Malik al-Rahim

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMalik al-Rahim
Biografia
Naixement valor desconegut.
Mort 1058 (Gregorià)
Rayy
Activitat
Ocupació Monarca
Família
Pare Abu-Kalijar
Germans Fúlad-Sutun
Modifica les dades a Wikidata

Abu Nasr Khusraw-Firuz al-Malik al-Rahim (+1058) fou un amir buwàyhida.

Va succeir en el govern al seu pàre Abu Kalidjar, que governava a Khuzestan, Fars, Kerman, Oman i Bàssora (al mateix temps que el seu oncle Djalal al-Dawla governava generalment a Bagdad que finalment també va dominar Abu Kalidjar el 1044) quan va morir el 1048. El títol oficial fou amir tot i que sovint s'anomena als sobirans buwàyhides com a sultans. El califa li va donar el títol d'al-Malik al-Rakim. Era el gran dels fills d'Abu Kalidjar (almenys 9, potser una dotzena) i alguns d'aquestos li van disputar la successió i especialment Fulad Sutun. En els set anys que va governar, al-Malik al-Rahim només va tenir plena autoritat a l'Iraq mentre Fulad Sutun establia el seu control sobre Fars (a Shiraz) i Khuzestan i rebutjava els atacs del seu germà per recuperar el control d'aquesta zona. Aquest conflicte fou nefast pels buwàyhides. Ja el nord de Pèrsia s'havia perdut el 1029 quan Madjid al-Dawla va cridar als gaznèvides que en lloc d'ajudar-lo el van deposar i van annexionar Rayy, i això va obrir després les portes als seljúcides de Toghril Beg.

El seu govern (1048-1055) fou una època de lluites contínues, on les tropes turques de Bagdad no tenien disciplina i els sunnites i xiïtes lluitaven a la capital, a més de l'existència dels pretendents buwàyhides, de les ambicions dels ukàylides i de l'existència de bandidatge a la regió tant d'àrabs com de kurds. Abu l-Harith al-Basasiri, un cap militar de l'Iraq, va conquerir al-Anbar al ukàylida Kirwash (1050), i Bàssora al germà de Malik al-Rahim (1052); va combatre el bandidatge a Bawazidj (1054) i va donar suport al mazyàdida Dubays que estava sent atacat a al-Djamian (després al-Hilla) pels Banu Khafadja.

El 1052 Tughril Beg es va instal·lar a Hulwand i tot seguit (1052/1053) les avançades de bandes oghuz es van presentar al Fars saquejant arreu. El 1053 Fulad Sutun va llegir la khutba a Shiraz amb el nom de Toghril Beg abans del d'al-Malik al-Rahim i el seu propi. El 1054 Toghril es va fer amo del Khuzestan. El mateix 1054 una revolta dels turcs de Bagdad va triomfar i els rebels van saquejar Bagdad; el ukàylida Kuraysh va aprofitar per fer una incursió a Baradan on van fer molt de botí, i poc després van reocupar al-Anbar, que ara era el feu del general al-Basasiri. Llavors aquest va trencar amb Malik al-Rahim i va fer la khutba en nom de Tughril Beg. A Bagdad el visir abbàssida Rais al Ruasa ibn al-Muslima, havia abandonat també als buwàyhides i es va declarar per Tughril Beg (1054) al que poc després va cridar a Bagdad (1055). El visir va impedir a al-Basasiri d'actuar contra els ukàylides de Kuraysh que havien anat també a Bagdad, i el general va reaccionar i va tallar els subsidis al califa, i el març del 1055 va reconquerir al-Anbar. Llavors es va dirigir a Bagdad, on no es va presentar a fer homenatge al califa.

El visir va instigar manifestacions sunnites que van acabar en disturbis; al-Basasiri, que havia anat a Wasit amb Malik al-Rahim, va fer emetre una fàtua declarant els disturbis (en els que s'havien destruït gerres de vi del vaixells propietat d'un cristià) il·legals. El visir el va acusar d'estar d'acord amb el califa fatimita, i els turcs de Bagdad van saquejar la seva casa a Bagdad. Mentre Tughril Beg, amb l'excusa d'anar a fer el pelegrinatge i a combatre als fatimites, havia anat a Bagdad on les seves tropes van arribar davant la ciutat. Malik al-Rahim va anar a Bagdad i al-Basasiri va anar a terres del mazyàdida Dubays que era son cunyat. El califa, el visir i Malik al-Rahim van acceptar l'entrada de Tughril Beg a Bagdad i es va fer la khutba en nom seu el 15 de desembre de 1055. Tughril va fer entrada solemne el dia 18 de desembre. Però les seves tropes ghuzz (oghuz) aviat es van enfrontar a la població. Tughril va acusar a Malik al-Rahim dels disturbis i pillatges que van seguir, i el va fer detenir el 23 de desembre.

Va passar els darrers quatre anys de la seva vida captiu a Rayy on va morir el 1058.

Bibliografia[modifica]

  • H. Bowen, The last Buwayhids, 1929
  • Mafizullah Kabir, The buwayhid dinasty of Baghdad, Calcuta 1964
  • C. E. Boshworth, Cambrigde History of Iran