Malaltia de Pick

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de Pick
Imatges de ressonància d'un cervell en el qual s'observen els "cossos de Pick" modifica
Tipusmalaltia neurodegenerativa, demència frontotemporal, atròfia cerebral i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimArnold Pick Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaPSEN1 i proteïna Tau Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10G31.0, F02.0
CIM-9331.11
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0050815 Modifica el valor a Wikidata
OMIM172700 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB10034 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000744 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1135504 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD020774 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0236642 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11870 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia de Pick, en medicina, fa referència a una demència similar a l'Alzheimer però amb la diferència que només afecta zones concretes del cervell, és una variant de les demències frontotemporals.[1] Aquesta patologia representa l'1% del total de les demències. És una patologia progressiva que no afecta l'estat de consciència però si les habilitats cognitives i socials.[2] A grans trets, consisteix en l'atròfia lenta i progressiva de les neurones del cervell. Les zones més afectades són la frontal i temporal. A més a més, hi ha una gran afectació del còrtex cerebral i dilatació dels ventricles.[3]

Història[modifica]

La malaltia de Pick va ser descoberta per un professor de psiquiatria de la Universitat de Carolina a Praga. Aquest professor, anomenat, Arnold Pick, va descobrir i donar a conèixer aquesta malaltia l'any 1892. Aquest va arribar a la conclusió de l'existència d'aquesta malaltia estudiant els cervells, i les seves lesions, de persones mortes, amb demència.[4] Després de l'anàlisi dels cervells va trobar una atròfia al lòbul frontal i temporal anterior. Va observar que a les neurones, en les quals s'hi havien trobat lesions, tenien un nucli de proteïnes anomenat «cossos de Pick». Anys més tard, Alois Alzheimer, el descobridor de la malaltia d'Alzheimer, va comprovar que eren dues patologies diferents al no trobar plaques senils ni altres símptomes associats a l'Alzheimer.[4]

Epidemiologia[modifica]

Aquesta malaltia neurodegenerativa és poc freqüent. Afecta ambdós sexes i la franja d'edat més prevalent per aparèixer és dels 45 als 60 anys aproximadament.[1] La seva evolució és lenta i progressiva. Si l'edat d'aparició és més primerenca, el pronòstic pot ser més dolent.[2]

Etiologia[modifica]

La causa d'aquesta patologia no es coneix de forma exacta i precisa. Consisteix en una destrucció de les cèl·lules nervioses del cervell. A les neurones, en el seu interior, hi ha els anomenats «cossos de Pick» o «cèl·lules de Pick». Aquestes substàncies contenen una proteïna, anomenada tau, que es troba de manera natural a totes les persones, però les afectades per la malaltia de Pick en tenen quantitats superiors o amb una forma anormal.[5][6]

Simptomatologia[modifica]

La simptomatologia de la malaltia de Pick apareix de forma lenta i progressiva. Els signes i símptomes es poden agrupar segons zona d'afectació: alteracions del llenguatge, alteracions del comportament, alteracions emocionals i alteracions neurològiques.[7] El deteriorament cognitiu que es desencadena afecta a totes les àrees de la vida personal de la persona afectada, és a dir, personal, social i laboral. A més a més, afecta a totes les dimensions de la persona: física, psicològica i social.[8][9]

Les alteracions que es produeixen en relació amb el llenguatge són l'afàsia, és a dir, dificultat de la parla fins i tot pèrdua total de la parla, repetició de paraules, pèrdua del vocabulari, dificultat per expressar-se, dificultat per escriure, entre altres.[7] Les alteracions i canvis en el comportament apareixen, algunes d'elles, des de l'inici de la malaltia i, altres, apareixen a llarg termini. Algunes alteracions són: aïllament social, comportament repetitiu, desinhibició, actitud apàtica, actitud làbil, comportaments convulsius, problemes amb la higiene personal, simptomatologia depressiva, ansietat, entre altres.[5] Pel que fa a l'estat emocional i anímic s'experimenten canvis que afecten a la mateixa persona i, també, a l'entorn més proper. Despreocupació per la situació i per la pròpia persona, neguit, irritabilitat, pèrdua d'interès per activitats de la vida diària, aïllament, tristesa, entre altres.[7] A escala neurològica també apareixen tota una sèrie de signes i símptomes. Alguns d'ells són: rigidesa, tremolors, alteració de la marxa, incontinència urinària, apràxia entre altres.[8] Tota la simptomatologia esmentada va incrementant de forma lenta i progressiva fins a ser més greu i evident.

Diagnòstic[modifica]

El diagnòstic d'aquest tipus de demència es duu a terme mitjançant l'estudi de la història clínica, una bona anamnesi, exploració física i proves complementàries necessàries.[10] Es basa en la simptomatologia i els resultats de proves complementàries. Lá més important la biòpsiacerebral que pot confirmar la patologia. Algunes proves són: ressonància magnètica nuclear, examen neurològic, electroencefalografia, avaluació psiconeurològica, tomografia axial computada, examen líquid cefalorraquidi mitjançant punció lumbar i avaluació de funció motora i cognitiva.[8]

Tractament[modifica]

Avui en dia no existeix un tractament per curar aquesta patologia. El tractament està destinat a millorar la simptomatologia presentada. Es poden utilitzar fàrmacs com analgèsics o anticolinèrgics. també, pot fer falta tractament farmacològic per estats depressiu i ansietat. El tractament psicològic pot ajudar a passar el dol de la malaltia a la persona afectada i familiars, però de vegades també pot crear més confusió i neguit. Els grups d'ajuda també són útils per compartir experiències. Sovint al final de la malaltia fa falta adaptar la llar. Els serveis socials poden ajudar a suplir necessitats bàsiques. Per exemple, serveis de voluntaris, atenció domiciliària, serveis de protecció als adults, entre altres.

Pronòstic[modifica]

Aquesta patologia és d'inici insidiós i progressiu amb una evolució bastant ràpida. Com més precoç el diagnòstic més mal pronòstic hi ha. La seva evolució desencadena una alteració de l'organisme i causa una important discapacitat. Entre 8 i 10 anys pot provocar la mort per insuficiència dels sistemes o infeccions vàries. Tot i així, cada cas és diferent i els factors d'influència també. Sempre cal consultar els professionals sanitaris.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Malaltia de Pick». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Demencia por enfermedad de Pick» (en castellà). Elsevier. [Consulta: 9 octubre 2015].
  3. de la Concepción y de la Pedraja, Octavio «Demencia de la enfermedad de Pick». Rev. Cubana Med, 2001.
  4. 4,0 4,1 «Enfermedad de Pick» (en castellà). Universidad Francisco Marroquín. Arxivat de l'original el 2016-11-13. [Consulta: 9 octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 Kertesz, Andrew «Demencia frontotermporal, enfermedad de Pick Y complejo de Pick». , p. 19.
  6. Wang, LN; Zhu MW, Feng YQ, Wang JH. «Pick's disease with Pick bodies combined with progressive supranuclear palsy without tuft-shaped astrocytes: a clinical, neuroradiologic and pathological study of an autopsied case» (en anglès). Neuropathology, 26, 3, 2006, pàg. 222–230. DOI: 10.1111/j.1440-1789.2006.00671.x. PMID: 16771179.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Demencia por enfermedad de Pick» (en castellà). Sanitas. [Consulta: 9 desembre 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Pick disease» (en anglès). MedlinePlus. [Consulta: 9 octubre 2015].
  9. «Frontotemporal demencia» (en anglès). University of California, San Francisco. [Consulta: 14 setembre 2015].
  10. Goñi Murillo, MC «Demencia por enfermedad de Pick». Semergen, 2006.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia de Pick