.000, el nou estadi del Colorado Rapids, el BMO Field de Toronto de 20.000, el Rio Tinto Stadium de Salt Lake City de 20.000, el modern Red Bull Arena de Nova York amb 25.000 seients coberts i el PPL Park de Filadèlfia amb 18.500.

A la temporada 2004 de nou s'amplià la lliga a 12 clubs amb l'aparició de Real Salt Lake, de Salt Lake City, que juga al nou Rio Tinto Stadium de 20.000 espectadors i CD Chivas USA, de Los Angeles, que comparteix estadi amb Los Angeles Galaxy. Els dos clubs foren ubicats a la Conferència Oest i Kansas City fou desplaçat a l'Est. El Real Salt Lake deu el seu nom a que el seu propietari és seguidor del Reial Madrid i amb qui va establir diversos acords, mentres que el Chivas USA el va fundar el propietari del Chivas de Guadalajara de Mèxic.

La temporada 2006, l'equip dels MetroStars fou rebatejat com a New York Red Bulls en ser adquirit per l'empresa de begudes energètiques del mateix nom (un equip germà al ja existent a Àustria, el Red Bull Salzburg). San José Earthquakes fou reubicat i canvià de nom esdevenint Houston 1836, que a les poques setmanes adoptà el nom de Houston Dynamo.

L'any 2007 s'acceptà el primer club canadenc, Toronto FC, que juga al nou estadi BMO Field de 20.000 espectadors i que en el seu primer any va esgotar tots els abonaments disponibles amb llista d'espera inclosa per la gran acollida que va tenir. I el 2008, San José Earthquakes tornà a ésser format, passant la lliga a 14 equips.

El 2007 va debutar a l'MLS David Beckham, fitxat per Los Angeles Galaxy gràcies a la nova regla del Jugador Franquícia, feta per atreure jugadors mediàtics a l'MLS després d'anys de domini de salaris relativament baixos. També es va permetre per primer cop un total de 8 jugadors estrangers per equip. Jugadors com Cuauhtémoc Blanco del Club América, firmat amb el Chicago Fire, i Juan Pablo Ángel, de l'Aston Villa als New York Red Bulls, són alguns dels primers jugadors designats. Les sortides de Clint Dempsey, Jozy Altidore i la cessió de Landon Donovan a la Premier League demostren l'intercanvi de promeses a Europa a canvi de veterans experimentats a l'MLS. Altres jugadors experimentats han seguit Beckham i Blanco a l'MLS, com Guillermo Barros Schelotto a Columbus, Freddie Ljungberg a Seattle, Juninho a Los Angeles i Thierry Henry a Nova York.

L'MLS també ha fet un gran esforç pel planter i la formació de nous jugadors, tots els clubs tenen la seva acadèmia de futbol i diversos equips juvenils que juguen lligues i campionats juvenils organitzats per la mateixa MLS. Destaca pel seu prestigi la Red Bull Academy de Nova York, que forma joves en perill d'exclusió social que viuen en barris conflictius, i també la David Beckham Academy de Los Angeles.

L'any 2009 va ingressar un nou equip de la ciutat de Seattle a la conferència Oest, els Seattle Sounders FC, amb el nou estadi Qwest Field reconvertible en estadi específic de futbol amb uns 35.000 espectadors i que en el seu primer any ha batut el rècord d'assistència en un estadi de la Major League Soccer amb plens a cada partit. L'any 2010 es va inaugurar el nou estadi Red Bull Arena de Nova York, un modern estadi específic de futbol d'estil europeu amb 25.000 seients coberts i considerat com la joia de la Major League Soccer. El 2010 va ingressar a la lliga un nou equip a Filadèlfia a la conferència Est, els Philadelphia Union, amb el nou estadi de futbol PPL Park de 18.500 espectadors. El 2011 la Major League Soccer va arribar als 18 equips, ja que van ingressar dos nous equips a la Conferència Oest, el Portland Timbers, amb la renovació del PGE Park en estadi de futbol per a 20.000 espectadors, i el Vancouver Whitecaps, amb la renovació de l'Estadi BC Place. El 2012 va ingressar un nou equip a la Conferència Est, el Montreal Impact, que juga a l'Stade Saputo de 20.000 espectadors.

Futures expansions[modifica | modifica el codi]

La vintena franquícia finalment veu la llum al maig de 2013, quan l'MLS concedeix al Manchester City FC d'Anglaterra i als New York Yankees una plaça per a un nou equip anomenat New York City FC, que de moment juga en el mític Yankee Stadium. Al novembre d'aquest mateix any, Orlando City SC també va ser anunciada com a nova franquícia. Tots dos clubs van entrar en competició l'any 2015. Actualment s'està negociant l'arribada d'una segona franquícia a Florida (a Miami concretament) amb David Beckham com un dels propietaris. A l'abril de 2014 es va anunciar una nova franquícia a Atlanta, que tindrà el seu debut el 2017. També es va anunciar en aquest mateix any la creació de l'equip de Los Angeles FC, en substitució del Chivas USA.

Sistema de campionat[modifica | modifica el codi]

Partit de l'MLS de l'any 2009 entre el DC United i el Chicago Fire.

El sistema de campionat està integrat per 20 equips en dues conferències, Conferència Est i Conferència Oest. La temporada s'inicia al març i s'acaba al desembre. Cada equip juga 34 partits durant la temporada regular. El campió de la temporada regular rep l'Escut dels seguidors de l'MLS (MLS Supporter's Shield). Els 12 millors equips classificats de la temporada regular es classifiquen per al torneig d'eliminació directa denominat MLS Cup Playoffs que finalitza amb el partit final de la Copa MLS, que proclama el campió de la competició.

El campionat de la Major League Soccer es divideix en dues parts: la temporada regular, on juguen els 20 equips dividits en 2 conferències: Conferència Est i Conferència Oest, i els playoffs, el partit final dels quals, la Copa MLS, decideix el campió de la lliga.

Encara que el format ha variat a través dels anys, l'actual estableix que durant la temporada regular tots els equips juguin un total de 34 partits cadascun. D'aquests 34, 10 són davant dels equips de la conferència oposada, i els altres 24 es reparteixen entre els 9 rivals de la conferència pròpia, podent enfrontar-se davant d'aquests últims en dues o tres oportunitats. Al final de la fase regular, l'equip amb més punts entre tots els participants d'ambdues conferències obté l'Escut dels seguidors de l'MLS i la segona plaça a la Lliga de Campions de la CONCACAF, sent acompanyat a aquesta competició per aquell que hagi aconseguit major quantitat de punts a la conferència oposada. Així mateix, els 6 millors de cada conferència accedeixen als playoffs, classificant els 2 primers a les semifinals de conferència, i els 4 següents a la primera ronda.

A la primera ronda, el situat en 3r lloc s'enfronta al 6è, i el 4t al 5è. Les eliminatòries són a un sol partit, actuant com a locals el 3r i el 4t. Els guanyadors passen a les semifinals de conferència.

Les semifinals i la final de conferència es disputen amb partits d'anada i tornada. En la primera instància, el 1r juga davant del guanyador de la primera ronda que hagi quedat en pitjor posició en la temporada regular, i el 2n s'enfronta a l'altre classificat.

Els dos campions de conferència participaran a la final de la Copa MLS, que es disputa a un sol partit a casa d'aquell dels dos que hagi obtingut més punts durant la temporada regular. Qui aconsegueixi la victòria es consagrarà campió de l'MLS.

Classificació per a la Lliga de Campions de la CONCACAF[modifica | modifica el codi]

L'MLS atorga tres dels quatre contingents que els Estats Units té a la Lliga de Campions de la CONCACAF:

Els clubs canadencs que participen en l'MLS queden exclosos d'aquestes vies de classificació, ja que ells accedeixen a la competició continental des del Campionat Canadenc de Futbol.

El topall salarial[modifica | modifica el codi]

A diferència de la resta de les lligues professionals mundials, els contractes i les transferències dels jugadors no ho manegen els clubs sinó que ho fa la Lliga. Així que tots els clubs de la lliga se li dóna un salari equivalent a repartir entre els seus contractes de diversos jugadors. Aquesta quantitat és anomenada el topall salarial i el topall salarial era $ 2,55 milions de dòlars el 2010.

Des de l'any 2007, existeix una regla d'excepció anomenada Llei del Jugador Franquícia, també coneguda com la Llei Beckham. Aquesta regla permet a cada club a tenir fins a 3 "jugadors franquícies" en la seva nòmina per alliberar a una quantitat per 335.000 dòlars per jugador elegible en la seva nòmina total. Aquesta manera d'operació de l'MLS significa que la mitjana dels jugadors en aquesta lliga són menys remunerats que la mitjana dels jugadors de les lligues professionals d'Europa. La regla del jugador designat permet fitxar algunes de les grans estrelles internacionals tot i que té més impacte en els salaris dels jugadors de l'equip que tria tals reclutes.

Els canvis de regles[modifica | modifica el codi]

En els primers anys, l'MLS va experimentar canvis de regles tractant de fer l'esport més "nord-americà".

  • El rellotge, que compta a 90 minuts en el futbol internacional, a l'MLS comptaria cap a enrere i pararia en les situacions de detenció del joc. Quan el rellotge arribés a 0:00, el temps acabaria. Després de la temporada de 1999, aquesta regla va ser abandonada a favor d'un rellotge normal en el futbol.
  • L'altre canvi era la definició per Shoot-Out, per resoldre els jocs empatats. Si el joc acabava amb un empat, es jugaria una mort sobtada:
    • Un jugador rebria la pilota a 35 metres del gol amb cinc segons per anotar. Igual que en un torn de penals, cada equip disposava de cinc intents. Si el resultat era encara empat, hi hauria una altra sèrie de Shoot-Out. L'equip que guanyava rebia un punt (a diferència de tres punts per a una victòria), l'equip que perdia rebia zero.
  • No obstant això, els canvis de regles, especialment la de Shoot-Out, no van suposar una millora dels nivells d'audiència en el públic nord-americà i, per contra, suposava l'antipatia d'alguns afeccionats tradicionals. El Shoot-Out es va suprimir després de la temporada de 1999.
  • L'MLS va fer ús del gol d'or des de l'any 2000 al 2003, però el 2004 va abandonar aquesta regla, en aplicar-se el model tradicional de definició dels partits.

Equips[modifica | modifica el codi]

Equip Estadi, Ciutat, Estat Any de fundació
Conferència Est
Chicago Fire Toyota Park;1 Bridgeview, Chicago, IL 1997
Columbus Crew Mapfre Stadium;1 Columbus, OH 1994
DC United RFK Stadium;2 Washington, DC 1995
Montreal Impact Stade Saputo;1 Mont-real, QC 2012
New England Revolution Gillette Stadium;2 Foxborough, MA 1995
New York City FC Yankee Stadium;2 Bronx, Nova York 2015
New York Red Bulls Red Bull Arena;1 Harrison, NJ 1995
Orlando City SC Estadi Citrus Bowl;2 Orlando (Florida) 2015
Philadelphia Union[1] PPL Park;1 Chester, PA 2010
Toronto FC BMO Field;1 Toronto, ON 2006
Conferència Oest
Colorado Rapids Dick's Sporting Goods Park;1 Commerce City, CO 1995
FC Dallas Toyota Stadium;1 Frisco, TX 1996
Houston Dynamo BBVA Compass Stadium;1 Houston, TX 2005
Los Angeles Galaxy StubHub Center;1 Carson, CA 1995
Portland Timbers Providence Park;1 Portland, Oregon 2011
Real Salt Lake Rio Tinto Stadium;1 Sandy, UT 2004
San Jose Earthquakes Avaya Stadium;1 Santa Clara, CA 1995
Seattle Sounders FC[2] CenturyLink Field; Seattle, WA 2009
Sporting Kansas City Children's Mercy Park;1 Kansas City, KS 1995
Vancouver Whitecaps Estadi BC Place; Vancouver, BC 2011

1 Estadi exclusiu per a futbol
2 Ha de ser reemplaçat per un estadi exclusiu per a futbol

Futurs equips[modifica | modifica el codi]

  • Atlanta United FC (2017)
  • Minnesota United FC (2017)
  • Los Angeles FC (2018)
  • Miami

Antics equips[modifica | modifica el codi]

Historial[modifica | modifica el codi]

Campions de la Copa MLS i de l'escut dels Seguidors
Temporada Copa MLS
(Playoffs)
Escut dels Seguidors
(Temporada regular)
2015 Portland Timbers New York Red Bulls
2014 Los Angeles Galaxy Seattle Sounders
2013 Sporting Kansas City New York Red Bulls
2012 Los Angeles Galaxy San Jose Earthquakes
2011 Los Angeles Galaxy Los Angeles Galaxy
2010 Colorado Rapids Los Angeles Galaxy
2009 Real Salt Lake Columbus Crew
2008 Columbus Crew Columbus Crew
2007 Houston Dynamo DC United
2006 Houston Dynamo DC United
2005 Los Angeles Galaxy San Jose Earthquakes
2004 DC United Columbus Crew
2003 San Jose Earthquakes Chicago Fire
2002 Los Angeles Galaxy Los Angeles Galaxy
2001 San Jose Earthquakes Miami Fusion FC
2000 Kansas City Wizards Kansas City Wizards
1999 DC United DC United
1998 Chicago Fire Los Angeles Galaxy
1997 DC United DC United
1996 DC United Tampa Bay Mutiny

Finals de la Copa MLS[modifica | modifica el codi]

Temporada Campió Resultat Subcampió Escut dels Seguidors de l'MLS
1996 D.C. United 3-2 (Pròrroga) Los Angeles Galaxy Tampa Bay Mutiny
1997 D.C. United 2-1 Colorado Rapids D.C. United
1998 Chicago Fire 2-0 D.C. United Los Angeles Galaxy
1999 D.C. United 2-0 Los Angeles Galaxy D.C. United
2000 Kansas City Wizards 1-0 Chicago Fire Kansas City Wizards
2001 San Jose Earthquakes 2-1 (Pròrroga) Los Angeles Galaxy Miami Fusion
2002 Los Angeles Galaxy 1-0 (Pròrroga) New England Revolution Los Angeles Galaxy
2003 San Jose Earthquakes 4-2 Chicago Fire Chicago Fire
2004 D.C. United 3-2 Kansas City Wizards Columbus Crew
2005 Los Angeles Galaxy 1-0 (Pròrroga) New England Revolution San Jose Earthquakes
2006 Houston Dynamo 1-1 (4-2 Penals) New England Revolution D.C. United
2007 Houston Dynamo 2-1 New England Revolution D.C. United
2008 Columbus Crew 3-1 New York Red Bulls Columbus Crew
2009 Real Salt Lake 1-1 (5-4 Penals) Los Angeles Galaxy Columbus Crew
2010 Colorado Rapids 2-1 (Pròrroga) FC Dallas Los Angeles Galaxy
2011 Los Angeles Galaxy 1-0 Houston Dynamo Los Angeles Galaxy
2012 Los Angeles Galaxy 3-1 Houston Dynamo San Jose Earthquakes
2013 Sporting Kansas City 1-1 (7-6 Penals) Real Salt Lake New York Red Bulls
2014 Los Angeles Galaxy 2-1 (Pròrroga) New England Revolution Seattle Sounders FC
2015 Portland Timbers 2-1 Columbus Crew New York Red Bulls
2016

Títols per club[modifica | modifica el codi]

Equip Campió Subcampió Anys campió Anys subcampió
Los Angeles Galaxy
5
4
2002, 2005, 2011, 2012, 2014 1996, 1999, 2001, 2009
D.C. United
4
1
1996, 1997, 1999, 2004 1998
Houston Dynamo
2
2
2006, 2007 2011, 2012
Sporting Kansas City
2
1
2000, 2013 2004
San Jose Earthquakes
2
0
2001, 2003
Chicago Fire
1
2
1998 2000, 2003
Colorado Rapids
1
1
2010 1997
Real Salt Lake
1
1
2009 2013
Columbus Crew
1
1
2008 2015
Portland Timbers
1
0
2015
New England Revolution
0
5
2002, 2005, 2006, 2007, 2014
New York Red Bulls
0
1
2008
FC Dallas
0
1
2010

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Jugadors amb més gols[modifica | modifica el codi]

  • Actualitzat el 30 d'octubre de 2015.[3]
Jugador País Gols
1 Landon Donovan Estats Units Estats Units 144
2 Jeff Cunningham Estats Units Estats Units 134
3 Jaime Moreno Bolívia Bolívia 133
4 Ante Razov Estats Units Estats Units 114
5 Chris Wondolowski Estats Units Estats Units 109
6 Jason Kreis Estats Units Estats Units 108
7 Dwayne De Rosario Canadà Canadà 104
8 Taylor Twellman Estats Units Estats Units 101
9 Edson Buddle Estats Units Estats Units 100
10 Roy Lassiter Estats Units Estats Units 88

En negreta jugadors actius de la lliga.

Jugadors amb més partits[modifica | modifica el codi]

  • Actualitzat el 30 d'octubre de 2015.[4]
Jugador País Partits
1 Kevin Hartman Estats Units Estats Units 416
2 Nick Rimando Estats Units Estats Units 394
3 Kyle Beckerman Estats Units Estats Units 379
4 Steve Ralston Estats Units Estats Units 378
5 Brad Davis Estats Units Estats Units 368
6 Jeff Cunningham Estats Units Estats Units 365
7 Davy Arnaud Estats Units Estats Units 351
8 Brian Carroll Estats Units Estats Units 344
9 Dwayne De Rosario Canadà Canadà 343
10 Joe Cannon Estats Units Estats Units 342

En negreta jugadors actius de la lliga.

Afluències mitjanes[modifica | modifica el codi]

Any Nombre d'espectadors Afluència mitjana
1996 2.785.001 17.406[5]
1997 2.336.529 14.603
1998 2.747.897 14.312
1999 2.742.102 14.282
2000 2.641.086 13.756
2001 2.363.889 14.961
2002 2.214.978 15.821
2003 2.234.747 14.898
2004 2.333.797 15.559
2005 2.900.716 15.108
2006 2.976.787 15.504
2007 3.270.210 16.770
2008 3.456.641 16.460
2009 3.609.048 16.040
2010 4.002.053 16.675
2011 5.468.849 17.872
2012 6.074.729 18.807
2013 6.005.991 18.594
2014 6.184.350 19.147
2015 7.335.053 21.574

Rivalitats i Competicions de Copa a dos[modifica | modifica el codi]

Comissaris de l'MLS[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. MLS to make major announcement in Philly: http://www.mlsnet.com/news/mls_news.jsp?ymd=20080227&content_id=140899&vkey=pr_mls&fext=.jsp
  2. «Seattle to get expansion MLS franchise for 2009». ESPNsoccernet, 09-11-2007. [Consulta: 20 gener 2008].
  3. Error en el títol o la url.«» (en anglès). MLSsoccer.com.
  4. Error en el títol o la url.«» (en anglès). MLSsoccer.com.
  5. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF (anglès) MLS 2015 fact & record book, Major League Soccer

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Major League Soccer Modifica l'enllaç a Wikidata