Mallerenga emplomallada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMallerenga emplomallada
Lophophanes cristatus
Lophophanes cristatus - 01.jpg
Mèdia

Cant

Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Paridae
Gènere Lophophanes
Espècie Lophophanes cristatus
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims Parus cristatus
Combinació original Parus cristatus
Distribució
Lophophanes cristatus distribution map.png
Modifica dades a Wikidata

La mallerenga emplomallada, capellanet o ferrerico de capell (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

La seua longitud és d'uns 11 cm i el pes oscil·la entre 9 i 13 g. L'ala és més llarga en el mascle, en el qual pot assolir 67 mm.

Mallerenga emplomallada

És l'única mallerenga europea que presenta plomall. El plomall del capell és erèctil a voluntat, i l'aixeca quan se sent alarmat, adoptant aleshores una silueta cefàlica punxeguda, molt característica. Les plomes que conformen el capell són negres, amb le vores blanques. La nuca és blanca i molt ostensible. El mentó és negre i es perllonga en forma de collar pels laterals del coll. També mostra una llista ocular del mateix color que continua semicircularment i que voreja la cara, blanca. En conjunt forma un disseny molt particular, que el singularitza dels altres moixons. Les parts superiors són brunes grisenques, amb les ales i la cua més fosques. El carpó i les supracaudals són tenyides d'ocraci. Al dessota és blanc, sobretot al pit. Els flancs i l'abdomen són també tenyits d'ocraci. Les cames són blavenques, el bec negre i els ulls rogencs.

No existeix pràcticament dimorfisme sexual ni diferències ostensibles pel que fa a l'edat. Tanmateix, sembla que les femelles presenten un collar més fi, una cresta més petita. Malgrat tot, els joves exhibeixen petites variacions en el mentó, en el collar i en el capell abans d'efectuar la muda de la tardor.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Fonamentalment habita boscos de coníferes i rouredes, on sembla ser el més especialitzat dels pàrids ibèrics. Per altra banda, dins el bosc, sembla tindre especial predilecció pels indrets ombrívols i els boscos d'alta muntanya poblats de pi negre. Es nodreix d'insectes, de larves i d'ous, comportant-se llavors com els raspinells i altres ocells enfiladissos. També s'alimenta de pinyonets i de baies.

La seua veu és monòtona però ensems característica. És el pàrid menys sociable, tot i que a l'hivern augmenta el seu grau de gregarisme.

Per a criar pot emprar forats de pigot o escletxes naturals, però té una especial predilecció per foradar fustes mig corcades, i no defuig murs i talussos. La femella és normalment la que perfora i és la que cova els set o nou ous blancs amb taquetes, de què consta la posta, la qual normalment es realitza dues vegades. Els polls són nidícoles i tenen la boca groga i van proveïts de plomissol al cap i al dors.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 173. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa,1993,ISBN 84-88545-01-0
  • Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002,ISBN 8428213178.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]