Manganina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Resistència amb manganina (1900)

La manganina (manganin en anglès) és una marca registrada per un aliatge de típicament 84% de coure, 12% de manganès, i 4% de níquel. Va ser desenvolupat per primera vegada per Edward Weston el 1892, millorant el seu Constantan (1887).

El full de manganina i el cable es fan servir per a fabricar resistències a causa del seu zero de coeficient de temperatura de resistència elèctrica[1] i estabilitat a llarg termini.[2] El fil de manganina també s'usa con conductor elèctric en sistemes criogènics.

La manganina també s'utilitza en indicadors per a estudis d'ones de xoc d'alta pressió (com els generats a partir de la detonació d'explosius).[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]