Malaltia inflamatòria pelviana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Malaltia inflamatòria pèlvica)
Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia inflamatòria pelviana
Microfotografia d'una salpingitis - un component de la malaltia inflamatòria pelviana. Tinció d'HE. modifica
Tipusmalaltia del sistema reproductor femení, malaltia annexal, malaltia infecciosa i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatginecologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
ceftriaxona Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11GA05 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10N70-N77
CIM-9614-616
CIAPX74 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB9748 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000888 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine256448 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKPelvic-Inflammatory-Disease-(PID) Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000292 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0242172 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1003 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia inflamatòria pelviana (MIP) és una infecció de la part superior del sistema reproductor femení, és a dir, l'úter, les trompes de Fal·lopi i els ovaris, i a l'interior de la pelvis.[1][2] Sovint, pot no haver-hi símptomes.[3] Els signes i símptomes, quan hi són presents, poden incloure dolor abdominal inferior, secrecions vaginals, febre, cremor amb la micció, dolor amb el sexe, sagnat després del sexe o menstruació irregular.[3] La MIP no tractada pot provocar complicacions a llarg termini, incloent infertilitat, embaràs ectòpic, dolor pelvià crònic i càncer.[2][4][5]

La malaltia és causada per bacteris que es propaguen des de la vagina i el coll uterí.[1] Les infeccions per Neisseria gonorrhoeae o Chlamydia trachomatis són presents en el 75 al 90 per cent dels casos. [2] Sovint, hi ha diversos bacteris implicats.[2] Sense tractament, al voltant del 10 per cent de les persones amb una infecció per clamidia i el 40 per cent de les persones amb una gonorrea desenvoluparan una MIP.[2][6] Els factors de risc són generalment similars als de les infeccions de transmissió sexual i inclouen un gran nombre de parelles sexuals i el consum de drogues.[2] La dutxa vaginal també pot augmentar el risc.[2] El diagnòstic es basa normalment en els signes i símptomes que presenten.[2] Es recomana considerar la malaltia en totes les dones en edat fèrtil que presentin dolor abdominal inferior.[2] Un diagnòstic definitiu de MIP es fa trobant pus que afecti les trompes de Fal·lopi durant la cirurgia.[2] L'ecografia també pot ser útil en el diagnòstic.[2]

Els esforços per prevenir la malaltia inclouen tenir poques parelles sexuals i utilitzar preservatius.[7] La detecció de dones amb risc d'infecció per clamidia seguida d'un tractament disminueix el risc de MIP.[8] Si se sospita el diagnòstic, normalment s'aconsella el tractament.[2] També s'hauria de tractar les parelles sexuals de la dona.[8] En aquells amb símptomes lleus o moderats, es recomana una injecció única de l'antibiòtic ceftriaxona juntament amb dues setmanes de doxiciclina i possiblement metronidazole per via oral.[9] Per a aquells que no milloren després de tres dies o tenen malalties greus, s'han d'utilitzar antibiòtics per via intravenosa.[9]

A nivell mundial, es van produir al voltant de 106 milions de casos de clamidiosis i 106 milions de casos de gonorrea el 2008.[6] No obstant això, el nombre de casos de MIP no està clar.[10] S'estima que afecta aproximadament l'1,5% de les dones joves anualment.[10] Als Estats Units, s'estima que el MIP afectarà aproximadament un milió de persones cada any.[11] Un tipus de dispositiu intrauterí (DIU) conegut com a escut Dalkon va provocar un augment de les taxes de MIP a la dècada de 1970.[2] Els DIU actuals no s'associen amb aquest problema després del primer mes.[2]

Etiologia[modifica]

Infecciosa, generalment per bacteris.

Sovint per una malaltia de transmissió sexual, com candidosi, gonorrea i altres malalties d'origen bacterià (estafilococs, estreptococs).

Menys sovint per la implantació d'un dispositiu intrauterí o després d'un avortament.

Quadre clínic[modifica]

Simptomatologia[modifica]

Entre els símptomes es troben: dolor abdominal, secrecions vaginals amb característiques anormals. Aquests símptomes poden ampliar-se (habitualment en la forma aguda) a: febre, micció dolorosa, nàusees i vòmits, entre altres.

Exploració física[modifica]

L'exploració abdominal: dolor abdominal baix (a hipogastri i/o fosses ilíaques).

La palpació vaginal sol ser dolorosa (en palpar l'òrgan genital intern afectat).

Proves complementàries[modifica]

Anàlisis de sang (recompte de glòbuls blancs) i, usualment i en la forma aguda, es pot saber el germen que l'ocasiona amb l'anàlisi del fluix vaginal.

També es pot recórrer a l'ecografia i la laparoscòpia.

Tractament[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Pelvic inflammatory disease». The New England Journal of Medicine, 372, 21, 2015, pàg. 2039–48. DOI: 10.1056/NEJMra1411426. PMID: 25992748.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Mitchell, C; Prabhu, M «Pelvic inflammatory disease: current concepts in pathogenesis, diagnosis and treatment.». Infectious Disease Clinics of North America, 27, 4, desembre 2013, pàg. 793–809. DOI: 10.1016/j.idc.2013.08.004. PMC: 3843151. PMID: 24275271.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Pelvic Inflammatory Disease (PID) Clinical Manifestations and Sequelae», octubre 2014. Arxivat de l'original el 22 febrer 2015. [Consulta: 21 febrer 2015].
  4. ↑ Chang, A. H.; Parsonnet, J. «Role of Bacteria in Oncogenesis». Clinical Microbiology Reviews, 23, 4, 2010, pàg. 837–857. DOI: 10.1128/CMR.00012-10. ISSN: 0893-8512. PMC: 2952975. PMID: 20930075.
  5. ↑ Chan, Philip J.; Seraj, Ibrahim M.; Kalugdan, Theresa H.; King, Alan «Prevalence of Mycoplasma Conserved DNA in Malignant Ovarian Cancer Detected Using Sensitive PCR–ELISA». Gynecologic Oncology, 63, 2, 1996, pàg. 258–260. DOI: 10.1006/gyno.1996.0316. ISSN: 0090-8258. PMID: 8910637.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Global incidence and prevalence of selected curable sexually transmitted infections - 2008» p. 2, 19, 2012. Arxivat de l'original el 19 març 2015. [Consulta: 22 febrer 2015].
  7. ↑ «Pelvic Inflammatory Disease (PID) Patient Counseling and Education». Centers for Disease Control, octubre 2014. Arxivat de l'original el 22 febrer 2015. [Consulta: 21 febrer 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Pelvic Inflammatory Disease (PID) Partner Management and Public Health Measures». Centers for Disease Control, octubre 2014. Arxivat de l'original el 22 febrer 2015. [Consulta: 21 febrer 2015].
  9. ↑ 9,0 9,1 «2010 STD Treatment Guidelines Pelvic Inflammatory Disease». Centers for Disease Control, 15-08-2014. Arxivat de l'original el 22 febrer 2015. [Consulta: 22 febrer 2015].
  10. ↑ 10,0 10,1 Eschenbach, D «Acute Pelvic Inflammatory Disease». Glob. Libr. Women's Med., 2008. DOI: 10.3843/GLOWM.10029. ISSN: 1756-2228.
  11. ↑ «Self-Study STD Modules for Clinicians — Pelvic Inflammatory Disease (PID) Next Centers for Disease Control and Prevention Your Online Source for Credible Health Information CDC Home Footer Separator Rectangle Epidemiology». Centers for Disease Control, octubre 2014. Arxivat de l'original el 22 febrer 2015. [Consulta: 21 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_inflamatòria_pelviana&oldid=33205401»