Mandeisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El mandeisme fou una secta gnòstica que es va desenvolupar en els segles I i II a les vores del riu Jordà.[1] En l'actualitat, encara queden mandeus en certes zones de l'Iraq. Aquesta comunitat era dirigida per la casta sacerdotal dels Nasoreans (nom per què també eren coneguts).

Llibres sagrats[modifica | modifica el codi]

Els seus llibres litúrgics i sagrats són:

  • Ginza, escrit pels segles VII i VIII,[1] i que significa tresor
  • El llibre de Joan, basat en la vida de Joan Baptista
  • Qolasta, un llibre d'himnes

El seu verdader Messies és Joan el Baptista. Jesús de Natzaret és considerat un fals messies.

Richard August Reitzenstein considerava que el mite redemptor sorgí de les religions iranianes, entre les quals s'incloïa el mandeisme. Mark Lidzbarski aconseguí demostrar que es parla d'un redemptor en el Ginza del mandeísme. El Coneixement de la Vida (Manda d Haijê) baixa a la Terra per redimir les ànimes han estat captivades pel poder de les tenebres i així tornar-les al regne de la llum, a on pertanyen. La dificultat en l'estudi d'aquest material és que no es poden trobar manuscrits anteriors al segle VII. Malgrat que podrien tenir algun rastre primitiu, és impossible saber si és anterior el redemptor cristià o l'iranià.

Els missioners portuguesos a l'Iraq erròniament els designaren com a cristians de Sant Joan, malgrat que els mandeus no han mai acceptat Jesús, que consideren un traïdor que fou crucificat per Déu com a castic per tornar-se contra Joan el Baptista.

Mandeisme i Islam[modifica | modifica el codi]

L'Alcora estableix que la Humanitat es divideix en tres grups: els fidels musulmans, la Gent del Llibre i els infidels (pagans i idòlatres). La gent del llibre segons l'Alcorà són els jueus, cristians i sabeus a qui s'ha de permetre practicar la seva religió discretament. Mai no fou ben establert qui eren els sabeus, ja que al Iemen hi havia un culte relativament monoteista que adorava els astres i era denominat sabeisme, culte a què, segons la tradició, pertangué Abraham abans de fer-se monoteista. Això no obstant, l'arribada de sabeus del Iemen a Mesopotàmia, l'Iraq, generà una barreja en la qual els ritus caldeus es van confondre amb els mandeus. Així, als mandeus hom els relacionà erròniament amb els sabeus. Els mandeus insistiren que ells eren els sabeus de l'Alcorà, fet que en general ha estat acceptat.

Mandeus i gnòstics[modifica | modifica el codi]

Per alguns, els mandeus són els últims gnòstics antics que queden. La seva religió i les seves idees són bastant similars a la gnosi i, en tot cas, Mandeu deriva de Manda en arameu que significa Coneixement (Gnosis en grec). Altres erudits asseguren que els mandeus són els últims romanents dels essenis, algunes escoles esotèriques consideren que Jesús va pertànyer als essenis i als nasoreans d'aquí que se'l anomenés Jesús el Natzarè (Nasoreà).

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • «Mandeisme» (en castellà). Enciclopedia Libre Universal. «El contingut d'aquest article incorpora material adaptat d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada sota llicència GFDL


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mandeisme Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Mandeos, Religión de los». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 285. ISBN 84-7838-400-6.