Maxil·lar inferior

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mandíbula inferior)
Jump to navigation Jump to search
«mandíbula» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «mandíbula (artròpodes)».
Infotaula taxonòmicaMaxil·lar inferior
Gray176.png
Superfície externa de la mandíbula.
Gray177.png
Superfície interna de la mandíbula.
Detalls
Llatí mandibula
Precursor Primer arc branquial
Identificadors
MeSH [1]
TA A02.1.15.001
FMA 52748 : multiaxialjeràrquic
Recursos externs
Gray p.172
Termes anatòmics dels ossos
Modifica dades a Wikidata

El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura. Se situa en la part inferior i anterior de la cara, constituint el suport de les peçes dentàries inferiors. També el queix és la regió de la galta corresponent a les barres o mandíbules. L'estomatòleg (o odontòleg) és l'especialista encarregat d'estudiar la seva anatomia, estructura i processos patològics. A banda dels ossicles de l'orella, és l'únic os mòbil del crani.

La manca congènita de la mandíbula s'anomena agnàtia.[1] Entre les principals alteracions morfològiques del maxil·lar inferior destaquen la micrognàtia o hipotròfia mandidular i la macrognàtia (mandíbula de mida anormalment gran).[2]

Les asimetries mandibulars són unes de les anomalies facials mes comunes i diverses.[3] Les causes poden ser trastorns del desenvolupament cranio-facial, trastorns funcionals, una conseqüència de múltiples patologies (infeccions, tumors, quists) o traumatismes (fractures).[4]

Les lesions tumorals -benignes o malignes- i quístiques que afecten la mandíbula són nombroses ì d'un potencial danyós molt dispar. Fonamentalment, es classifiquen com odontogèniques (d'origen dental) o no odontogèniques.[5]

Una de les afeccions mandibulars més comunes és la luxació espontània.[6] Té una variant poc freqüent, la luxació crònica recurrent, habitualment provocada per laxitud dels lligaments laterals i/o degeneració capsular de l'articulació temporomandibular amb la subsegüent hipermobilitat d'aquesta, un trastorn que s'agreuja amb els moviments masticatoris.[7]

La mandíbula presenta un cos horitzontal i dues branques ascendents verticals, situades a banda i banda del cos. És l'os més dens i prominent de la cara dels humans, presentant nombroses característiques morfològiques diferencials segons el gènere.[8] És un element ossi molt important en la identificació de restes d'interès forense o antropològic.[9]

Cos[modifica]

Presenta una vora superior o alveolar (marge alveolar), amb orificis per on neixen les arrels dentàries. En la seva part mitjana presenta la símfisi mentoniana o mandibular, línia d'unió de les dues hemimandíbules o hemiarcades, que s'ossifica en el primer o segon any de vida a partir de les restes del cartílag de Meckel.[10] Al llarg d'aquesta línia hi ha diverses crestes òssies que constituïxen la protuberància mentoniana. A l'altura del segon premolar de cada costat es troben els orificis mentonians, punt d'entrada de vasos i nervis. En la seva cara externa presenta un solc denominat línia obliqua externa. En la cara interna o lingual del cos es troben unes rugositats denominades apòfisis geni (dues superiors i dues inferiors), que són el punt d'inserció de diversos músculs de l'orofaringe (múscul genioglòs, múscul geniohioïdal...), i un altre solc denominat línia obliqua interna o milohioïdal (punt d'inserció del múscul milohioïdal, o sòl de la boca).

Branques[modifica]

Apareixen durant la setena setmana de desenvolupament embrionari en forma de làmines d'ossificació intramembranosa que sorgeixen de la làmina externa del cos mandibular. Els cartílags condilis comencen a formar-se cap a la novena setmana.[11] Les dues branques de la mandíbula humana parteixen de les extremitats posteriors del cos cap a la zona superior, formant un angle d'uns 15º, denominat angle mandibular o gonion i que es relaciona amb la inserció dels músculs masseter i pterigoïdal medial. A la zona medial de la cara interna de les branques es troba un orifici (forat mandibular) per on penetra dins l'os el paquet vasculonerviós dentari inferior. Davant de dit forat existeix una petita estructura triangular, anomenada espina de Spix, en la qual s'inserta el lligament esfenomandibular.[12] Cada branca, en la seva part superior, presenta dos processos, un anterior denominat apòfisi coronoide, que serveix d'inserció per al múscul temporal, i un posterior (còndil); el qual es troba recobert per fibrocartílag i s'articula amb la fossa mandibular (o cavitat glenoïdal) de l'os temporal, formant l'articulació temporomandibular, situada per davant del conducte auditiu extern.

Un animal que té la mandíbula articulada directament al crani s'anomena amfistílic.[13] Els peixos condroïctis són un exemple.

Referències[modifica]

  1. «agnàtia». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 30 gener 2010].
  2. Rajendran, A; Sivapathasundharam, B «Developmental Disturbances of Oral and Paraoral Structures» (en anglès). A: Shafer's Textbook of Oral Pathology, Chap 1. Elsevier Health Sciences, 2014: Feb 10, pp: 12-13 ISBN 9788131238004 7th Ed. (rev) [Consulta: 27 agost 2018].
  3. Brionne, C; Cadre, B; Laroche, Y; Lhotellier, J; et al «The diagnosis of mandibular assymmetries» (en anglès). J Dentofacial Anom Orthod, 2013; 16 (3), pàgs: 16. DOI: 10.1051/odfen/2013202. ISSN: 2110-5715 [Consulta: 30 agost 2018].
  4. Chia, MSY; Naini, FB; Gill, DS «The Aetiology, Diagnosis and Management of Mandibular Asymmetry» (en anglès). Orthodontic Update, 2008; Maig, pp: 44-52. ISSN: 1756-6401 [Consulta: 30 agost 2018].
  5. Dunfee BL, Sakai O, Pistey R, Gohel A «Radiologic and Pathologic Characteristics of Benign and Malignant Lesions of the Mandible» (en anglès). Radiographics, 2006 Nov-Des; 26 (6), pp: 1751-1768. DOI: 10.1148/rg.266055189. ISSN: 1527-1323. PMID: 17102048 [Consulta: 31 agost 2018].
  6. Wajdowicz, MN «Mandibular Dislocation» (en anglès). MSD Manuals (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Oct, pàgs: 3 [Consulta: 21 setembre 2018].
  7. Tenorio Carrasco, M; Tenorio Cordero, R; Olaya Bohórquez, D; Jumbo Caiza, N «Luxación recidivante de la articulación témporo-mandibular, reporte de caso» (en castellà). Rev Med FCM-UCSG, 2014; 18 (3), pp: 195-199. ISSN: 1390-0218 [Consulta: 21 setembre 2018].
  8. Nirmale, VK; Mane UW; Sukre, SB; Diwan, CV «Morphological Features of Human Mandible» (en anglès). International Journal of Recent Trends in Science And Technology, 2012; 3 (2), pp: 38-43. PMID: 2277-2812 [Consulta: 27 agost 2018].
  9. Popa1, FM; Ştefănescu, CL; Corici, PD «Forensic value of mandibular anthropometry in gender and age estimation» (en anglès). Rom J Leg Med, 2009; 17 (1), pp: 45-50. DOI: 10.4323/rjlm.2009.45. ISSN: 1221-8618 [Consulta: 21 setembre 2018].
  10. Niño Sandoval, TC «Sínfisis mandibular: una revisión de los aspectos embriológicos e importancia en evolución humana» (en castellà). Act Odontol Colom, 2012; 2 (1), pp: 167-178. DOI: 10.15446/aoc. ISSN: 2027-7822 [Consulta: 19 setembre 2018].
  11. Palomo Gutiérrez, MP «Morfogénesis de la rama ascendente de la mandíbula -Tesi doctoral-» (en castellà). UCM. Facultad de Medicina, Dpto. de Ciencias Morfológicas, 2001, pàgs: 154 ISBN 84-669-2074-9 [Consulta: 19 setembre 2018].
  12. Boche López, EP «Localización de la espina de Spix mediante mediciones en tomografías axiales computarizadas (TACs) -Tesi doctoral-» (en castellà). USCG. Facultad de Odontologia, 2016; Set, pàgs: 54 [Consulta: 20 setembre 2018].
  13. «amfistílic». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 30 gener 2017].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maxil·lar inferior Modifica l'enllaç a Wikidata