Malta al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Malta

EuroMalta.svg

Estació membre PBS Malta.svg
Final Nacional Malta Song for Europe
Euro Showbox
Malta Eurovision Song Contest

The X Factor

Aparicions 32 (25 finals)
Primera aparició 1971
Millor resultat
Final 2n 2002, 2005
Semifinal 3r 2016
Pitjor resultat
Final 25è 2003
Semifinal 25è 2007
Enllaços externs
Pàgina en PBS
Pàgina de Malta en Eurovision.tv

Malta ha participat al Festival de la Cançó d'Eurovisió des de 1971. En els primers anys, el país no va obtenir bons resultats i es va retirar després de l'edició de 1975. No obstant això, des que hi van tornar en 1991 han obtingut millors resultats. Malgrat no haver guanyat, Malta ha estat prop de fer-ho en diverses ocasions. Juntament amb Regne Unit, Espanya, França i Suècia, Malta és un dels pocs països que no ha faltat a cap edició des de 1993, quan els països amb les puntuacions més baixes no podien participar en la següent edició.

Generalment, Malta usa l'anglès per interpretar les seves cançons. Només les dues primeres, en 1971 i 1972, van ser presentades en maltès. Ambdues cançons van quedar en últim lloc, en part atribuït a la barrera del llenguatge. Després d'un millor resultat en 1975, Malta s'hi va retirar. Durant la dècada dels vuitanta, Malta va tornar a mostrar interès a reintegrar-s'hi, però no ho va poder fer a causa que hi havia un nombre màxim de 22 participants cada any que li impedia fer-ho. Quan els Països Baixos es van retirar en 1991, Malta va entrar en el seu lloc. A l'any següent, el límit de participants va ser eliminat, fet que li va permetre participar cada any. Malgrat els seus bons resultats, Malta ha vist canviar la seva sort: en 2006 va quedar en últim lloc en la final i en 2007 no va passar de la semifinal.

A pesar de ser una illa de la Mediterrània, Malta s'ha vist beneficiat pel vot regional, ja que ha obtingut altes puntuacions per part de Turquia, Itàlia i dels altres dos països angloparlants: Irlanda i el Regne Unit; encara que, sorprenentment, també de Romania, Rússia, Ucraïna, Azerbaidjan i Croàcia. La persona que més vegades ha participat al festival com a representant del país ha estat Chiara, en tres ocasions: 1998, 2005 i 2009. A més, ha estat una de les persones que millors resultats els ha donat (3a en 1998 i 2a en 2005), si bé en la seva tercera participació, en 2009, va quedar en 22a posició en la final amb la cançó "What if we".

Tampoc van classificar-se en 2010 amb Thea Garrett ni en 2011 amb Glen Vella, encara que van acabar molt a prop en els llocs 12è i 11è, respectivament.

Així i tot, sí que es van classificar en 2012 amb la 7a posició en la semifinal i 21a en la final amb 41 punts. En 2013, va quedar quarta en la semifinal i 8a en la final amb Gianluca.

En 2014, va quedar 9a en la semifinal i 23a en la gran final de Copenhaguen amb "Firelight". En 2015, Amber acabaria 11a en la semifinal amb 43 punts, per darrere d'Azerbaidjan, de manera que no aconseguí la classificació amb "Warrior".

Per a 2016, sortiria seleccionada l'experimentada Ira Losco, que hi tornava després del segon lloc obtingut en 2002. Després de guanyar la final nacional amb «Chameleon», un tema que va generar controvèrsia sobre el seu potencial competitiu en un festival com Eurovisió, aquest va ser finalment canviat per «Walk On Water», que va fer pujar Malta en les apostes ràpidament. Com a resultat, Malta aconseguiria entrar a la final, on quedaria en un bon 12è lloc amb un increïble suport del jurat que la va situar quarta, mentre que el televot la va deixar en la vint-i-unena posició.

Per a 2017, la cantant seleccionada seria Claudia Faniello, qui després de participar 10 vegades en la preselecció nacional Maltesa, aniria a Kíev amb el tema «Breathlessly» que finalment no aconseguiria passar a la final en acabar en el lloc 16è en la segona semifinal amb 55 punts, ja que va tenir bon suport del jurat però el televot la situà última.

En 2018, Christabelle Borg seria seleccionada per representar a Malta després de guanyar el MESC amb «Taboo», després d'intentar-ho 3 vegades prèviament. Al festival, la cantant no passaria a la final després d'acabar al 13è lloc en la segona semifinal amb 101 punts, ja que va ser última en el televot, però 5a per al jurat.

En 2019, Michela Pace va guanyar The X Factor. Això li va donar el dret de representar el seu país al festival, cosa que va fer amb la cançó «Chamaleon» (no té res a veure amb el tema que va interpretar Ira Losco a la preselecció de 2016). Aquesta va acabar 14a amb 107 punts en la final.

En un total de 13 vegades, Malta ha quedat dins del TOP-10 en una gran final.

Participacions[modifica]

Llegenda
  •  Guanyador
  •  Segona posició
  •  Tercera posició
  •  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  •  Última posició
  • Any Seu Artista Cançó

    (Música / Lletra)

    Final Punts Semifinal Punts
    1971 Irlanda Dublín Joe Grech «Marija l-Maltija» 18 52 No va haver-hi semifinals
    1972 Regne Unit Edimburg Helen & Joseph «L-imħabba» 18 48
    No hi va participar en 1973
    1974 Regne Unit Brighton Enzo Guzman «Paċi fid-Dinja» Retirat
    1975 Suècia Estocolm Renato «Singing this song» 12 32 No va haver-hi semifinals
    1976 Països Baixos La Haia Enzo Guzman «Sing Your Song, Country Boy» Retirat
    No hi va participar entre 1977 i 1990
    1991 Itàlia Roma Georgina & Paul Giordimaina «Could it be» 6 106 No va haver-hi semifinals
    1992 Suècia Malmö Mary Spiteri «Little Child» 3 123
    1993 Irlanda Millstreet William Mangion «This time» 8 69 Kvalifikacija za Millstreet
    1994 Irlanda Dublín Chris & Moira «More than love» 5 97 No va haver-hi semifinals
    1995 Irlanda Dublín Mike Spiteri «Keep me in mind» 10 76
    1996 Noruega Oslo Miriam Christine «In a woman's heart» 10 68 4 138
    1997 Irlanda Dublín Debbie Scerri «Let me fly» 9 66 No va haver-hi semifinals
    1998 Regne Unit Birmingham Chiara «The one that I love» 3 165
    1999 Israel Jerusalem Times 3 «Believe 'n peace» 15 32
    2000 Suècia Estocolm Claudette Pace «Desire» 8 73
    2001 Dinamarca Copenhaguen Fabrizio Faniello «Another summer night» 9 48
    2002 Estònia Tallinn Ira Losco «7th wonder» 2 164
    2003 Letònia Riga Lynn Chircop «To dream again» 25 4
    2004 Turquia Istanbul Julie & Ludwig «On again...Off again» 12 50 8 74
    2005 Ucraïna Kíev Chiara «Angel» 2 192 Top 12 de l'any anterior
    2006 Grècia Atenes Fabrizio Faniello «I do» 24 1 Top 11 de l'any anterior
    2007 Finlàndia Hèlsinki Olivia Lewis «Vértigo» No es va classificar 25 15
    2008 Sèrbia Belgrad Bruna Camarelli «Vodka» 14 38
    2009 Rússia Moscou Chiara «What if we»

    (Marc Paelink / Gregory Bilsen)

    22 31 6 86
    2010 Noruega Oslo Thea Garret «My dream»

    (Jason Cassar / Sunny Aquilina)

    No es va classificar 12 45
    2011 Alemanya Düsseldorf Glen Vella «One life»

    (Paul Giordimaina / Fleur Balzan)

    11 54
    2012 Azerbaidjan Bakú Kurt Calleja «This is the night»

    (Johan Jamtberg, Mikael Gunneras / Kurt Calleja, Johan Jamtberg)

    21 41 7 70
    2013 Suècia Malmö Gianluca Bezzina «Tomorrow»

    (B. Cezek, D. Muscat)

    8 120 4 118
    2014 Dinamarca Copenhaguen Firelight «Coming home»

    (Richard Edwards Micallef)

    23 32 9 63
    2015 Àustria Viena Amber «Warrior»

    (Elton Zarb / Matt Muxu Mercieca)

    No es va classificar 11 43
    2016 Suècia Estocolm Ira Losco «Walk on Water»

    (Molly Pettersson-Hammar, Lisa Desmond, Tim Larsson, Tobias Lundgren, Ira Losco)

    12 153 3 209
    2017 Ucraïna Kíev Claudia Faniello «Breathlessly»

    (Philip Vella, Sean Vella / Gerard James Borg)

    No es va classificar 16 55
    2018 Portugal Lisboa Christabelle «Taboo»

    (Johnny Sanchez, Thomas G:són, Christabelle Borg, Muxu)

    13 101
    2019 Israel Tel Aviv Michela «Chameleon»

    (Borislav Milanov, Joacim Persson, Johan Alkenäs, Paula Winger)

    14 107 8 157

    Votació de Malta[modifica]

    Fins 2017, la votació de Malta ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1 Regne Unit Regne Unit 143
    2 Itàlia Itàlia 127
    3 Suècia Suècia 115
    4 Grècia Grècia 86
    Irlanda Irlanda 86
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Suècia Suècia 162
    2 Regne Unit Regne Unit 143
    3 Itàlia Itàlia 127
    4 Grècia Grècia 126
    5 Irlanda Irlanda 106
    Més punts rebuts només en la gran final
    Pos. País Punts
    1 Regne Unit Regne Unit 103
    2 Irlanda Irlanda 95
    3 Espanya Espanya 84
    4 Croàcia Croàcia 82
    5 Turquia Turquia 78
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Regne Unit Regne Unit 146
    2 Irlanda Irlanda 107
    3 Croàcia Croàcia 105
    4 Turquia Turquia 93
    Espanya Espanya 93

    12 punts[modifica]

    • Malta ha donat 12 punts a:

    Final (1975 - 2003)[modifica]

    Any País Any País Any País
    1975 NED Països Baixos 1994 SVK Eslovàquia 1999 SWE Suècia
    No hi va participar entre 1976 i 1990 1995 CRO Croàcia 2000 RUS Rússia
    1991 CYP Xipre 1996 AUT Àustria 2001 EST Estònia
    1992 IRL Irlanda 1997 ESP Espanya 2002 CYP Xipre
    1993 1998 ISR Israel 2003 ISL Islàndia

    Galeria d'imatges[modifica]

    Enllaços externs[modifica]