Maledetti vi amerò

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMaledetti vi amerò
Fitxa
DireccióMarco Tullio Giordana Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióElda Ferri i Mario Gallo Modifica el valor a Wikidata
GuióMarco Tullio Giordana Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGiuseppe Pinori Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSergio Nuti Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 agost 1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada84 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMilà Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0081106 Filmaffinity: 486705 Allocine: 41322 Letterboxd: maledetti-vi-amero Allmovie: v149819 TMDB.org: 67068 Modifica el valor a Wikidata

Maledetti vi amerò (en italià Maleïts que estimaré) és una pel·lícula dramàtica italiana del 1980 dirigida per Marco Tullio Giordana. Va competir a la secció Un Certain Regard del 33è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] També va guanyar el Pardo d'Oro al Festival Internacional de Cinema de Locarno de 1980.[2]

Sinopsi[modifica]

Riccardo conegut com a "Svitol", protagonista actiu del 1968, torna a la seva terra després de cinc anys a Veneçuela. En arribar a Itàlia, es troba desorientat davant els enormes canvis als quals ha estat sotmès el país. En particular, Svitol roman confós per vells amics i companys de militància. Guya, una vella amiga, porta una botiga i té una filla que desconeix el pare i es comporta com una dona de classe mitjana emancipada. Carlino, en canvi, es va enriquir gràcies a una sèrie d'inversions en borsa. Paradoxalment, l'única persona amb qui Svitol es pot entendre és un comissari de policia. Svitol comença llavors a qüestionar el significat de la dècada de protesta que acaba d'acabar. D'algunes revistes copia en paper els esbossos dels cadàvers d'algunes víctimes de la violència que va caracteritzar els anys setanta. El fet que els subtítols de les revistes, que identifiquen una víctima com una persona de dreta o d'esquerra, desapareguin quan Svitol pinta els contorns dels cadàvers, li fa dubtar de la validesa d'algunes de les seves posicions i idees del passat.

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

« "Un testimoni sense alè i de vegades una mica retòric ... un debut en aquell moment considerat prometedor"[3] »

Referències[modifica]

  1. «Festival de Cannes: To Love the Damned». festival-cannes.com. [Consulta: 30 maig 2009].
  2. «Winners of the Golden Leopard». Locarno Film Festival. Arxivat de l'original el 19 juliol 2009. [Consulta: 17 agost 2011].
  3. Paolo Mereghetti, Dizionario dei film, ed. 1994.

Enllaços externs[modifica]