Makoki (revista)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesMakoki
Salon de Comic-2018 (17).jpg
Tipus revista
Fitxa
Data de publicació 1982
Dissolució 1993
Adreça Barcelona
Estat Espanya
Característiques
Editor en cap Ediciones La Cúpula
Ediciones Makoki
Editorial Josep Maria Berenguer
Modifica les dades a Wikidata

"Makoki" va ser una revista de còmics de caràcter underground. editada entre 1982 i 1993, primer per Ediciones La Cúpula i després per Ediciones Makoki.

Primera època (1982-1984)[modifica]

La revista Makoki va ser llançada per Josep Maria Berenguer per aprofitar l'èxit de la revista "El Víbora" i del personatge homònim, creat per Felipe Borrallo, Mediavilla i Gallardo.

Dirigida la revista per aquest últim dibuixant, va formar part de l'anomenat "boom del còmic adult a Espanya", i va durar fins a 1984, difonent un material vinculat al còmic underground, similar al de la seva germana major, però més orientat a l'humor cafre i amb una línia més lletgita, l'anomenada "línia chunga". Va publicar a autors espanyols com Calpurnio, Alberto Calvo, Damián Carulla, Mauro Entrialgo, el propi Gallardo, Kim, Martí, Mediavilla, Montesol, Simónides, Vázquez, i estrangers com Gilbert Shelton i Philippe Vuillemin.

El seu primer editorial començava així:

« Hola chonis ...pues ejem... Aquistamos, dando la soba otra vez con las mismas historias de violencia gratuita de siempre además hemos recogido unos cuantos majaras (estos de verdad oyessss!) nacionales y astranjeros que no hay nada más que echarle un vistazo al sumario pa percatarse.....y de makoki que os vamos a contar pues que sigue igual... con los cuatro cablesen el tarro y metiendose en peniculas mas gordas cada vez... eso si con unos cuantos años mas encima. »

Col·laboradors i personatges[modifica]

Durant la seva edició a més de Makoki com a personatge fix va haver-hi altres personatges i sèries, Buitre buitraker per Miguel Gallardo; Don vito and Co per Montesol; Chunchita i Marilin per Mediavilla, Murillo i Gallardo en el n. 14; Los primos per Javi Soler; Los hermanos Aguirre per Vallés; Azagra amb A la barra i els grans fets del món modern; Pedro Oses i Javier Mina amb la seva sèrie bèl·lica; Calpurnio amb el seu Cutlas i altres històries soltes. Dibuixants habituals, Simónides, Tonnino, Mauro Entrialgo i també Max 3 històries de Barrila Bar, per part estrangera Gilbert Shelton amb les seves Furry freak brothers, Guia del motor i una història de Wonder Warthog, Vullemin, Kurtzman, Adans, Robert Williams.

Números Data Títol Autor Procedència
1 1982 Buitre Buitaker Gallardo
1 1982 Familia Vallés
1 1982 Makoki Murillo, Mediavilla
1 1982 Jojito Montesol
1 1982 Don Vito Montesol
1 1982 Paquito el Mangui Murillo, Mediavilla

La col·lecció va aconseguir fins al núm. 17 però va haver-hi dos nombres dobles: 7/8 i 12/13, des del nunero 5 amb temàtiques especials: Tele, el nº5; superherois, el nº6; vacances, nº7-8; agents secrets, nº9; mili, nº10; atur, nº11; Nadal, nº12-13; Europa és asin, nº14; moguda, nº15; kopon, nº16; porno dur, nº17.

Quaderns grapats amb 52 pàgines, amb la coberta en color.

Segona època (1989-1993)[modifica]

Una segona època de la revista va començar en 1989, editada llavors per Borrayo. Va estar dirigida, en els seus primers nombres, per Alberto Calvo, creador del personatge Supermaño, i posteriorment per Damián Carulla. Va publicar diversos autors del Makoki de la primera època, Azagra, Calpurnio, Valls, als quals es van afegir autors veterans com, el gran Vázquez, Jordi Bernet i Cussó, Enrique Sánchez Abulí, Nazario, Sánchez Zamora (Josep Maria Beà), Onliyú, Andreu Martín i Farrero, Alfonso Tamayo, Miguel Ángel Martín, Kin, Maitena, a més d'una més jove generació Mauro Entrialgo, Garcés, Das Pastoras, Quim Bou, Manuel Fontevila i nombrosos dibuixants espanyols. Autors estrangers van ser pocs i cal destacar a Tabare, Alejandro Pose, Lager, i el polèmic Willen, autor de l'àlbum d'humor negre Hitler-SS, que fou prohibida i li costà un judici.[1][2][3]

Números Data Títol Autor Procedència
1 1989 Makoki Felipe Borrallo/Damián Carulla El Víbora
1 1989 Supermaño Alberto Calvo El Víbora
1 1989 Herminio Bolaextra Mauro Entrialgo TMEO
1 1989 Cuttlas Calpurnio El Japo
1 1989 Dioxenes Martí Nova
1 1989 El sicario Macario Martí Nova
1 1989 Ovidio, vicioso del vidrio Carlos Azagra Nova
1991 Brian the Brain Miguel Ángel Martín Krazy Comics
Hitler=SS Jean-Marie Gourio, Philippe Vuillemin i Gondot Hara-Kiri
1992 El buitre es ave de paso Enrique Sánchez Abulí/Oswald[4]
1992 Historias negras Enrique Sánchez Abulí/Jordi Bernet i Cussó[5]

Va aconseguir els 34 nombres ordinaris més 3 extraordinaris.[5] Quaderns d'historietes amb interior en blanc i negre més cobertes en color. A partir del número 12, les 16 pàgines centrals es van imprimir en bicolor. Entre els nombres 13 i 30 es va incloure un encarte central que consistia en un quadern engrapat de 24,50 x 17 cm. amb 16 pàgines en blanc i negre. Va portar el titlulo de Psikomoko i va contenir historietes diverses. Entre els nombres 31 i 33, l'encartament central va deixar d'anomenar-se Psikomoko i va passar a serialitzar la historieta "El buite es una ave de paso" d'Enrique Sánchez Abulí i Oswald.

Referències[modifica]

  1. Hitler-SS a la Tebeosfera
  2. La comunidad judía también denunciara a Editorial Makoki por 'Hitler= SS', El País, 19 de juliol de 1990
  3. Absuelto el director de Editorial Makoki por la publicación del álbum 'Hitler=SS', El País, 4 de febrer de 1992
  4. Cuadrado (2000), pp. 3-5.
  5. 5,0 5,1 Quadrado (2000), p. 761.

Bibliografia[modifica]