Mandragora officinarum

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMandragora officinarum
Mandragora autumnalis1432.JPG
Planta
Tipus de fruit baia
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSolanales
FamíliaSolanaceae
GènereMandragora
EspècieMandragora officinarum
L.
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Atropa acaulis Stokes
  • Atropa humilis Salisb.
  • Atropa mandragora L.
  • Mandragora acaulis Gaertn.
  • Mandragora vernalis Bertol.
Modifica les dades a Wikidata
Vista de la planta
Arrels
Planta mitològica
Fruits

Mandragora officinarum és una espècie de planta fanerògama de la família de les solanàcies, que va ser usada extensament a Europa com a planta medicinal.

Descripció[modifica]

És una planta perenne que aconsegueix una grandària de 0,1 x 0,3 m. La planta és autofèrtil. Les arrels tenen forma de pastanaga i pot arribar fins als 1,2 metres de llarg, sovint dividint-se en dos i suggereixen vagament la figura del cos humà. Les fulles creixen en rosetes i són ovado-oblongues o ovals, arrugades, de 5 a 40 cm de llarg. Té flors hermafrodites (amb òrgans masculins i femenins) i són pol·linitzades per insectes. Les inflorescències es produeixen en peduncles amb flors de color blanc-verd o morades, de gairebé 5 cm d'ample, que produeixen fruits globulars, de color taronja a vermells, semblant als tomàquets petits. Totes les parts de la planta són verinoses.

Distribució[modifica]

La planta creix de forma natural al sud i centre d'Europa i a les terres al voltant del mar Mediterrani. Al Camp de Gibraltar és molt abundant.

Cultiu[modifica]

La planta requereix sòls ben drenats que siguin àcids o neutres. Pot créixer en semi-ombra (la llum del bosc) o sense ombra. Resisteix sorprenentment bé el fred, encara que no tant la calor, sobretot si rep Sol directe, a diferència de la seva parenta, la Mandragora autumnialis. No requereix gaire cura, però sí mantenir un nivell raonable d'humitat al terra. Si es resseca per falta d'aigua és molt difícil recuperar-la.

Usos medicinals[modifica]

Encara que és massa tòxica per a utilitzar a casa, els remeis que aquesta planta té són molts. La Mandragora officinarum té una llarga història d'ús medicinal, encara que la superstició ha jugat un paper important en els usos als què s'ha aplicat. Rares vegades es prescriu al modern herbolari.

Els indis americans van utilitzar l'arrel com un laxant fort, per tractar cucs, paràsits i per a nombroses altres coses. L'arrel fresca o seca conté alcaloides altament verinosos, entre ells l'atropina, hiosciamina, escopolamina, escopina i cuscohigrina.[1] L'arrel s'utilitza actualment contra el càncer. La droga etopòsid no deriva de l'arrel d'aquesta planta ja que Podophyllum peltatum no té res a veure amb la mandràgora. L'arrel també és al·lucinògena i narcòtica. En quantitats suficients, indueix a un estat d'oblit i va ser utilitzat com un anestèsic per a la cirurgia en l'antiguitat. En el passat, el suc de l'arrel finament ratllat s'aplicava externament per alleujar dolors reumàtics. També va ser utilitzat internament per tractar la malenconia, les convulsions, i les manies. Quan es prenen internament en grans dosis però, es diu que excita el deliri i la bogeria.[2]

En el passat, amb la mandràgora es feien sovint amulets que es creia que portaven bona sort, guarien l'esterilitat, etc. En una superstició, es diu que aquells que tirin cap amunt d'aquesta arrel seran condemnats a l'infern i l'arrel de mandràgora cridava, en ser treta del sòl, matant a tot aquell que la sentia. Per tant, en el passat, les persones lligaven les arrels als cossos d'animals i després utilitzaven aquests animals per estirar les arrels de la terra.[3]

Referències[modifica]

  1. Hanuš, Lumír O.; Řezanka, Tomáš; Spížek, Jaroslav; Dembitsky, Valery M. «Substances isolated from Mandragora species». Phytochemistry, 66, 20, 2005, pàg. 2408–17. DOI: 10.1016/j.phytochem.2005.07.016. PMID: 16137728.
  2. A Modern Herbal, first published in 1931, by Mrs. M. Grieve, contains Medicinal, Culinary, Cosmetic and Economic Properties, Cultivation and Folk-Lore. 
  3. John Gerard. «Herball, Generall Historie of Plants». Claude Moore Health Sciences Library, 1597.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Mandragora officinarum a Viquitexts, la biblioteca lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mandragora officinarum Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.