Manel Casserras i Solé

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Manel Casserres i Solé)
Infotaula de personaManel Casserras i Solé
Biografia
Naixement1957 Modifica el valor a Wikidata
Solsona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 2015 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManel Casserras i Boix Modifica el valor a Wikidata

Manel Casserras i Solé (Solsona, 22 de juliol de 1957 - 30 d'abril de 2015)[1] va ser un escultor català, destacat constructor d'imatgeria festiva de Catalunya.

És fill de Lola Solé i Puig i de Manel Casserras i Boix. Manel Casserras i Solé aprengué l'ofici del seu pare i seguí endavant amb el seu taller de Solsona a la mort d'aquest el 1996.[2]

Va intervenir a la Catedral de Solsona, on va realitzar la restauració de la portalada barroca i del conjunt escultòric de l'Assumpta de la plaça de Palau, la restauració dels elements escultòrics de l'absis i de les figures de la porta de Sant Agustí. També va participar en la restauració de la rosassa i del campanar de la basílica de Santa Maria de Cervera, entre altres. A més de la creació de gegants[3] i altres figures folklòriques d'arreu de Catalunya ha destacat per la restauració de peces històriques i emblemàtiques com el Drac de Solsona (segle XVII), els Gegants del Pi de Barcelona, els Nans de la Patum de Berga i els del seguici de Tarragona. El 2011, va obtenir el premi Gegant Boig núm. 145 del Carnaval de Solsona, premi que reconeix la seva col·laboració amb la festa solsonina, de la que n'és el mestre geganter d'algunes figures i té cura de les restauracions que aquestes requereixen.[4][5]

L'any 2014, l'Agrupació de Geganters de Solsona li va concedir la condició de geganter d'honor.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ «L'Ajuntament de Solsona expressa el condol per la pèrdua de Manel Casserras i Solé». Nació Solsona, 30-04-2015 [Consulta: 30 abril 2015].
  2. ↑ Muntada, A.; Montraveta, A. Manel Casserras: obra de gegants. Manresa: Edicions Intercomarcals, 1997. ISBN 84-88545-15-0. 
  3. ↑ «Una ullada al folklore solsoní». Regió 7, 06-09-2012.
  4. ↑ «Els Gegants Bojos premien la feina del Manelet Casserras». Nació Digital, 27-02-2011.
  5. ↑ «Llistat de premiats amb un Boig». Nació Digital. Associació de Festes del Carnaval de Solsona [Consulta: 28 agost 2011].
  6. ↑ «Manel Casserras i Solé és distingit geganter d'honor a la Plaça Major». Nació Solsona, 09-09-2014 [Consulta: 17 setembre 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manel_Casserras_i_Solé&oldid=27254925»