Malinkoïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralMalinkoïta
Fórmula química NaBSiO4
Epònim Svetlana Vyacheslavovna Malinko Tradueix
Localitat tipus Mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, Província de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.FA.10
Nickel-Strunz 9a ed. 9.FA.10
Dana 76.4.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Grup espacial space group 173 Tradueix
Color blanc, color crema rosat
Duresa 7
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,591 nε = 1,582
Birefringència δ = 0,009
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA2000-009
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La malinkoïta és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats). Va ser anomenada així l'any 2000 per A.P. Khomyakov, G.N. Nechelyustov, E.V. Sokolova i F.C. Hawthorne en honor a Svetlana Vyacheslavovna Malinko, minerlaogista russa de l'Institut de Recursos Minerals de Moscou (Rússia), la qual va especialitzar-se en minerals amb contingut de bor i en va descobrir alguns de nous. És similar a la kalsilita i la beril·lonita.

Característiques[modifica]

La malinkoïta és un silicat de fórmula química NaBSiO4. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la malinkoïta pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, kaliofilita, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma en contextos intrusius primaris, concretament en complexos ignis alcalins.[2] En la seva localitat tipus es va descriure en una cavitat en el nucli ric en ussingita d'una pegmatita hiperagpaïtica. S'ha trobat només a Rússia i al Canadà.[3]

Referències[modifica]

  1. «Malinkoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Paragenetic Mode: Primary Intrusive Igneous > Alkali igneous complex». [Consulta: 19 març 2018].
  3. Barthelmy, Dave. «Malinkoite Mineral Data». [Consulta: 19 març 2018].