Maxil·lar inferior

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mandíbula inferior)
Jump to navigation Jump to search
«mandíbula» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «mandíbula (artròpodes)».
Infotaula taxonòmicaMaxil·lar inferior
Gray176.png
Superfície externa de la mandíbula.
Gray177.png
Superfície interna de la mandíbula.
Detalls
Llatí mandibula
Precursor Primer arc branquial
Identificadors
MeSH [1]
TA A02.1.15.001
FMA 52748 : multiaxialjeràrquic
Recursos externs
Gray p.172
Termes anatòmics dels ossos
Modifica les dades a Wikidata

El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura. Se situa en la part inferior i anterior de la cara, constituint el suport de les peçes dentàries inferiors. També el queix és la regió de la galta corresponent a les barres o mandíbules. L'estomatòleg (o odontòleg) és l'especialista encarregat d'estudiar la seva anatomia, estructura i processos patològics. A banda dels ossicles de l'orella, és l'únic os mòbil del crani.

La manca congènita de la mandíbula s'anomena agnàtia[1] i molt sovint es presenta acompanyant altres malformacions greus.[2] Entre les principals alteracions morfològiques del maxil·lar inferior destaquen la micrognàtia o hipoplàsia mandidular[3] i la macrognàtia (mandíbula de mida anormalment gran).[4] La migrognàtia, en particular, és un signe clínic característic que forma part de moltes síndromes congènites: síndrome de Pierre Robin,[5] síndrome del miol de gat, síndrome de Treacher Collins, síndrome de Down, síndrome de Hallerman-Streiff[6] o síndrome de Turner, per exemple.[7] La retrognàtia (manca de projecció de la mandíbula en sentit anteroposterior que la situa anormalment per darrere del maxil·lar superior) pot ser congènita o adquirida i requereix en casos greus cirurgia especialitzada, ja que provoca apnea del son, dificultat per deglutir i/o maloclusió dental (de tipus distoclusió).[8] No és rar que en casos de displàsia fibrosa (un defecte congènit de l'osteogènesi originat per una mutació sense sentit en el gen GNAS1 del cromosoma 20)[9] el cos mandibular estigui compromès; poques vegades, però, l'afectació és multifocal.[10]

Les asimetries mandibulars són unes de les anomalies facials mes comunes i diverses.[11] Les causes poden ser trastorns del desenvolupament cranio-facial, trastorns funcionals, una conseqüència de múltiples patologies (infeccions, tumors, quists) o traumatismes (fractures).[12] En el cas de la microsomia craniofacial[13] va ser establerta una classificació de la displàsia mandibular en tres graus l'any 1969, modificada uns vint anys després.[14] En essència, en aquesta patologia es pot classificar clínicament la deformitat mandibular en tres grups:[15]

- Grau I: La hipoplàsia es mínima o lleugera.
- Grau II: Còndil i branca petits; el cap del còndil està aixafat, no existeix fossa glenoide, el còndil gira en una superfície infratemporal plana i freqüentment convexa. La coronoides pot no existir.
 - Grau III: la branca o mandibular es redueix a una làmina d'os molt prima o no existeix

Les lesions tumorals -benignes o malignes- i quístiques que afecten la mandíbula són nombroses ì d'un potencial danyós molt dispar. Fonamentalment, es classifiquen com odontogèniques (d'origen dental) o no odontogèniques.[16]

Una de les afeccions mandibulars més comunes és la luxació espontània.[17] Té una variant poc freqüent, la luxació crònica recurrent, habitualment provocada per laxitud dels lligaments laterals i/o degeneració capsular de l'articulació temporomandibular amb la subsegüent hipermobilitat d'aquesta, un trastorn que s'agreuja amb els moviments masticatoris[18] i que es veu predominantment en persones grans. Alguns pacients geriàtrics poden necessitar ortesis específiques per prevenir les luxacions.[19]

Un efecte advers inusual de certs medicaments, com ara els bifosfonats,[20] el bevacizumab[21] o el denosumab,[22] és l'osteonecrosi de la mandíbula. Altres causes iatrogèniques d'osteonecrosi mandibular poden ser la radioteràpia local[23] o l'administració de determinats fàrmacs biològics.[24]

La mandíbula presenta un cos horitzontal i dues branques ascendents verticals, situades a banda i banda del cos. És l'os més dens, més gran, més dur i més prominent de la cara dels humans, presentant nombroses característiques morfològiques diferencials segons el gènere.[25] Els trets específics d'aquest dimorfisme sexual, distingibles gràcies a un conjunt de paràmetres morfomètrics, s'ajusten a determinats patrons facials.[26] La mandídula és un element ossi molt important en la identificació de restes d'interès forense o antropològic,[27] especialment en absència total o parcial de la pelvis i/o el crani,[28] així com en treballs paleontològics.[29]

Cos[modifica]

Té una vora superior o alveolar (marge alveolar), amb orificis per on neixen les arrels dentàries separats un de l'altre per les parets interalveolars. En la seva part mitjana presenta la símfisi mentoniana o mandibular, línia d'unió de les dues hemimandíbules o hemiarcades, que s'ossifica en el primer o segon any de vida a partir de les restes del cartílag de Meckel.[30] Al llarg d'aquesta línia hi ha diverses crestes òssies que constituïxen la protuberància mentoniana. A l'altura del segon premolar de cada costat es troben els orificis mentonians, punt d'entrada de vasos i nervis. La posició d'aquests orificis respecte al marge alveolar s'altera amb l'edat i la pèrdua de peces dentals, fet que té rellevància en Odontologia.[31] En la cara externa del cos existeix un solc denominat línia obliqua externa. En la seva cara interna o lingual es troben unes rugositats denominades apòfisis geni (dues superiors i dues inferiors), que són el punt d'inserció de diversos músculs de l'orofaringe (múscul genioglòs, múscul geniohioïdal...), i un altre solc denominat línia obliqua interna o milohioïdal (punt d'inserció del múscul milohioïdal, o sòl de la boca). Les fosses digàstriques estan situades per fora i una mica per sota de les apòfisis geni i en elles s'inserten els músculs del mateix nom.

Branques[modifica]

Apareixen durant la setena setmana de desenvolupament embrionari en forma de làmines d'ossificació intramembranosa que sorgeixen de la làmina externa del cos mandibular. Els cartílags condilis comencen a formar-se cap a la novena setmana.[32] Les dues branques de la mandíbula humana parteixen de les extremitats posteriors del cos cap a la zona superior, formant un angle d'uns 15º, denominat angle mandibular o gonion i que es relaciona amb la inserció dels músculs masseter i pterigoïdal medial. A la zona medial de la cara interna de les branques es troba un orifici (forat mandibular) per on penetra dins l'os el paquet vasculonerviós dentari inferior (artèria, vena i nervi), el qual passa pel canal o conducte mandibular a través de la part esponjosa de la branca i en direcció ventral fins l'orifici mentonià del cos.[33] Pot existir, com a variant anatòmica, un altre canal mandibular accessori.[34] Davant del forat mandibular existeix una petita estructura triangular, anomenada espina de Spix, en la qual s'inserta el lligament esfenomandibular.[35]

Cada branca presenta dos processos en la seva part superior: un anterior, denominat apòfisi coronoide, sovint amb forma de ganxo i que serveix d'inserció per al múscul temporal; i un posterior, (còndil), el qual es troba recobert per fibrocartílag i s'articula amb la fossa mandibular (o cavitat glenoïdal) de l'os temporal, formant l'articulació temporomandibular, situada per davant del conducte auditiu extern.

El còndil és una estructura prominent, amb un eix longitudinal perpendicular a la branca i una mida d'uns 15-20 mm en sentit transversal i 8-10 mm en sentit anteroposterior. Té un cap convex de morfologia el·lipsoide. La superfície superior d'aquest cap és la que s'articula amb el temporal.[36]

La hiperplàsia bilateral de les apòfisis coronoides és una entitat poc habitual i que limita progressivament l'obertura de la boca, sovint sense dolor però ocasionant molèsties molt importants tributàries d'intervenció quirúrgica maxil·lofacial.[37] Les fractures aïllades de l'apòfisi coronoide són inusuals, ja dita estructura està anatòmicament protegida per l'arc zigomàtic i els músculs associats. La major part d'elles són conseqüència de cops indirectes o de traumatismes penetrants causats per accidents de trànsit, agressions o caigudes.[38] Les fractures solitàries bilaterals no traumàtiques d'aquestes apòfisis són excepcionals i no tenen una etiologia definida, si bé es creu que la contracció reflexa dels músculs, anomalies de l'ATM, una baixa densitat mineral òssia o l'ús perllongat d'inhibidors de la bomba de protons són factors implicats en la gènesi del trastorn, el qual requereix cirurgia i l'aplicació de fèrules odontològiques específiques.[39] L'aplàsia condilar pot ser congènita o adquirida. La forma no sindròmica és una patologia infreqüent,[40] que pot anar acompanyada ocasionalment per alteracions ortopèdiques.[41] La hiperplàsia condilar és rara, quasi sempre unilateral i provoca maloclusió (alineament incorrecte de les dents) i asimetria de la cara amb desviació mentoniana cap el costat contrari.[42] En escasses ocasions es veuen còndils bífids o trífids, unilaterals o bilaterals, consegüents a anomalies del desenvolupament o a un traumatisme.[43]

Entre l'apòfisi coronoide i el còndil existeix una osca profunda i còncava que recorda una mitja lluna (osca mandibular o sigmoide). A través d'ella penetren l'artèria i la vena masseterines, així com el nervi corresponent. De vegades, aquesta estructura pot ser ocupada per un queixal del seny ectòpic[44] o un osteoma, fet que comporta problemes considerables.[45]

La mandíbula en altres vertebrats[modifica]

Un animal que té la mandíbula articulada directament al crani s'anomena amfistílic.[46] Els peixos condroïctis són un exemple. En els teleostis la mandíbula està formada pels ossos dentaris, articulars i retroarticulars.[47]

La mandíbula dels mamífers es caracteritza per ser un os únic i separat dels ossicles auditius, trets que la diferencien de la dels altres vertebrats. Evolutivament, la separació entre la mandíbula i l'orella mitjana s'atribueix a modificacions successives de l'activitat de les cèl·lules responsables de la resorció de la matriu cartilaginosa, els condroclasts, en el cartílag de Meckel durant les fases embrionàries de diversos ancestres de dita classe animal.[48] Pel que fa a la símfisi mandibular dels mamífers adults, s'aprecien notables diferències entre els principals clades segons quins siguin els seus hàbits alimentaris. Treballs experimentals en primats suggereixen que una major ossificació d'aquesta estructura és el resultat d'un canvi adaptatiu que facilita la mossegada i la masticació unilateral, ja que la fusió enforteix la símfisi davant l'augment dels esforços articulars.[49]

Els crocodilis tenen al maxil·lar inferior un sistema articular doble (amb una articulació pterigomandibular addicional) que permet distribuir de forma òptima al llarg del crani l'enorme força de la seva mossegada i que també impedeix les luxacions mandibulars quan s'alimenten.[50]

Les mandíbules de les serps del clade Macrostomata[51] són llargues i estan formades per diversos elements ossis no fusionats. Això, juntament amb unes unions musculars de gran elasticitat[52] i la combinació de certes característiques cranials específiques, fa possible que aquests ofidis puguin obrir molt la seva boca i ingerir senceres presses grans.[53]

Referències[modifica]

  1. «agnàtia». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 30 gener 2010].
  2. Falcon O, Coteron JJ, Ocon L, Zubiria A, Garcia JA «A case of agnathia, tetramelia and diaphragmatic hernia at 18 weeks' gestation» (en anglès). Ultrasound Obstet Gynecol, 2004 Mar; 23 (3), pp: 305-306. DOI: 10.1002/uog.1005. ISSN: 1469-0705. PMID: 15027024 [Consulta: 30 setembre 2018].
  3. Consolaro A, Consolaro RB «Jaws can be referred to as narrow or hypoplastic, but the term "atresia" is inaccurate!» (en anglès). Dental Press J Orthod, 2018 Set-Oct; 23 (5), pp: 19-23. DOI: 10.1590/2177-6709.23.5.019-023.oin. ISSN: 2177-6709. PMID: 30427490 [Consulta: 24 novembre 2018].
  4. Rajendran, A; Sivapathasundharam, B «Developmental Disturbances of Oral and Paraoral Structures» (en anglès). A: Shafer's Textbook of Oral Pathology, Chap 1. Elsevier Health Sciences, 2014: Feb 10, pp: 12-13 ISBN 9788131238004 7th Ed. (rev) [Consulta: 27 agost 2018].
  5. Tiol-Carrillo, A «Secuencia malformativa de Pierre Robin: informe de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). Revista ADM, 2017; 74 (3), pp: 146-151. ISSN: 0001-0944 [Consulta: 26 setembre 2018].
  6. GARD «Hallermann-Streiff syndrome» (en anglès). Diseases, NCATS Public Information, NIH, 2012; Jul 23 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 26 setembre 2018].
  7. Infante Contreras, C «Fundamentos para la evaluación del crecimiento, desarrollo y función craniofacial, Cap. 8» (en castellà). Facultad de Odontologia. Universidad Nacional de Colombia, Biblioteca Digital, 2011; Jun 13 (pub. online), pp: 209-236 ISBN 978958444286 [Consulta: 26 setembre 2018].
  8. Walker, DA «Management of Severe Mandibular Retrognathia in the Adult Patient Using Distraction Osteogenesis» (en anglès). J Oral Maxillofac Surg, 2002 Nov; 60 (11), pp: 1341-1346. ISSN: 0278-2391. PMID: 12420271 [Consulta: 14 novembre 2018].
  9. Tafti D, Cecava ND «Fibrous Dysplasia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Oct 27; NBK532947 (rev), pp:. PMID: 30422542 [Consulta: 2 desembre 2018].
  10. Yang HY, Su BC, Hwang MJ, Lee YP «Fibrous dysplasia of the anterior mandible: A rare case report» (en anglès). Ci Ji Yi Xue Za Zhi, 2018 Jul-Set; 30 (3), pp: 185-187. DOI: 10.4103/tcmj.tcmj_57_18. PMC: 6047322. PMID: 30069129 [Consulta: 30 agost 2018].
  11. Brionne, C; Cadre, B; Laroche, Y; Lhotellier, J; et al «The diagnosis of mandibular assymmetries» (en anglès). J Dentofacial Anom Orthod, 2013; 16 (3), pàgs: 16. DOI: 10.1051/odfen/2013202. ISSN: 2110-5715 [Consulta: 30 agost 2018].
  12. Chia, MSY; Naini, FB; Gill, DS «The Aetiology, Diagnosis and Management of Mandibular Asymmetry» (en anglès). Orthodontic Update, 2008; Maig, pp: 44-52. ISSN: 1756-6401 [Consulta: 30 agost 2018].
  13. Birgfeld CB, Heike C «Craniofacial Microsomia» (en anglès). Semin Plast Surg, 2012 Maig; 26 (2), pp: 91–104. DOI: 10.1055/s-0032-1320067. PMC: 3424699. PMID: 23633936 [Consulta: 9 agost 2018].
  14. Prada Madrid JR, Montealegre G, Gomez V «A New Classification Based on the Kaban's Modification for Surgical Management of Craniofacial Microsomia» (en anglès). Craniomaxillofac Trauma Reconstr, 2010 Mar; 3 (1), pp: 1-7. DOI: 10.1055/s-0030-1249368. PMC: 3052660. PMID: 22110812 [Consulta: 9 agost 2018].
  15. «Surgical Classification of the Mandibular Deformity in Craniofacial Microsomia Using 3-Dimensional Computed Tomography» (en anglès). Plast Reconstr Surg Glob Open, 2016 Gen; 4 (1), pp: e598. DOI: 1097/GOX.0000000000000582. PMC: 480110010. PMID: 27104097 [Consulta: 9 agost 2018].
  16. Dunfee BL, Sakai O, Pistey R, Gohel A «Radiologic and Pathologic Characteristics of Benign and Malignant Lesions of the Mandible» (en anglès). Radiographics, 2006 Nov-Des; 26 (6), pp: 1751-1768. DOI: 10.1148/rg.266055189. ISSN: 1527-1323. PMID: 17102048 [Consulta: 31 agost 2018].
  17. Wajdowicz, MN «Mandibular Dislocation» (en anglès). MSD Manuals (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Oct, pàgs: 3 [Consulta: 21 setembre 2018].
  18. Tenorio Carrasco, M; Tenorio Cordero, R; Olaya Bohórquez, D; Jumbo Caiza, N «Luxación recidivante de la articulación témporo-mandibular, reporte de caso» (en castellà). Rev Med FCM-UCSG, 2014; 18 (3), pp: 195-199. ISSN: 1390-0218 [Consulta: 21 setembre 2018].
  19. Chhabra S, Chhabra N, Gupta P Jr «Recurrent Mandibular Dislocation in Geriatric Patients: Treatment and Prevention by a Simple and Non-invasive Technique» (en anglès). J Maxillofac Oral Surg, 2015 Mar; 14 (Supl 1), pp: 231–234. DOI: 10.1007/s12663-012-0454-7. PMC: 4379240. PMID: 25838702 [Consulta: 4 novembre 2018].
  20. Echeveste Inzagaray, JM; Martínez Morentin, M «Osteonecrosis mandibular relacionada con la toma de bifosfonatos por vía oral: a propósito de un caso» (en castellà). Medicina de Familia. SEMERGEN, 2011 Oct; 37 (8), pp: 430-432. DOI: 10.1016/j.semerg.2011.04.007. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 2 desembre 2018].
  21. Katsenos S, Christophylakis C, Psathakis K «Osteonecrosis mandibular en un paciente con cáncer de pulmón no microcítico avanzado tratado con bevacizumab» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2012 Jun; 48 (6), pp: 218-219. DOI: 10.1016/j.arbres.2012.01.007. ISSN: 1579-2129. PMID: 22429334 [Consulta: 2 desembre 2018].
  22. Olate S, Uribe F, Martinez F, Almeida A, Unibazo A «Osteonecrosis of the jaw in patient with denosumab therapy» (en anglès). Int J Clin Exp Med, 2014 Oct 15; 7 (10), pp: 3707-3709. ISSN: 1940-5901. PMC: 4238486. PMID: 25419421 [Consulta: 2 desembre 2018].
  23. Piret P, Deneufbourg JM «L'ostéoradionécrose mandibulaire: épée de Damoclès de la radiothérapie cervico-faciale?» (en francès). Rev Med Liege, 2002 Jun; 57 (6), pp: 393-399. ISSN: 0370-629X. PMID: 12180034 [Consulta: 2 desembre 2018].
  24. Favia G, Tempesta A, Limongelli L, Crincoli V, et al «A Case of Osteonecrosis of the Jaw in a Patient with Crohn's Disease Treated with Infliximab» (en anglès). Am J Case Rep, 2017 Des 19; 18, pp: 1351-1356. DOI: 10.12659/AJCR.905355. PMC: 5737229. PMID: 29257800 [Consulta: 2 desembre 2018].
  25. Nirmale, VK; Mane UW; Sukre, SB; Diwan, CV «Morphological Features of Human Mandible» (en anglès). International Journal of Recent Trends in Science And Technology, 2012; 3 (2), pp: 38-43. PMID: 2277-2812 [Consulta: 27 agost 2018].
  26. Alarcón JA, Bastir M, Rosas A «Variation of mandibular sexual dimorphism across human facial paterns» (en anglès). Homo, 2016 Jun; 67 (3), pp: 188-202. DOI: 10.1016/j.jchb.2015.11.004. ISSN: 0018-442X. PMID: 26852041 [Consulta: 12 novembre 2018].
  27. Popa, FM; Ştefănescu, CL; Corici, PD «Forensic value of mandibular anthropometry in gender and age estimation» (en anglès). Rom J Leg Med, 2009; 17 (1), pp: 45-50. DOI: 10.4323/rjlm.2009.45. ISSN: 1221-8618 [Consulta: 21 setembre 2018].
  28. Alias A, Ibrahim A, Abu Bakar SN, Swarhib Shafie M, et al «Anthropometric analysis of mandible: an important step for sex determination» (en anglès). Clin Ter, 2018 Set-Oct; 169 (5), pp: e217-e223. DOI: 10.7417/CT.2018.2082. ISSN: 1972-6007. PMID: 30393808 [Consulta: 24 novembre 2018].
  29. Borsuk-Białynicka, M; Evans, SE «Cranial and mandibular osteology of the early triassic archosauriform Osmolskina czatkowicensis from Poland» (en anglès). Palaeontol Pol, 2009; 65, pp: 235-281. ISSN: 2300-8598 [Consulta: 4 octubre 2018].
  30. Niño Sandoval, TC «Sínfisis mandibular: una revisión de los aspectos embriológicos e importancia en evolución humana» (en castellà). Act Odontol Colom, 2012; 2 (1), pp: 167-178. DOI: 10.15446/aoc. ISSN: 2027-7822 [Consulta: 19 setembre 2018].
  31. Charalampakis A, Kourkoumelis G, Psari C, Antoniou V, et al «The position of the mental foramen in dentate and edentulous mandibles: clinical and surgical relevance» (en anglès). Folia Morphol (Warsz), 2017 Maig 29; 76 (4), pp: 709–714. DOI: 10.5603/FM.a2017.0042. ISSN: 0015–5659. PMID: 28553857 [Consulta: 6 octubre 2018].
  32. Palomo Gutiérrez, MP «Morfogénesis de la rama ascendente de la mandíbula -Tesi doctoral-» (en castellà). UCM. Facultad de Medicina, Dpto. de Ciencias Morfológicas, 2001, pàgs: 154 ISBN 84-669-2074-9 [Consulta: 19 setembre 2018].
  33. Di Muzio, B «Mandibular canal» (en anglès). Radiopaedia Cases, 2015 Set 10; 31655, pàgs: 7 [Consulta: 4 octubre 2018].
  34. Suazo Galdames I, Zavando Matamala D, Cantín López M «Canal mandibular accesorio: análisis de su prevalencia y aspecto imagenológico» (en castellà). Av Odontoestomatol, 2011 Mar-Abr; 27 (2), pp: 85-90. ISSN: 0213-1285 [Consulta: 2 octubre 2018].
  35. Boche López, EP «Localización de la espina de Spix mediante mediciones en tomografías axiales computarizadas (TACs) -Tesi doctoral-» (en castellà). USCG. Facultad de Odontologia, 2016; Set, pàgs: 54 [Consulta: 20 setembre 2018].
  36. Contreras, A; González, B; Parra, J; Rivas, F; et al «Elementos anatómicos del complejo articular cráneo-mandibular» (en castellà). KIRU, 2017 Jul-Des; 14 (2), pp: 157–165. DOI: 10.24265/kiru.2017.v14n2.08. ISSN: 1812–7886 [Consulta: 6 novembre 2018].
  37. Ghazizadeh M, Sheikhi M, Salehi MM, Khaleghi A «Bilateral coronoid hyperplasia causing painless limitation of mandibular moviment» (en anglès). Radiol Case Rep, 2017 Des 29; 13 (1), pp: 112-117. DOI: 10.1016/j.radcr.2017.11.001. PMC: 5826470. PMID: 29487645 [Consulta: 2 novembre 2018].
  38. Zhou HH, Lv K, Yang RT, Li Z, Li ZB «Risk factor analysis and idiographic features of mandibular coronoid fractures: A retrospective case-control study» (en anglès). Sci Rep, 2017 Maig 19; 7 (1), pp: 2208. DOI: 10.1038/s41598-017-02335-6. PMC: 5438346. PMID: 28526860 [Consulta: 2 novembre 2018].
  39. Al-Khalisi N, Kumar K1, Acosta N «Isolated Non-Traumatic Bilateral Coronoid Process Fracture of the Mandible» (en anglès). Cureus, 2016 Oct 13; 8 (10), pp: e829. DOI: 10.7759/cureus.829. PMC: 5106346. PMID: 27882276 [Consulta: 2 novembre 2018].
  40. Shivhare P, Lata S, Balaji P, Gupta A «Non-syndromic bilateral condylar aplasia: A rare case» (en anglès). Indian J Dent Res, 2015 Mar-Abr; 26 (2), pp: 210-213. DOI: 10.4103/0970-9290.159173. ISSN: 1998-3603. PMID: 26096120 [Consulta: 26 setembre 2018].
  41. Canger EM, Celenk P «Aplasia of the mandibular condyle associated with some orthopaedic abnormalities» (en anglès). Dentomaxillofac Radiol, 2012 Mar; 41 (3), pp: 259-263. DOI: 10.1259/dmfr/93380292. PMC: 3520292. PMID: 22116127 [Consulta: 26 setembre 2018].
  42. Ibrahim, D «Unilateral condylar hyperplasia - probable» (en anglès). Radiopaedia Cases, 2017 Oct 25; 31778, pàgs: 6 [Consulta: 4 octubre 2018].
  43. López-López J, Ayuso-Montero R, Salas EJ, Roselló-Llabrés X «Bifid condyle: review of the literature of the last 10 years and report of two cases» (en anglès). Cranio, 2010 Abr; 28 (2), pp: 136-140. DOI: 10.1179/crn.2010.019. ISSN: 0886-9634. PMID: 20491236 [Consulta: 29 setembre 2018].
  44. Hanisch M, Fröhlich LF, Kleinheinz J «Ectopic third molars in the sigmoid notch: etiology, diagnostic imaging and treatment options» (en anglès). Head Face Med, 2016 Des 6; 12 (1), pp: 36. DOI: 10.1186/s13005-016-0133-x. PMC: 5141638. PMID: 27923382 [Consulta: 5 novembre 2018].
  45. Argüero González, M; Gay Escoda, C «Osteoma de la escotadura sigmoidea mandibular: descripción de un caso» (en castellà). Avances en Odontoestomatologia, 1993; 9 (3), pp: 169-172. ISSN: 0213-1285 [Consulta: 5 novembre 2018].
  46. «amfistílic». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 30 gener 2017].
  47. Palanca Soler, A; Miramontes Sequeiros, LC «Peces Teleosteos: unidades esqueleticas de la region cefàlica» (en castellà). Laboratorio de Anatomía Animal. Universidad de Vigo, 2010; Mar, pàgs: 128 [Consulta: 6 novembre 2018].
  48. Anthwal N, Urban DJ, Luo ZX, Sears KE, Tucker AS «Meckel's cartilage breakdown offers clues to mammalian middle ear evolution» (en anglès). Nat Ecol Evol, 2017 Mar 6; 1 (4), pp: 93. DOI: 10.1038/s41559-017-0093. PMC: 5405799. PMID: 28459103 [Consulta: 12 novembre 2018].
  49. Scott JE, Hogue AS, Ravosa MJ «The adaptive significance of mandibular symphyseal fusion in mammals» (en anglès). J Evol Biol, 2012 Abr; 25 (4), pp: 661-673. DOI: 10.1111/j.1420-9101.2012.02457.x. ISSN: 1420-9101. PMID: 22268953 [Consulta: 4 desembre 2018].
  50. Federation of American Societies for Experimental Biology «Scientists find surprise lurking in crocodilian jaw» (en anglès). ScienceDaily, 2016; Abr 4, pàgs: 4 [Consulta: 6 novembre 2018].
  51. Taylor, C «Macrostomata» (en anglès). Variety of Life, 2014; Maig 13, pàgs: 3 [Consulta: 22 novembre 2018].
  52. Close M, Perni S, Franzini-Armstrong C, Cundall D «Highly extensible skeletal muscle in snakes» (en anglès). J Exp Biol, 2014 Jul 15; 217 (Pt 14), pp: 2445-2448. DOI: 10.1242/jeb.097634. ISSN: 0022-0949. PMID: 24803459 [Consulta: 22 novembre 2018].
  53. Scanferla, A «Postnatal ontogeny and the evolution of macrostomy in snakes» (en anglès). R Soc Open Sci, 2016 Nov 9; 3 (11), pp: 160612. DOI: 10.1098/rsos.160612. ISSN: 2054-5703. PMID: 28018652 [Consulta: 22 novembre 2018].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maxil·lar inferior Modifica l'enllaç a Wikidata