Makoki (revista)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de publicacions periòdiquesMakoki
Tipus revista
Fitxa tècnica
Inici publicació 1982
Tancament 1993
Adreça Barcelona
Estat Espanya
Dades editorials i contingut
Editor Ediciones La Cúpula
Ediciones Makoki
Editorial Josep Maria Berenguer
Modifica les dades a Wikidata

"Makoki" va ser una revista de còmics de caràcter underground. editada entre 1982 i 1993, primer per Ediciones La Cúpula i després per Ediciones Makoki.

Primera època (1982-1984)[modifica]

La revista Makoki va ser llançada per Josep Maria Berenguer per aprofitar l'èxit de la revista "El Víbora" i del personatge homònim, creat per Felipe Borrallo, Mediavilla i Gallardo.

Dirigida la revista per aquest últim dibuixant, va formar part de l'anomenat "boom del còmic adult a Espanya", i va durar fins a 1984, difonent un material vinculat al còmic underground, similar al de la seva germana major, però més orientat a l'humor cafre i amb una línia més lletgita, l'anomenada "línia chunga". Va publicar a autors espanyols com Calpurnio, Alberto Calvo, Damián Carulla, Mauro Entrialgo, el propi Gallardo, Kim, Martí, Mediavilla, Montesol, Simónides, Vázquez, i estrangers com Gilbert Shelton i Philippe Vuillemin.

El seu primer editorial començava així:

« Hola chonis ...pues ejem... Aquistamos, dando la soba otra vez con las mismas historias de violencia gratuita de siempre además hemos recogido unos cuantos majaras (estos de verdad oyessss!) nacionales y astranjeros que no hay nada más que echarle un vistazo al sumario pa percatarse.....y de makoki que os vamos a contar pues que sigue igual... con los cuatro cablesen el tarro y metiendose en peniculas mas gordas cada vez... eso si con unos cuantos años mas encima. »

Col·laboradors i personatges[modifica]

Durant la seva edició a més de Makoki com a personatge fix va haver-hi altres personatges i sèries, Buitre buitraker per Miguel Gallardo; Don vito and Co per Montesol; Chunchita i Marilin per Mediavilla, Murillo i Gallardo en el n. 14; Los primos per Javi Soler; Los hermanos Aguirre per Vallés; Azagra amb A la barra i els grans fets del món modern; Pedro Oses i Javier Mina amb la seva sèrie bèl·lica; Calpurnio amb el seu Cutlas i altres històries soltes. Dibuixants habituals, Simónides, Tonnino, Mauro Entrialgo i també Max 3 històries de Barrila Bar, per part estrangera Gilbert Shelton amb les seves Furry freak brothers, Guia del motor i una història de Wonder Warthog, Vullemin, Kurtzman, Adans, Robert Williams.

Números Data Títol Autor Procedència
1 1982 Buitre Buitaker Gallardo
1 1982 Familia Vallés
1 1982 Makoki Murillo, Mediavilla
1 1982 Jojito Montesol
1 1982 Don Vito Montesol
1 1982 Paquito el Mangui Murillo, Mediavilla

La col·lecció va aconseguir fins al núm. 17 però va haver-hi dos nombres dobles: 7/8 i 12/13, des del nunero 5 amb temàtiques especials: Tele, el nº5; superherois, el nº6; vacances, nº7-8; agents secrets, nº9; mili, nº10; atur, nº11; Nadal, nº12-13; Europa és asin, nº14; moguda, nº15; kopon, nº16; porno dur, nº17.

Quaderns grapats amb 52 pàgines, amb la coberta en color.

Segona època (1989-1993)[modifica]

Una segona època de la revista va començar en 1989, editada llavors per Borrayo. Va estar dirigida, en els seus primers nombres, per Alberto Calvo, creador del personatge Supermaño, i posteriorment per Damián Carulla. Va publicar diversos autors del Makoki de la primera època, Azagra, Calpurnio, Valls, als quals es van afegir autors veterans com, el gran Vázquez, Jordi Bernet i Cussó, Enrique Sánchez Abulí, Nazario, Sánchez Zamora (Josep Maria Beà), Onliyú, Andreu Martín i Farrero, Alfonso Tamayo, Miguel Ángel Martín, Kin, Maitena, a més d'una més jove generació Mauro Entrialgo, Garcés, Das Pastoras, Quim Bou, Manuel Fontevila i nombrosos dibuixants espanyols. Autors estrangers van ser pocs i cal destacar a Tabare, Alejandro Pose, Lager, i el polèmic Willen, autor de l'àlbum d'humor negre Hitler-SS, que fou prohibida i li costà un judici.[1][2][3]

Números Data Títol Autor Procedència
1 1989 Makoki Felipe Borrallo/Damián Carulla El Víbora
1 1989 Supermaño Alberto Calvo El Víbora
1 1989 Herminio Bolaextra Mauro Entrialgo TMEO
1 1989 Cuttlas Calpurnio El Japo
1 1989 Dioxenes Martí Nova
1 1989 El sicario Macario Martí Nova
1 1989 Ovidio, vicioso del vidrio Carlos Azagra Nova
1991 Brian the Brain Miguel Ángel Martín Krazy Comics
Hitler=SS Jean-Marie Gourio, Philippe Vuillemin i Gondot Hara-Kiri
1992 El buitre es ave de paso Enrique Sánchez Abulí/Oswald[4]
1992 Historias negras Enrique Sánchez Abulí/Jordi Bernet i Cussó[5]

Va aconseguir els 34 nombres ordinaris més 3 extraordinaris.[5] Quaderns d'historietes amb interior en blanc i negre més cobertes en color. A partir del número 12, les 16 pàgines centrals es van imprimir en bicolor. Entre els nombres 13 i 30 es va incloure un encarte central que consistia en un quadern engrapat de 24,50 x 17 cm. amb 16 pàgines en blanc i negre. Va portar el titlulo de Psikomoko i va contenir historietes diverses. Entre els nombres 31 i 33, l'encartament central va deixar d'anomenar-se Psikomoko i va passar a serialitzar la historieta "El buite es una ave de paso" d'Enrique Sánchez Abulí i Oswald.

Referències[modifica]

  1. Hitler-SS a la Tebeosfera
  2. La comunidad judía también denunciara a Editorial Makoki por 'Hitler= SS', El País, 19 de juliol de 1990
  3. Absuelto el director de Editorial Makoki por la publicación del álbum 'Hitler=SS', El País, 4 de febrer de 1992
  4. Cuadrado (2000), pp. 3-5.
  5. 5,0 5,1 Quadrado (2000), p. 761.

Bibliografia[modifica]