Manganarsita
 Manganarsita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn₃(As₂O₄)(OH)₄ |
| Epònim | composició química, arsènic i manganès |
| Localitat tipus | mina Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/J.10 |
| Dana | 46.2.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 11,451(6) Å; c = 7,252(6) Å |
| Duresa | 3 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,810 nε = 1,780 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1985-037 |
| Símbol | Mna |
| Referències | [1] |
La manganarsita és un mineral de la classe dels òxids. El nom reflecteix la seva composició química: manganès i arsènic.
Característiques[modifica]
La manganarsita és un arsenit de fórmula química Mn₃(As₂O₄)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganarsita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, magnussonita, armangita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Långban, situada a la localitat homònima del municipi de Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia). També ha estat descrita al districte miner de Làurion, a Grècia, i a la mina Valgraveglia, a Itàlia. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Manganarsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 desembre 2021].