Reina de Sabà
  | |
| Nom original | (he) מלכת שְׁבָא |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle X aC valor desconegut |
| Mort | segle X aC |
| Dades personals | |
| Religió | Mitologia àrab |
| Activitat | |
| Ocupació | líder religiosa, monarca |
| Enaltiment | |
| Altres | |
| Títol | Reina Tsarina (en)  |
| Parella | Salomó d'Israel |
| Fills | Menelik I |
La reina de Sabà és un personatge que apareix en la Bíblia visitant Salomó i que no s'ha pogut identificar amb exactitud amb cap personatge històric. Les llegendes que l'envolten la representen com una dona extremadament rica, monarca del Regne de Sabà, que va viure cap al segle x aC. En alguns escrits posteriors va rebre el nom d'Aaziz o Balkhis. Altres noms associats a ella són Nikaule o Nicaula.
La reina en la Bíblia[modifica]
El passatge que la cita és en Reis, 10, i altres de posteriors el repeteixen. Presenten una reina que li dona presents al rei Salomó, a qui ha anat a visitar per la seva fama de saviesa. Li pregunta coses durant hores i queda meravellada per les respostes que rep, per les quals lloa Déu. Ell promet concedir-li tot el que ella demani, però la seva petició és ambigua.
Les tradicions antigues[modifica]
L'historiador jueu Flavi Josep la menciona en les seves obres i li dona el sobrenom de Nikaule. La tradició jueva afirma que la reina va demanar a Salomó favors sexuals i alguns l'emparenten amb la mítica Lilit. Un enigma clàssic que hauria proposat al rei és el de reconèixer una flor natural enmig d'un ram de flors artificials aromatitzades. Salomó hauria usat una abella per a tal fi. El Nou Testament l'esmenta com a reina del Sud.[1]
L'Alcorà no n'esmenta el nom en la sura XXVII que li dedica, però els comentaristes àrabs, jueus, perses i etíops li van donar el nom de Bilqis. L'Alcorà explica un relat similar a la tradició bíblica i detalla que ella venia d'un indret d'adoradors del sol, fet que la lligaria als egipcis. Per a alguns, és una imatge de Cassiopea, de la mitologia grega.
Determinades fonts africanes pensen que Sabà equival a l'antic Imperi d'Etiòpia (potser Iemen) i la reina seria Makeda (com es narra en el Kebra Nagast). Aquesta hauria tingut un fill amb Salomó, el futur emperador Menelik I. La llegenda afirma que fou ell qui li demanà matrimoni, però que ella refusà perquè ell tenia diverses esposes i ella en volia ser l'única. Per una aposta perduda, va acabar quedant-se uns mesos al palau, el temps per engendrar el fill i tornar al seu regne.
En les inscripcions sud-aràbigues, no s'ha trobat cap menció a una reina regnant, només una en una inscripció sabea del segle iii que parla d'una reina, però com a esposa del rei de l'Hadramaut, Malikhalak.
Les tradicions modernes[modifica]
El cristianisme va emfasitzar la castedat de la reina, oposant-se a les llegendes jueves i fent-la un antecedent de la Verge Maria. A més a més, els regals que porta al rei Salomó són anàlegs als que porten els reis Mags a Jesús. Apareix citada en els evangelis de Mateu i Lluc com a reina del Sud que jutjarà els hebreus per no haver acceptat la nova religió (igual que ella va veure la saviesa del rei i va lloar Déu, igualment els jueus s'haurien d'haver convertit en veure les obres de Crist).
Estudiosos contemporanis pensen que el relat bíblic és una deformació de la trobada comercial entre dos reis (possiblement, una esposa del faraó egipci), que hauria eliminat el permís per a navegar per Àfrica dels vaixells de Salomó.
Llocs de culte[modifica]
A l'estat d'Ogun, a Nigèria, hi ha el santuari Birikisu Sungbo, en el qual es diu que hi ha la tomba de la reina de Sabà. És un lloc de culte important al país.[2]
Referències[modifica]
- ↑ (Mateu 12, 14; Lluc 11, 31
- ↑ Birikisu Sungbo a onlinenigeria.com
Bibliografia[modifica]
Mounir Arbach, «Une reine en Arabie du Sud?», Chroniques yéménites [En línia], 12/2004, posada en línia 8 d'octubre del 2007, Consulta 31 d'octubre del 2010. URL: [1].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reina de Sabà |