Major League Soccer
 | ||
| ||
| Tipus | lliga de futbol  | |
|---|---|---|
| Lliga superior | cap valor | |
| Lliga inferior | USL Championship, NASL i USSF Division 2 Professional League (en)  | |
| Nombre de participants | 28 | |
| Localització i dates | ||
| Localització | Nova York (Nova York) 40° 42′ 46″ N, 74° 00′ 22″ O / 40.7128°N,74.0061°O | |
| Estat | Estats Units d'Amèrica i Canadà | |
| Vigència | 1993 – 1993 – | |
| Calendari de la temporada | març – novembre | |
| Freqüència | anual | |
| Organització | ||
| Executiu en cap | Don Garber (1999–) | |
| Competició | ||
| Altres | ||
| Lloc web | mlssoccer.com | |
   
| ||
.jpg)
La Major League Soccer (MLS) és una competició de futbol professional organitzada per la Federació de Futbol dels Estats Units de la FIFA que es disputa a l'Amèrica del Nord i que ajuda a promoure l'afició per aquest esport als Estats Units i al Canadà. Tot i que començà com una competició dels Estats Units, avui dia és disputada per 20 equips, dels quals 17 equips són estatunidencs i 3 són canadencs. Actualment és la màxima competició de les competicions de futbol d'aquests dos països i és superior a la US Open Cup, la copa que disputen equips estatunidencs de l'MLS amb equips de lligues menors (NASL i USL).
Història
L'MLS es formà el 17 de desembre de 1993, complint una promesa a la FIFA d'Alan Rothenberg i la US Soccer Federation de crear una Primera Divisió professional de futbol als Estats Units com a canvi de la concessió de la Copa del Món de futbol 1994. La lliga s'inicià el 1996 amb 10 equips dividits en dues conferències:
- Conferència Est: Columbus Crew, DC United, New England Revolution, NY/NJ MetroStars, Tampa Bay Mutiny.
- Conferència Oest: Colorado Rapids, Dallas Burn, Kansas City Wiz, Los Angeles Galaxy, San Jose Earthquakes.
La lliga s'amplià a 12 equips el 1998, amb Chicago Fire a l'Oest i Miami Fusion a l'Est. El 2000, la lliga es reorganitzà en tres conferències, Est, Central i Oest. Els equips de Chicago, Tampa Bay, Dallas i Columbus ingressaren a la nova Conferència Central. Tanmateix, la temporada 2001, els equips de Florida (Miami i Tampa Bay) es van dissoldre i la lligà passà de nou a 10 equips, amb dues conferències, passant Chicago a l'est. Davant la crisi econòmica que patí la lliga el nou president Don Garber, antic cap de l'NFL Internacional, va idear la construcció de nous estadis específics de futbol per a la supervivència econòmica dels clubs i de la lliga seguint l'exemple del Columbus Crew Stadium el 1999, de 22.000 espectadors, el primer estadi específic de futbol construït als Estats Units. Li seguiren el Toyota Park de Chicago de 20.000 espectadors, The Home Depot Center de Los Angeles de 27.000 espectadors, el Pizza Hut Park de Dallas de 22.000, el nou estadi del Colorado Rapids, el BMO Field de Toronto de 20.000, el Rio Tinto Stadium de Salt Lake City de 20.000, el modern Red Bull Arena de Nova York amb 25.000 seients coberts i el PPL Park de Filadèlfia amb 18.500.
A la temporada 2004 de nou s'amplià la lliga a 12 clubs amb l'aparició de Real Salt Lake, de Salt Lake City, que juga al nou Rio Tinto Stadium de 20.000 espectadors i CD Chivas USA, de Los Angeles, que comparteix estadi amb Los Angeles Galaxy. Els dos clubs foren ubicats a la Conferència Oest i Kansas City fou desplaçat a l'Est. El Real Salt Lake deu el seu nom a que el seu propietari és seguidor del Reial Madrid i amb qui va establir diversos acords, mentres que el Chivas USA el va fundar el propietari del Chivas de Guadalajara de Mèxic.
La temporada 2006, l'equip dels MetroStars fou rebatejat com a New York Red Bulls en ser adquirit per l'empresa de begudes energètiques del mateix nom (un equip germà al ja existent a Àustria, el Red Bull Salzburg). San José Earthquakes fou reubicat i canvià de nom esdevenint Houston 1836, que a les poques setmanes adoptà el nom de Houston Dynamo.
L'any 2007 s'acceptà el primer club canadenc, Toronto FC, que juga al nou estadi BMO Field de 20.000 espectadors i que en el seu primer any va esgotar tots els abonaments disponibles amb llista d'espera inclosa per la gran acollida que va tenir. I el 2008, San José Earthquakes tornà a ésser format, passant la lliga a 14 equips.
El 2007 va debutar a l'MLS David Beckham, fitxat per Los Angeles Galaxy gràcies a la nova regla del Jugador Franquícia, feta per atreure jugadors mediàtics a l'MLS després d'anys de domini de salaris relativament baixos. També es va permetre per primer cop un total de 8 jugadors estrangers per equip. Jugadors com Cuauhtémoc Blanco del Club América, firmat amb el Chicago Fire, i Juan Pablo Ángel, de l'Aston Villa als New York Red Bulls, són alguns dels primers jugadors designats. Les sortides de Clint Dempsey, Jozy Altidore i la cessió de Landon Donovan a la Premier League demostren l'intercanvi de promeses a Europa a canvi de veterans experimentats a l'MLS. Altres jugadors experimentats han seguit Beckham i Blanco a l'MLS, com Guillermo Barros Schelotto a Columbus, Freddie Ljungberg a Seattle, Juninho a Los Angeles i Thierry Henry a Nova York.
L'MLS també ha fet un gran esforç pel planter i la formació de nous jugadors, tots els clubs tenen la seva acadèmia de futbol i diversos equips juvenils que juguen lligues i campionats juvenils organitzats per la mateixa MLS. Destaca pel seu prestigi la Red Bull Academy de Nova York, que forma joves en perill d'exclusió social que viuen en barris conflictius, i també la David Beckham Academy de Los Angeles.
L'any 2009 va ingressar un nou equip de la ciutat de Seattle a la conferència Oest, els Seattle Sounders FC, amb el nou estadi Qwest Field reconvertible en estadi específic de futbol amb uns 35.000 espectadors i que en el seu primer any ha batut el rècord d'assistència en un estadi de la Major League Soccer amb plens a cada partit. L'any 2010 es va inaugurar el nou estadi Red Bull Arena de Nova York, un modern estadi específic de futbol d'estil europeu amb 25.000 seients coberts i considerat com la joia de la Major League Soccer. El 2010 va ingressar a la lliga un nou equip a Filadèlfia a la conferència Est, els Philadelphia Union, amb el nou estadi de futbol PPL Park de 18.500 espectadors. El 2011 la Major League Soccer va arribar als 18 equips, ja que van ingressar dos nous equips a la Conferència Oest, el Portland Timbers, amb la renovació del PGE Park en estadi de futbol per a 20.000 espectadors, i el Vancouver Whitecaps, amb la renovació de l'Estadi BC Place. El 2012 va ingressar un nou equip a la Conferència Est, el Montreal Impact, que juga a l'Stade Saputo de 20.000 espectadors.
Futures expansions
La vintena franquícia finalment veu la llum al maig de 2013, quan l'MLS concedeix al Manchester City FC d'Anglaterra i als New York Yankees una plaça per a un nou equip anomenat New York City FC, que de moment juga en el mític Yankee Stadium. Al novembre d'aquest mateix any, Orlando City SC també va ser anunciada com a nova franquícia. Tots dos clubs van entrar en competició l'any 2015. Actualment s'està negociant l'arribada d'una segona franquícia a Florida (a Miami concretament) amb David Beckham com un dels propietaris. A l'abril de 2014 es va anunciar una nova franquícia a Atlanta, que tindrà el seu debut el 2017. També es va anunciar en aquest mateix any la creació de l'equip de Los Angeles FC, en substitució del Chivas USA.
Sistema de campionat
El sistema de campionat està integrat per 20 equips en dues conferències, Conferència Est i Conferència Oest. La temporada s'inicia al març i s'acaba al desembre. Cada equip juga 34 partits durant la temporada regular. El campió de la temporada regular rep l'Escut dels seguidors de l'MLS (MLS Supporter's Shield). Els 12 millors equips classificats de la temporada regular es classifiquen per al torneig d'eliminació directa denominat MLS Cup Playoffs que finalitza amb el partit final de la Copa MLS, que proclama el campió de la competició.
El campionat de la Major League Soccer es divideix en dues parts: la temporada regular, on juguen els 20 equips dividits en 2 conferències: Conferència Est i Conferència Oest, i els playoffs, el partit final dels quals, la Copa MLS, decideix el campió de la lliga.
Encara que el format ha variat a través dels anys, l'actual estableix que durant la temporada regular tots els equips juguin un total de 34 partits cadascun. D'aquests 34, 10 són davant dels equips de la conferència oposada, i els altres 24 es reparteixen entre els 9 rivals de la conferència pròpia, podent enfrontar-se davant d'aquests últims en dues o tres oportunitats. Al final de la fase regular, l'equip amb més punts entre tots els participants d'ambdues conferències obté l'Escut dels seguidors de l'MLS i la segona plaça a la Lliga de Campions de la CONCACAF, sent acompanyat a aquesta competició per aquell que hagi aconseguit major quantitat de punts a la conferència oposada. Així mateix, els 6 millors de cada conferència accedeixen als playoffs, classificant els 2 primers a les semifinals de conferència, i els 4 següents a la primera ronda.
A la primera ronda, el situat en 3r lloc s'enfronta al 6è, i el 4t al 5è. Les eliminatòries són a un sol partit, actuant com a locals el 3r i el 4t. Els guanyadors passen a les semifinals de conferència.
Les semifinals i la final de conferència es disputen amb partits d'anada i tornada. En la primera instància, el 1r juga davant del guanyador de la primera ronda que hagi quedat en pitjor posició en la temporada regular, i el 2n s'enfronta a l'altre classificat.
Els dos campions de conferència participaran a la final de la Copa MLS, que es disputa a un sol partit a casa d'aquell dels dos que hagi obtingut més punts durant la temporada regular. Qui aconsegueixi la victòria es consagrarà campió de l'MLS.
Classificació per a la Lliga de Campions de la CONCACAF
L'MLS atorga tres dels quatre contingents que els Estats Units té a la Lliga de Campions de la CONCACAF:
- El primer correspon al campió de la Copa MLS;
- El segon, a l'equip que més punts va obtenir durant la temporada regular (al qual també se li atorga l'Escut dels seguidors de l'MLS);
- El tercer, al primer situat de la conferència oposada al guanyador de l'Escut dels seguidors de l'MLS.
Els clubs canadencs que participen en l'MLS queden exclosos d'aquestes vies de classificació, ja que ells accedeixen a la competició continental des del Campionat Canadenc de Futbol.
El topall salarial
A diferència de la resta de les lligues professionals mundials, els contractes i les transferències dels jugadors no ho manegen els clubs sinó que ho fa la Lliga. Així que tots els clubs de la lliga se li dóna un salari equivalent a repartir entre els seus contractes de diversos jugadors. Aquesta quantitat és anomenada el topall salarial i el topall salarial era $ 2,55 milions de dòlars el 2010.
Des de l'any 2007, existeix una regla d'excepció anomenada Llei del Jugador Franquícia, també coneguda com la Llei Beckham. Aquesta regla permet a cada club a tenir fins a 3 "jugadors franquícies" en la seva nòmina per alliberar a una quantitat per 335.000 dòlars per jugador elegible en la seva nòmina total. Aquesta manera d'operació de l'MLS significa que la mitjana dels jugadors en aquesta lliga són menys remunerats que la mitjana dels jugadors de les lligues professionals d'Europa. La regla del jugador designat permet fitxar algunes de les grans estrelles internacionals tot i que té més impacte en els salaris dels jugadors de l'equip que tria tals reclutes.
Els canvis de regles
En els primers anys, l'MLS va experimentar canvis de regles tractant de fer l'esport més "nord-americà".
- El rellotge, que compta a 90 minuts en el futbol internacional, a l'MLS comptaria cap a enrere i pararia en les situacions de detenció del joc. Quan el rellotge arribés a 0:00, el temps acabaria. Després de la temporada de 1999, aquesta regla va ser abandonada a favor d'un rellotge normal en el futbol.
- L'altre canvi era la definició per Shoot-Out, per resoldre els jocs empatats. Si el joc acabava amb un empat, es jugaria una mort sobtada:
- Un jugador rebria la pilota a 35 metres del gol amb cinc segons per anotar. Igual que en un torn de penals, cada equip disposava de cinc intents. Si el resultat era encara empat, hi hauria una altra sèrie de Shoot-Out. L'equip que guanyava rebia un punt (a diferència de tres punts per a una victòria), l'equip que perdia rebia zero.
- No obstant això, els canvis de regles, especialment la de Shoot-Out, no van suposar una millora dels nivells d'audiència en el públic nord-americà i, per contra, suposava l'antipatia d'alguns afeccionats tradicionals. El Shoot-Out es va suprimir després de la temporada de 1999.
- L'MLS va fer ús del gol d'or des de l'any 2000 al 2003, però el 2004 va abandonar aquesta regla, en aplicar-se el model tradicional de definició dels partits.
Equips
1 Estadi exclusiu per a futbol
2 Ha de ser reemplaçat per un estadi exclusiu per a futbol
Futurs equips
- Atlanta United FC (2017)
- Minnesota United FC (2017)
- Los Angeles FC (2018)
- Miami
Antics equips
- Miami Fusion FC (1998 - 2001)
- Tampa Bay Mutiny (1996 - 2001)
- CD Chivas USA (2004 - 2014)
Historial
Finals de la Copa MLS
Títols per club
| Equip | Campió | Subcampió | Anys campió | Anys subcampió |
|---|---|---|---|---|
| Los Angeles Galaxy | 2002, 2005, 2011, 2012, 2014 | 1996, 1999, 2001, 2009 | ||
| D.C. United | 1996, 1997, 1999, 2004 | 1998 | ||
| Houston Dynamo | 2006, 2007 | 2011, 2012 | ||
| Sporting Kansas City | 2000, 2013 | 2004 | ||
| San Jose Earthquakes | 2001, 2003 | |||
| Chicago Fire | 1998 | 2000, 2003 | ||
| Colorado Rapids | 2010 | 1997 | ||
| Real Salt Lake | 2009 | 2013 | ||
| Columbus Crew | 2008 | 2015 | ||
| Portland Timbers | 2015 | |||
| New England Revolution | 2002, 2005, 2006, 2007, 2014 | |||
| New York Red Bulls | 2008 | |||
| FC Dallas | 2010 |
Estadístiques
Jugadors amb més gols
En negreta jugadors actius de la lliga. Jugadors amb més partits
En negreta jugadors actius de la lliga. Afluències mitjanes
Rivalitats i Competicions de Copa a dos
Comissaris de l'MLS
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Major League Soccer
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
