Malinke

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article és sobre la llengua malinke. Pel que fa al poble, vegeu Malinkes.
Infotaula de llenguaMalinke
Mandi'nka kango
Altres denominacions لغة مندنكا
Tipus subjecte–verb–objecte
Parlants
15.312.000 (Linguamón)[1] principalment a Àfrica Occidental
Parlants nadius 1.350.000
Parlat a  Mali
 Senegal
 The Gambia
 Guinea
 Côte d'Ivoire
 Burkina Faso
 Sierra Leone
 Liberia
 Guinea Bissau
 Chad
Classificació lingüística

Nigerocongolesa
  Mandé
   Mandé Occidental

    Malinke
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí, alfabet àrab i Alfabet N'ko
Institució de normalització -
Codis
ISO 639-3 mnk
Glottolog mand1436
IETF mnk
Modifica les dades a Wikidata

El malinke és una llengua africana de la branca mandé dins de la família lingüística del Congo-Níger. Rep altres noms com mandinga, mandinka, maninka o manna kankan.[1] Pertany a la branca de llengües mandingues del grup mandé, i és similar al bambara i al Maninka/Malinké. A la majoria de les zones és una llengua tonal amb dos tons: alt i baix, encara que les varietats parlades a la frontera entre Gàmbia i Senegal perd l'accent tonal degut a la proximitat amb les llengües veïnes no tonals com el wòlof.

Escriptura[modifica]

Àrab ا ع ب ت ط ض ج ه ح خ د ر س ش ص ث ظ ڢ ل م ن و ي ك لا
Llatí ('), aa, ee (', amb madda ŋ) b, p t t t c, j h h d r s s (sh) s s s f l m n, ñ, ŋ w y k, g la
  • Algunes vegades s'utilitza l'alfabet N'ko inventat el 1949 per a ser usat en tots els idiomes mandé.
  • Les vocals són les d'obertura simple a, e, i, o, u que poden ser llargues i aleshores s'escriuen repetides, per exemple: Baabaa (papa)o Teerimaa (amic). Algunes paraules canvien de significat depenent si es pronuncien amb vocal llarga o curta.
  • No s'usen les consonants V, X, Z, Q i G. La C és pronunciada com la "X" catalana en Xàtiva. La lletra especial ŋ es pronuncia com "ng" i la ñ com "ny".

Vocabulari[modifica]

Algunes paraules mandinga són préstecs de l'anglès com per exemple bukoo (de book, llibre) o tabuloo (table, taula). Directament de l'àrab vé la salutació mandinga: Salaamalekum (la pau estigui amb tu)i moltes altres paraules de la vida religiosa que l'islam és majoritari en aquesta ètnia.

Una frase d'exemple[modifica]

N niŋ saasaa le mu (estic malalt), literalment: jo amb malaltia estic

Situació actual[modifica]

Segons Linguamón – Casa de les Llengües, la parlen un total de 15 milions de persones dels països de l'Àfrica Occidental, deu milions dels quals ho fan com a primera llengua i la resta, com a segona.[1] Els països amb més parlants del mandinga són Mali (4 milions), Guinea (varietat mannka kankan: 2,6 milions), Burkina Faso (1,3 milions), Senegal, Costa d'Ivori, Gàmbia i Guinea Bissau.[1] Ethnologue afirmà el 2006 hi havia 1.346.000 parlants nadius.[2]

No és llengua oficial a cap regió, tot i que el mandinga té alguna mena de reconeixement legal al Senegal i a Burkina Faso, on té una certa presència a l'ensenyament. A Mali, Guinea i Costa d'Ivori té protecció segons la llei però és molt relegada a la pràctica.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mandinga». Linguamón – Casa de les Llengües. [Consulta: 13 febrer 2012].
  2. «Mandinka» (en anglès). Ethnologue - Languages of the World, 2006. [Consulta: 13 febrer 2012].
  3. «Què és el mandinga?». VilaWeb, 13-02-2012. [Consulta: 13 febrer 2012].

Bibliografia[modifica]

  • GRÀCIA I SOLÉ, Lluïsa; CONTRERAS, Joan Miquel. El soninké i el mandinga: estudi comparatiuentre les gramàtiques del soninké i el mandingai la del català. 2a ed. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família, 2005. 163 p. (Llengua, immigració i ensenyament del català). ISBN 978-84-393-6955-4.
  • R. T. Addis, A Study on the Writing of Mandinka in Arabic script, 1963.
  • Dramé, Man Lafi, Parlons Mandinka, L'Harmattan 2003