Maltosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicMaltosa
Substància químicagrup d'estereoisòmers Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular342,116212 Da i 342,11621155 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₁₂H₂₂O₁₁ Modifica el valor a Wikidata
Maltose cyclic horizontal.png
SMILES canònic
Model 2D
C(C1C(C(C(C(O1)OC2C(OC(C(C2O)O)O)CO)O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C([C@@H]1[C@H]([C@@H]([C@H]([C@H](O1)O[C@@H]2[C@H](OC([C@@H]([C@H]2O)O)O)CO)O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

Una maltosa és un disacàrid format per dues α+D glucopiranoses. La unió de les dues glucoses és per mitjà d'un enllaç α(1→4), per tant és un enllaç monocarbonílic, o sigui, que s'estableix entre el carboni anomèric de la primera glucosa i el quart carboni, que no és anomèric. Pot reduir el reactiu de Fehling.[1] Es troba en l'oli,[cal citació] les fècules i la cervesa. Es pot obtenir per hidròlisi del midó o del glicogen, procés sobretot emprat en les indústries alimentàries, donant lloc a diferents tipus de xarop de maltosa segons el procés emprat.

Descobriment i etimologia[modifica]

La maltosa va ser "descoberta" per Augustin-Pierre Dubrunfaut, tot i que aquest descobriment no va ser àmpliament acceptat fins que va ser confirmat el 1872 pel químic i cerveser irlandès Cornelius O'Sullivan.[1][2]

Hi ha una sèrie de termes de l'anglès antic i mitjà (mealt, meltan, melt) i un terme de l'alt alemany (malz) que poden haver originat l'arrel de la maltosa, malt.[3]

Origen en la naturalesa[modifica]

La maltosa és un component de la malta, una substància que s’obté en el maltatge, procés de permetre que el gra de cereal s’estovi a l’aigua i germini. També és present en quantitats molt variables en productes de midó parcialment hidrolitzats com la maltodextrina, el xarop de blat de moro i el midó diluït amb àcid.[4] L'obtenció industrial hom fa a partir de midó o glicogen hidrolitzats amb ajuda d'enzims alguns d'ells producte obtinguts per biotecnologia.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Fruton, Joseph S. Proteins, Enzymes, Genes: The Interplay of Chemistry and Biology (en anglès). Chelsea, Michigan: Yale University Press, 1999, p. 144. ISBN 0300153597. 
  2. O'Sullivan, Cornelius «XXI.?On the transformation-products of starch». Journal of the Chemical Society, 25, 1872, pàg. 579–588. DOI: 10.1039/JS8722500579.
  3. «Malt - noun (History and Etymology for malt - Noun)» (en anglès). Merriam - Webster (en línia). [Consulta: 20 agost 2021].
  4. Furia, Thomas E. CRC Handbook of Food Additives, Second Edition (en anglès). CRC Press, 1973-01-02. ISBN 9780849305429. 
  5. Fogarty, William M.; Kelly, Catherine T. Enzymic Developments in the Production of Maltose and Glucose (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1983, p. 149–163. DOI 10.1007/978-3-642-69148-5_14. ISBN 978-3-540-12479-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maltosa