Majorica
|
|||||
 Botiga de Majorica al carrer Serrano de Madrid  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | marca empresa | ||||
| Forma jurídica | societat per accions | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1890 | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | perles d'imitació mallorquines | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | majorica.com… | ||||
     | |||||
Majorica és una empresa de joieria especialitzada en la producció i comercialització de perles artificials. La companyia té el seu centre productiu principal a la ciutat de Manacor, a l'illa de Mallorca, i ha esdevingut un dels referents mundials en aquest sector. Els seus orígens es remunten a la fi del segle xix i la marca ha estat vinculada històricament a la imatge industrial i turística de l'illa.
Història
[modifica]Els antecedents de Majorica es remunten a l'any 1890, quan l'enginyer alemany Eduard Friedrich Hugo Heusch va iniciar a París la producció de perles artificials a través de la Société de Perles des Indes. Poc després la família Heusch va establir negocis industrials a Barcelona i, a partir de 1902, es va fixar a Manacor la primera fàbrica dedicada a aquesta activitat, sota la raó social Indústria Espanyola de Perles d'Imitació S.A. La ciutat es convertí des de llavors en el centre neuràlgic de la producció.[1]
Durant els primers anys es fabricaven perles buides, conegudes com a soufflé, mitjançant vidre bufat recobert amb vernissos. La Guerra Civil espanyola va interrompre l'activitat però a partir de 1937 la producció es reprengué. Durant la Segona Guerra Mundial Majorica es va beneficiar de la desaparició temporal de competidors, però a partir de 1945 la represa de la indústria japonesa va reduir marges i competitivitat. L'any 1952 el químic hongarès Geza Zsolt va establir un nou procediment tècnic que permetia obtenir perles d'una qualitat molt superior i d'un aspecte molt proper a les naturals. Aquestes es comercialitzaren sota la denominació Perla Majorica, que donaria identitat pròpia a la marca.[2]
A la dècada de 1960 l'empresa va iniciar una etapa d'expansió internacional. El 1968 passà a denominar-se Majorica Heusch S.A. i a partir de 1978 la raó social quedà simplificada en Majorica S.A. En aquells anys es consolidaren visites guiades a la fàbrica i espais comercials destinats al turisme, de manera que la perla Majorica es vinculà també a la promoció de Mallorca com a destinació.
A finals dels anys noranta, davant la manca de relleu familiar, la propietat passà a mans de diversos grups inversors. La companyia visqué reestructuracions, incloent la venda de part del recinte de Manacor el 2006[3] i ajustaments de plantilla que començaren el 2004 i s'allargaren fins el 2021.[4][5] Tot i aquestes transformacions, Majorica mantingué la producció a l'illa i preservà la identitat de marca.
El 2021 l'empresa entrà en concurs de creditors.[6] El procés judicial culminà amb l'adquisició de l'empresa per part de Majolaperla SLU, societat controlada per l'empresari francès Grégorie Augustin Bontoux Halley, directiu de la multinacional Carrefour.[7] Amb la nova etapa s'impulsà una modernització d'imatge i estratègia comercial. El 2024 s'obrí una botiga insígnia al carrer Serrano de Madrid[8] i un establiment propi a Barcelona,[9] mentre que el 2025 s'inicià una aposta pel travel retail a l'aeroport de Palma.[10] Aquell mateix any l'empresa anuncià canvis de direcció, amb el nomenament d'Isabelle Aberman com a primera consellera delegada en la història de la companyia.[11]
Galeria
[modifica]-
Botiga de Majorica associada a la fàbrica, als afores de Manacor. -
Fàbrica de Majorica a Manacor, situada al costat de la carretera Palma-Artà. -
Treballadora de Majorica enfilant perles. -
Les barres de vidre blanques s'escalfen en una flama i les perles individuals degoten del bastó de vidre.
Producció
[modifica]Les perles Majorica són imitacions de qualitat que es fabriquen a partir d'un nucli sòlid, tradicionalment de vidre o opalina, sobre el qual s'apliquen nombroses capes d'una essència perlada patentada. Aquest recobriment conté components orgànics derivats de les escames de peix, que aporten iridescència i aspecte natural. Entre cada capa, les perles són polides i finalment sotmeses a un bany protector que n'assegura la resistència. El procés, que es considera un secret industrial, es duu a terme íntegrament a Manacor. Les peces resultants inclouen collarets, arracades, polseres i altres joies que s'exporten internacionalment.
Impacte econòmic i mercat
[modifica]La indústria de la perla ha estat clau per a l'economia de Manacor i de la zona del Llevant mallorquí. Majorica ha generat ocupació, especialment entre dones de la comarca, i ha nodrit una activitat econòmica complementària que va més enllà dels sectors tradicionals com l'agricultura o el turisme.[1] La pròpia oferta de visites a la fàbrica i l'atractiu de l'experiència de compra de perles han convertit la marca en una referència turística, integrant-se en l'oferta cultural i comercial de Mallorca.
Pel que fa al mercat i la competència, a Mallorca existeixen altres fabricants de perles artificials com Perlas Orquídea (fundada el 1952 a Montuïri), però Majorica ha aconseguit consolidar una presència internacional que la distingeix. L'empresa ha defensat la seva qualitat mitjançant certificats d'autenticitat i una garantia de deu anys per al seu producte, per tal de diferenciar-se de la competència.[12]
Actualment, la major part de la facturació de Majorica segueix centrada en el mercat espanyol, que representa aproximadament el 70% de les vendes totals.[13] No obstant això, l'empresa ha manifestat la voluntat d'ampliar la seva presència internacional, apostant per mercats com els Estats Units i Mèxic.[13] A escala mundial, Majorica està present en més de 1.500 punts de venda distribuïts en uns 70 països.[14][15]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Manera Erbina, Carles; Sansó, Sebastià; Sansó i Rosselló, Andreu «La industria de la perla: el caso de Majorica, fábrica de perlas artificiales (1902-2005)» (
PDF) (en castellà). Revista de historia industrial, núm. 39, 2009. ISSN: 1132-7200.
- ↑ Jurado, Laura «La historia química de Majorica» (en castellà). El Mundo, 19-03-2013 [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ Sastre, Josep Maria «Majorica desmantela su tienda y abandona la fábrica de forma definitiva» (en castellà). Última Hora, 17-07-2006 [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ Veny, Caterina «Majórica despide a 236 empleados y desmantela parte de la factoría» (en castellà). Última Hora, 25-03-2004 [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ Frau, Joan «Los sindicatos firman el ERE de Majorica, que contempla 103 despidos» (en castellà). Diario de Mallorca, 08-07-2021 [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ Europa Press «El administrador concursal abre la subasta por Majorica a las cinco ofertas presentadas» (en castellà). Cinco Días, 15-05-2021 [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ Ballesteros, Esther «“Perlas de España para todas las mujeres del mundo”: auge, caída y resurreción de Majorica» (en castellà). El Diario, 05-01-2024 [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ «Majorica estrena ‘flagship’ en Serrano: releva a la bombonería Santa en pleno relanzamiento» (en castellà), 10-07-2024. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ «Majorica aterriza en Barcelona con su primera tienda propia» (en castellà), 09-10-2024. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ Badás, Beatriz. «Majorica refuerza su presencia en travel retail con una nueva boutique» (en castellà), 28-07-2025. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ «Majorica nombra a Isabelle Aberman como nueva CEO: la primera mujer en liderar la compañía desde su fundación en 1890» (en castellà), 02-10-2025. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ «Garantía Majorica» (en castellà). [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ 13,0 13,1 Álvarez, Juan Ignacio «Grupposo (Majorica): "Hemos subido precios porque los metales preciosos se han encarecido un 300%"» (en castellà). elEconomista.es, 30-11-2022 [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ «Majorica apunta a los 22 millones de euros este año apoyada en el mercado internacional» (en castellà). FashionNetwork.com, 14-02-2023. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ Sansó, Sebastià «Majorica, el resurgir de las perlas que sobrevivieron a dos crisis y a un concurso de acreedores» (en castellà). El Periódico, 08-05-2023 [Consulta: 4 octubre 2025].
