Malaltia de Fabry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de Fabry
modifica
Tipusesfingolipidosi, anomalia del desenvolupament d’origen metabòlic, dermatosi vascular genètica, epilèpsia genètica rara, dislipèmia sindromica, dermatosi vascular, miocardiopatia hipertròfica, esfingolipidosi amb epilèpsia, limfedema sindromic, nefropatia secundària a una malaltia de dipòsit o una altra de metabòlica, cataracta associada a una malaltia metabòlica, malaltia metabòlica amb opacitat corneal, malaltia lisosòmica amb miocardiopatia restrictiva, malaltia lisosòmica amb miocardiopatia hipertròfica, malaltia metabòlica hereditària rara amb neuropatia perifèrica, síndrome associat a cardiomiopatia hipertròfica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimJohannes Fabry Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia, nefrologia, dermatologia i cardiologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdolor, miocardiopatia restrictiva, hipertensió arterial, insuficiència renal, angioqueratoma, anhidrosi, còrnia verticil·lada, neuropatia perifèrica, nàusea, fatiga muscular, vertigen i dolor neuropàtic crònic Modifica el valor a Wikidata
Tractamentteràpia de reemplaçament enzimàtic Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaGLA Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115C56.01 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E75.21 i E75.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9272.7 Modifica el valor a Wikidata
CIAPT99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM301500 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB4638 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine951451 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000795 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet324 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC1970820 i C0002986 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:14499 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia de Fabry (MF), també coneguda com malaltia d'Anderson-Fabry o angioqueratoma corporal difús,[1] és una rara malaltia genètica d'herència lligada al cromosoma X, que pot afectar moltes parts del cos,[2] inclosos els ronyons,[3] els ulls,[4] el cor[5] i la pell.[6] És habitual la presència de limfedema,[7] hipertensió, hipertròfia del ventricle esquerre,[8] arrítmia,[9] fenòmens trombòtics, alteracions de la sudoració, neuropatia perifèrica,[10] dolor abdominal amb diarrees,[11] telangièctasis, problemes oculars[12] i angioqueratomas.[13] Amb freqüència, els individus amb MF sofreixen episodis recurrents d'angina de pit a causa d'un fenomen d'ateroesclerosi accelerada generat per l'afecció.[14] Els pacients que presenten aquest trastorn genètic tenen una alta prevalença de símptomes depressius i poden desenvolupar un deteriorament de la cognició que altera molt la seva qualitat de vida.[15]

La malaltia de Fabry forma part del grup de patologies conegudes com a malalties per dipòsit lisosòmic.[16] La mutació genètica que causa la malaltia de Fabry interfereix amb la funció d'un enzim que processa biomolècules conegudes com a glicoesfingolípids,[17] provocant que aquestes substàncies s'acumulin a les parets dels vasos sanguinis[18] i altres òrgans.

La MF té dues variants principals: la forma clàssica i la no clàssica o d'inici tardà. La primera apareix típicament durant la infantesa i el seu curs clínic és complex i variable a causa del progrés dels danys en diversos sistemes corporals, mentre que la segona es manifesta després dels 30 anys amb una simptomatologia en general menys greu i derivada sovint de l'afectació d'un únic òrgan.[19]

De vegades es diagnostica la MF mitjançant una anàlisi de sang que mesura l'activitat de l'enzim afectat anomenat alfa-galactosidasa, però també s'utilitzen proves genètiques, especialment en les dones.[20]

El tractament d'aquesta malaltia varia en funció dels òrgans afectats i es pot abordar la causa que la produeix substituint amb agalsidasa alfa o beta l'enzim que manca.[21] La ràpida administració de la teràpia adequada immediatament després de ser diagnosticat el trastorn acostuma a modificar de manera significativa i favorable el seu pronòstic.[22] Hi ha casos en els quals les especials característiques del defecte existent en el gen GLA, codificador de l'alfa-galactosidasa, permeten l'ús farmacològic alternatiu amb bons resultats de determinades xaperones.[23]

Les primeres descripcions de la condició van ser realitzades simultàniament pel dermatòleg Johannes Fabry[24] i el cirurgià William Anderson[25] el 1898.[26]

Referències[modifica]

  1. Demczko, M «Enfermedad de Fabry» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020; Abr (rev), pàgs: 2 [Consulta: 24 abril 2021].
  2. Bokhari, SRA; Zulfiqar, H; Hariz, A «Fabry Disease» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Mar 14; NBK435996 (rev), pàgs: 6. PMID: 28613767 [Consulta: 9 abril 2021].
  3. Colpart, P; Félix, S «Fabry Nephropathy» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2017 Ag; 141 (8), pp: 1127-1131. DOI: 10.5858/arpa.2016-0418-RS. ISSN: 1543-2165. PMID: 28745569 [Consulta: 8 abril 2021].
  4. Davey, PG «Fabry disease: a survey of visual and ocular symptoms» (en anglès). Clin Ophthalmol, 2014 Ag 19; 8, pp: 1555-1560. DOI: 10.2147/OPTH.S66748. PMC: 4145731. PMID: 25170250 [Consulta: 22 març 2022].
  5. Seydelmann, N; Wanner, C; Störk, S; Ertl, G; Weidemann, F «Fabry disease and the heart» (en anglès). Best Pract Res Clin Endocrinol Metab, 2015 Mar; 29 (2), pp: 195-204. DOI: 10.1016/j.beem.2014.10.003. ISSN: 1878-1594. PMID: 25987173 [Consulta: 8 abril 2021].
  6. Chan, B; Adam, DN «A Review of Fabry Disease» (en anglès). Skin Therapy Lett, 2018 Mar; 23 (2), pp: 4-6. ISSN: 1201-5989. PMID: 29562089 [Consulta: 12 març 2022].
  7. Amann-Vesti, BR; Gitzelmann, G; Widmer, U; Bosshard, NU; et al «Severe Lymphatic Microangiopathy in Fabry Disease» (en anglès). Lymphat Res Biol, 2003; 1 (3), pp: 185-189. DOI: 10.1089/153968503768330229. ISSN: 1539-6851. PMID: 15624436 [Consulta: 9 abril 2021].
  8. Yousef, Z; Elliott, PM; Cecchi, F; Escoubet, B; et al «Left ventricular hypertrophy in Fabry disease: a practical approach to diagnosis» (en anglès). Eur Heart J, 2013 Mar; 34 (11), pp: 802-808. DOI: 10.1093/eurheartj/ehs166. PMC: 3596758. PMID: 22736678 [Consulta: 9 abril 2021].
  9. Namdar, M «Electrocardiographic Changes and Arrhythmia in Fabry Disease» (en anglès). Front Cardiovasc Med, 2016 Mar 24; 3, pp: 7. DOI: 10.3389/fcvm.2016.00007. PMC: 4805598. PMID: 27047943 [Consulta: 12 març 2022].
  10. Burlina, AP; Sims, KB; Politei, JM; Bennett, GJ; et al «Early diagnosis of peripheral nervous system involvement in Fabry disease and treatment of neuropathic pain: the report of an expert panel» (en anglès). BMC Neurol, 2011 Maig 27; 11, pp: 61. DOI: 10.1186/1471-2377-11-61. PMC: 3126707. PMID: 21619592 [Consulta: 22 abril 2022].
  11. Zar-Kessler, C; Karaa, A; Sims, KB; Clarke, V; Kuo, B «Understanding the gastrointestinal manifestations of Fabry disease: promoting prompt diagnosis» (en anglès). Therap Adv Gastroenterol, 2016 Jul; 9 (4), pp: 626-634. DOI: 10.1177/1756283X16642936. PMC: 4913334. PMID: 27366228 [Consulta: 12 març 2022].
  12. Michaud, L «Longitudinal study on ocular manifestations in a cohort of patients with Fabry disease» (en anglès). PLoS One, 2019 Jun 27; 14 (6), pp: e0213329. DOI: 10.1371/journal.pone.0213329. PMC: 6597042. PMID: 31246960 [Consulta: 9 abril 2021].
  13. Guinovart, RM; Bielsa, I; Pintos-Morell, G; Ferrándiz, C «Enfermedad de Fabry: espectro clínico de los angioqueratomas» (en castellà/anglès). Actas Dermosifiliogr, 2013 Abr; 104 (3), pp: 261-263. DOI: 10.1016/j.ad.2012.03.014. ISSN: 1578-2190. PMID: 22975414 [Consulta: 9 abril 2021].
  14. Roy, A; Umar, H; Ochoa-Ferraro, A; Warfield, A; et al «Atherosclerosis in Fabry Disease — A Contemporary Review» (en anglès). J Clin Med, 2021 Set 27; 10 (19), pp: 4422. DOI: 10.3390/jcm10194422. PMC: 8509593. PMID: 34640440 [Consulta: 15 abril 2022].
  15. Körver, S; Geurtsen, GJ; Hollak, CEM; van Schaik, IN; et al «Cognitive functioning and depressive symptoms in Fabry disease: A follow‐up study» (en anglès). J Inherit Metab Dis, 2020 Set; 43 (5), pp: 1070-1081. DOI: 10.1002/jimd.12271. PMC: 7540266. PMID: 32510623 [Consulta: 15 abril 2022].
  16. Rajkumar, V; Dumpa, V «Lysosomal Storage Disease» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Gen 28; NBK563270 (rev), pàgs: 21. PMID: 33085417 [Consulta: 22 abril 2022].
  17. Ryckman, AE; Brockhausen, I; Walia, JS «Metabolism of Glycosphingolipids and Their Role in the Pathophysiology of Lysosomal Storage Disorders» (en anglès). Int J Mol Sci, 2020 Set 19; 21 (18), pp: 6881. DOI: 10.3390/ijms21186881. PMC: 7555265. PMID: 32961778 [Consulta: 15 gener 2022].
  18. Passaro, G; Sicignano, LL; Flore, R; Massaro, MG; et al «Arterial involvement in Fabry disease: state of the art and future diagnostic purposes» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2021 Gen; 25 (2), pp: 845-855. DOI: 10.26355/eurrev_202101_24652. ISSN: 2284-0729. PMID: 33577039 [Consulta: 9 abril 2021].
  19. Arends, M; Wanner, C; Hughes, D; Mehta, A; et al «Characterization of Classical and Nonclassical Fabry Disease: A Multicenter Study» (en anglès). J Am Soc Nephrol, 2017 Maig; 28 (5), pp: 1631-1641. DOI: 10.1681/ASN.2016090964. PMC: 5407735. PMID: 27979989 [Consulta: 9 abril 2021].
  20. Simonetta, I; Tuttolomondo, A; Daidone, M; Pinto, A «Biomarkers in Anderson-Fabry Disease» (en anglès). Int J Mol Sci, 2020 Oct 29; 21 (21), pp: 8080. DOI: 10.3390/ijms21218080. PMC: 7662984. PMID: 33138098 [Consulta: 8 abril 2021].
  21. OETSPA. «Agalsidasa alfa (Replagal®) y agalsidasa beta (Fabrazyme®) para el tratamiento de pacientes con enfermedad de Fabry» (en castellà). e-notas ISSN 2603-6576, 2013; Mar 25 (1), pàgs: 3. [Consulta: 9 abril 2021].
  22. Lenders, M; Brand, E «Fabry Disease: The Current Treatment Landscape» (en anglès). Drugs, 2021 Abr; 81 (6), pp: 635-645. DOI: 10.1007/s40265-021-01486-1. PMC: 8102455. PMID: 33721270 [Consulta: 4 març 2022].
  23. Weidemann, F; Jovanovic, A; Herrmann, K; Vardarli, I «Chaperone Therapy in Fabry Disease» (en anglès). Int J Mol Sci, 2022 Feb 8; 23 (3), pp: 1887. DOI: 10.3390/ijms23031887. PMC: 8836454. PMID: 35163813 [Consulta: 4 març 2022].
  24. Fabry, Joh «Ein Beitrag zur Kenntniss der Purpura haemorrhagica nodularis (Purpura papulosa haemorrhagica Hebrae)» (en alemany). Archiv für Dermatologie und Syphilis, 43, 1, desembre 1898, pp: 187–200. DOI: 10.1007/bf01986897. ISSN: 0340-3696.
  25. Anderson, William «A Case of "angeio-Keratoma"» (en anglès). British Journal of Dermatology, 10, 4, abril 1898, pp: 113–117. DOI: 10.1111/j.1365-2133.1898.tb16317.x. ISSN: 0007-0963.
  26. Taaffe, A «Angiokeratoma corporis diffusum: the evolution of a disease entity» (en anglès). Postgrad Med J, 1977 Feb; 53 (616), pp: 78-81. DOI: 10.1136/pgmj.53.616.78. PMC: 2496609. PMID: 406603 [Consulta: 15 gener 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]