Malaltia de Kawasaki

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaMalaltia de Kawasaki
Kawasaki symptoms B.jpg
Un nen que mostra la característica "llengua de maduixa" que es veu en la malaltia de Kawasaki
Tipus lymphadenitis
Especialitat Immunologia
Símptomes strawberry tongue
Associació genètica PPM1L, MED30, FCGR2A, BTBD1, PELI1, NAALADL2 i ZFHX3
Classificació
CIM-10 M30.3
CIM-9 446.1
Recursos externs
OMIM 611775
DiseasesDB 7121
MedlinePlus 000989
eMedicine ped/1236
Patient UK kawasaki-disease-pro
MeSH D009080
NDL 00565244
UMLS CUI C0026691
DOID DOID:13378
Modifica dades a Wikidata

La malaltia de Kawasaki (MK), també anomenada síndrome limfomucocutàni és una malaltia infantil que cursa amb vasculitis de petit vas. La majoria dels casos es veuen en nens de menys de 5 anys, predominantment d'origen asiàtic.[1] És molt rara en nens de ≥ 8 anys. Fou descrita per primera vegada pel pediatre japonès Tomisaka Kawasaki l'any 1967. Al Japó té una incidència d'uns 5000-6000 nous casos/any i als EUA de 2000 casos/any, aproximadament.[2]

Durant el període 2004-2014 van ser diagnosticats a Catalunya 404 casos de MK. La incidència mitjana anyal fou de 3,5/100000 en infants de menys de 16 anys i de 8/100000 en nens de menys de 5 anys, similar a la d'altres països de l'àrea mediterrània. L'edat mitjana d'aparició fou als 37 mesos, detectant-se amb més freqüència en varons i en el medi rural. El major nombre de casos es veié als mesos de gener i novembre i el menor a l'octubre.[3]

Etiologia[modifica]

L'etiologia de la MK és, en bona part, desconeguda. L'opinió més acceptada és que té una etiopatogènia multifactorial.

Per una banda es creu que s'origina sobre una susceptibilitat genètica. En aquesta línia han estat identificats polimorfismes de nucleòtids simples associats significativament a la malaltia. Alguns s'han detectat al gen ITPKC, el qual té un paper important en els mecanismes de transducció de senyal que regulen l'activitat dels limfòcits T. Semblen relacionats amb l'esmentat fenomen de susceptibilitat i amb el desenvolupament d'alteracions coronàries en els nadius del Japó i en una cohort de ciutadans dels EUA d'ascendència asiàtica. La funcionalitat reduïda del gen ITPKC comporta una activació exagerada dels limfòcits T i una resposta inflamatòria augmentada en determinats teixits. En conjunt, aquests canvis dupliquen el risc de patir una MK. És molt possible que en el futur es descobreixen altres gens implicats en processos de susceptibilitat lligats a la MK.[4]

Per una altra banda, els trastorns immunopatològics involucrats en la gènesi de la MK són encara incerts, encara que les dades epidemiològiques i clíniques suggereixen que tenen un origen infecciós. Durant els darrers 30 anys no ha estat possible identificar un agent definitiu causant de la MK. Determinats patògens intracel·lulars i superantígens bacterians s'han proposat com desencadenants de la seva patogènia. Molts bacteris, com ara Streptococcus pyogenes, Staphylococcus aureus, Mycoplasma pneumoniae o Chlamydophila pneumoniae han estat observats esporàdicament en malalts de MK. També s'han considerat com a potencials responsables diversos agents virals, especialment virus limfotròpics: adenovirus, virus d'Epstein-Barr, parvovirus B19, herpesvirus 6, virus de la parainfluenza tipus 3, VIH, virus del xarampió, rotavirus, virus del dengue i virus de la varicela-zoster, però sense cap prova concloent que recolzi les sospites.[5] Un parvovirus aïllat recentment (2005), que provoca infeccions respiratòries i gastrointestinals, el bocavirus humà,[6] es detecta amb una freqüència ascendent en nens afectes de MK.[7][8]

Clínica[modifica]

Diagnòstic[modifica]

S'estableix amb la presència de febre i almenys 4 manifestacions clíniques característiques. Tradicionalment, l'evidència de menys de 4 manifestacions clàssiques s'ha considerat una forma atípica de presentació de la malaltia. Avui dia, els avenços en els procediment de diagnosi fan qüestionable la diferenciació entre MK "complerta" o "atípica/incomplerta".[11]

De forma excepcional, han estat registrats alguns casos de MK sense febre o amb febre de molt curta durada.[12]

Proves d'imatge[modifica]

  • L'ecocardiografia permet avaluar la presència d'aneurismes coronaris (ACs). En cas d'existir aneurismes -perifèrics o interns- en altres localitzacions, l'eco-Doppler o l'angiografia són opcions a tenir en compte.[13]
  • En alguns casos pot ser necessari efectuar una TC multidetectora.[14]

Procediments proteòmics[modifica]

Un estudi proteòmic de mostres d'orina recollides en un grup de nens afectes de MK, va indicar la presència en elles d'alts nivells de la proteïna filamina C i de l'enzim meprina A, no identificats en les mostres del grup de control sense la malaltia. Aquesta troballa podria ser molt útil en la recerca de biomarcadors que facilitin el diagnòstic i de nous objectius terapèutics.[15] En aquesta línia, l'anàlisi de les diferencies d'expressió proteica en sèrum entre la fase aguda i la fase de resolució de la MK ha fet considerar la glicoproteïna-1 alfa-2 rica en leucina (Leucine-rich Alpha 2 Glycoprotein-1 o LRG-1, en anglès) i altres proteïnes codificades pel gen LBP[16] com a potencials marcadors per recolzar els criteris de diagnosi clínica del trastorn.[17] Altres investigadors creuen que determinats microARN exosomals sèrics són candidats a ser biomarcadors específics de la MK.[18]

Tractament[modifica]

Gammaglobulina i salicilats.[1][19] L'ús de salicilats acurta el període febril i redueix els signes inflamatoris generals, però sembla no influir en el desenvolupament de complicacions coronàries.[20] Un 10-20% dels pacients no respon al tractament inicial. Si el malalt es resistent a la medicació de primera línia, en certs casos pot ser convenient afegir corticoides[21] controlant el desenvolupament de possibles efectes secundaris. Existeix una gran controvèrsia sobre la utilització d'aquests fàrmacs com a teràpia inicial o de rescat. Una metanàlisi feta per la Universitat de Taiwan indica que els estudis japonesos semblen mostrar que limita el desenvolupament de lesions coronàries, mentre que els d'altres països no demostren beneficis significatius en la prevenció d'aquests tipus de lesions i que dits medicaments ha de ser emprats amb precaució.[22] Es recomana l'ús d'heparina de baix pes molecular en pacients que presenten una progressió ràpida d'aneurismes coronaris.[23] Des de fa uns anys s'ha començat a tractar la MK amb anticossos monoclonals que bloquegen les citocines.[24] Ara per ara, és una teràpia que s'aplica a casos de MK molt escollits. L'anakinra (un antagonista dels receptors de la interleucina-1 emprat en malalts d'artritis reumatoide) ha donat bon resultats en MKs resistents als fàrmacs de primera i segona línia.[25] El tractament amb immunomoduladors s'indica quan el pacient presenta persistència febril o manca de resposta a la medicació convencional.

Dosis baixes de vitamina K en el pacient poden condicionar la seva resistència al tractament endovenòs amb immunoglobulines.[26]

Si bé la majoria d'ACs petits o d'una mida moderada desenvolupats en nens amb MK tractats precoçment acostumen a regressar a un diàmetre luminal normal, tots els pacients amb història d'AC requereixen controls permanents amb l'objetiu de prevenir futures trombosis coronàries o alteracions isquèmiques del miocardi. La freqüència i tipus de proves cardiovasculars a realitzar són semblants a les d'un adult amb arteriosclerosi coronaria. L'ECG, l'ecocardiografia o l'angio-TC/RM ajuden en l'avaluació de l'estat funcional del cor. Els medicaments beta-blocadors es recomanen en malalts de risc amb ACs grans i persistents i alguns experts creuen que les estatines poden ser beneficioses pels seus efectes antiinflamatoris pleotròpics. Els pacients amb ACs gegants han de seguir una combinació d'antiagregants plaquetaris i anticoagulants.[27] S'ha observat que grups de malalts que han patit la malaltia desenvolupen anomalies en la microvasculatura de la retina, associades amb l'aparició de coronariopaties en adults. El fet té predominança en les persones asiàtiques i es creu lligat a una susceptibilitat genètica particular.[28]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «malaltia de Kawasaki». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. González Pascual, E; Jiménez González, R «Enfermedad de Kawasaki: Su incidencia en nuestro medio» (en castellà). An Esp Pediatr, 1999; 51, pp: 111-119. ISSN: 0302-4342 [Consulta: 10 novembre 2017].
  3. Sánchez Manubens, J «Estudi d’incidència, prevalença i característiques clíniques de la malaltia de Kawasaki a Catalunya -Tesi doctoral-» (en català). Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona, 2016; Abr 25, pàgs: 165 [Consulta: 12 novembre 2017].
  4. Rowley, AH «Kawasaki disease: novel insights into etiology and genetic susceptibility» (en anglès). Annu Rev Med, 2011 Feb 18; 62, pp: 69-77. DOI: 10.1146/annurev-med-042409-151944. PMC: 3021097. PMID: 20690826 [Consulta: 27 novembre 2017].
  5. Chang LY, Lu CY, Shao PL, Lee PI, et al «Viral infections associated with Kawasaki disease» (en anglès). J Formos Med Assoc, 2014 Mar; 113 (3), pp: 148-154. DOI: 10.1016/j.jfma.2013.12.008. ISSN: 0929-6646. PMID: 24495555 [Consulta: 27 novembre 2017].
  6. Vicente D, Cilla G, Montes M, Pérez-Yarza EG, Pérez-Trallero E «Human Bocavirus, a Respiratory and Enteric Virus» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2007 Abr; 13 (4), pp: 636-637. DOI: 10.3201/eid1304.061501. PMC: 2725986. PMID: 17553287 [Consulta: 27 novembre 2017].
  7. Santos RA, Nogueira CS, Granja S, Baptista JB, et al «Kawasaki disease and human bocavirus—potential association?» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2011 Jun; 44 (3), pp: 235-237. DOI: 10.1016/j.jmii.2011.01.016. ISSN: 1684-1182. PMID: 21524620 [Consulta: 27 novembre 2017].
  8. Catalano-Pons C, Giraud C, Rozenberg F, Meritet JF, et al «Detection of human bocavirus in children with Kawasaki disease» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2007 Des; 13 (12), pp: 1220-1222. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2007.01827.x. ISSN: 1198-743X. PMID: 17850342 [Consulta: 27 novembre 2017].
  9. Tiao MM, Huang LT, Liang CD, Ko SF «Atypical Kawasaki disease presenting as intestinal pseudo-obstruction» (en anglès). J Formos Med Assoc, 2006 Mar; 105 (3), pp: 252-255. DOI: 10.1016/S0929-6646(09)60315-6. ISSN: 0929-6646. PMID: 16520844 [Consulta: 12 novembre 2017].
  10. Ueno K, Ninomiya Y, Hazeki D, Masuda K, et al «Disruption of Endothelial Cell Homeostasis Plays a Key Role in the Early Pathogenesis of Coronary Artery Abnormalities in Kawasaki Disease» (en anglès). Sci Rep, 2017 Mar 3; 7, pp: 43719. DOI: 10.1038/srep43719. PMC: 5334649. PMID: 28255175 [Consulta: 29 novembre 2017].
  11. Yu, JJ «Diagnosis of incomplete Kawasaki disease» (en anglès). Korean J Pediatr, 2012 Mar; 55 (3), pp: 83-87. DOI: 10.3345/kjp.2012.55.3.83. PMC: 3315623. PMID: 22474462 [Consulta: 12 novembre 2017].
  12. Caudevilla Lafuente, P; Galé Ansó, I; Bergua Martínez, A; Bouthelier Moreno, M; De Juan Martín, F «¿Enfermedad de Kawasaki sin fiebre?» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2013 Jun; 78 (6), pp: 416-417. DOI: 10.1016/j.anpedi.2012.09.021. ISSN: 1695-4033 [Consulta: 18 novembre 2017].
  13. del Castillo Martín, F «Enfermedad de Kawasaki» (en castellà). Semin Fund Esp Reumatol, 2006; 7 (2), pp: 70-83. DOI: 10.1016/S1577-3566(06)75082-5. ISSN: 1577-3566 [Consulta: 14 novembre 2017].
  14. Gómez de Diego JJ, García Fernández MA, Sales Sales JR «Enfermedad de Kawasaki estudiada mediante TC multidetectora» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2005 Oct; 58 (10), pp: 1224-1225. DOI: 10.1157/13079916. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 12 novembre 2017].
  15. Kentsis A, Shulman A, Ahmed S, Brennan E, et al «Urine proteomics for discovery of improved diagnostic markers of Kawasaki disease» (en anglès). EMBO Mol Med, 2013 Feb; 5 (2), pp: 210-220. DOI: 10.1002/emmm.201201494. PMC: 3569638. PMID: 23281308 [Consulta: 16 novembre 2017].
  16. UniProt «UniProtKB - P18428 (LBP_HUMAN)» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2017; Oct 25, pàgs: 11 [Consulta: 16 novembre 2017].
  17. Kimura Y, Yanagimachi M, Ino Y, Aketagawa M, et al «Identification of candidate diagnostic serum biomarkers for Kawasaki disease using proteomic analysis» (en anglès). Sci Rep, 2017 Mar 6; 7, pp: 43732. DOI: 10.1038/srep43732. PMC: 5338030. PMID: 28262744 [Consulta: 16 novembre 2017].
  18. Jia HL, Liu CW, Zhang L, Xu WJ, et al «Sets of serum exosomal microRNAs as candidate diagnostic biomarkers for Kawasaki disease» (en anglès). Sci Rep, 2017 Mar 20; 7, pp: 44706. DOI: 10.1038/srep44706. PMC: 5357789. PMID: 28317854 [Consulta: 29 novembre 2017].
  19. Baumer JH, Love SJL, Gupta A, Haines LC «Salicilato para el tratamiento de la enfermedad de Kawasaki en niños» (en castellà). Cochrane Database Syst Rev, 2009 Abr 15; CD004175, pàgs: 4. DOI: 10.1002/14651858.CD004175.pub2. PMID: 17054199 [Consulta: 13 novembre 2017].
  20. Sakulchit T, Benseler SM, Goldman RD «Acetylsalicylic acid for children with Kawasaki disease» (en anglès). Can Fam Physician, 2017 Ag; 63 (8), pp: 607-609. ISSN: 0008-350X. PMC: 5555326. PMID: 28807954 [Consulta: 18 novembre 2017].
  21. Wardle AJ, Connolly GM, Seager MJ, Tulloh RMR «Uso de corticosteroides para el tratamiento de la enfermedad de Kawasaki» (en castellà). Cochrane Database Syst Rev, 2017 Gen 27; CD011188, pàgs: 5. DOI: 10.1002/14651858.CD011188.pub2. PMID: 28129459 [Consulta: 13 novembre 2017].
  22. Yang TJ, Lin MT, Lu CY2, Chen JM, et al «The prevention of coronary arterial abnormalities in Kawasaki disease: A meta-analysis of the corticosteroid effectiveness» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2017 Set 6, pii: S1684-1182 (17) 30195-0. DOI: 10.1016/j.jmii.2017.08.012. ISSN: 1684-1182. PMID: 28927685 [Consulta: 27 novembre 2017].
  23. Patel RM, Shulman ST «Kawasaki disease: a comprehensive review of treatment options» (en anglès). J Clin Pharm Ther, 2015 Des; 40 (6), pp: 620-625. DOI: 10.1111/jcpt.12334. ISSN: 26547265. PMC: 1365-2710 [Consulta: 13 novembre 2017].
  24. Nomura O, Fukuda S, Ota E, Ono H, et al «Monoclonal antibody therapy for Kawasaki disease: a protocol for systematic reviews and meta-analysis» (en anglès). Syst Rev, 2016 Abr 12; 5, pp: 60. DOI: 10.1186/s13643-016-0236-2. PMC: 4830038. PMID: 27072358 [Consulta: 13 novembre 2017].
  25. Sánchez-Manubens J, Gelman A, Franch N, Teodoro S, et al «A child with resistant Kawasaki disease successfully treated with anakinra: a case report» (en anglès). BMC Pediatr, 2017 Apr 8; 17 (1), pp: 102. DOI: 10.1186/s12887-017-0852-6. PMC: 5385011. PMID: 28390409 [Consulta: 13 novembre 2017].
  26. Jun JS, Jung YK, Lee DW «Relationship between vitamin D levels and intravenous immunoglobulin resistance in Kawasaki disease» (en anglès). Korean J Pediatr, 2017 Jul; 60 (7), pp: 216-220. DOI: 10.3345/kjp.2017.60.7.216. PMC: 5573744. PMID: 28861112 [Consulta: 28 novembre 2017].
  27. Newburger JW, Takahashi M, Burns JC «Kawasaki Disease» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 2016 Abr 12; 67 (14), pp: 1738-1749. DOI: 10.1016/j.jacc.2015.12.073. ISSN: 0735-1097. PMID: 27056781 [Consulta: 28 novembre 2017].
  28. Chen KY, Burgner DP, Wong TY, Saw SM, et al «Evidence of Microvascular Changes in the Retina following Kawasaki Disease» (en anglès). Sci Rep, 2017 Gen 17; 7, pp: 40513. DOI: 10.1038/srep40513. PMC: 5240332. PMID: 28094311 [Consulta: 29 novembre 2017].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia de Kawasaki Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica]