Manganovesuvianita

Manganovesuvianita
Fórmula química	Ca19Mn3+Al₄(Al₆Mg₂)(☐₄)☐[Si₂O₇]₄[(SiO₄)10]O(OH)9
Epònim	vesuvianita i manganès
Localitat tipus	Mina N'Chwaning II, Mines de N'Chwaning, Kuruman, Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.35
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 15,575 Å; c = 11,824 Å;
Grup puntual	4/m - dipiramidal
Grup espacial	p4/n
Color	vermell-marró intens, vermell, gairebé negre
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	6 a 7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,404 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,735 nε = 1,724
Birefringència	δ = 0,012
Pleocroisme	strong
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-040
Any d'aprovació	2000
Símbol	Mnves
Referències

La manganovesuvianita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la vesuvianita. Rep el nom en al·lusió al domini de Mn³⁺ en la fórmula i la seva relació amb la vesuvianita.

Característiques

La manganovesuvianita és un silicat de fórmula química Ca₁₉Mn³⁺Al₄(Al₆Mg₂)(☐₄)☐[Si₂O₇]₄[(SiO₄)₁₀]O(OH)₉. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganovesuvianita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe²⁺), pumpel·lyita-(Fe³⁺), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina N'Chwaning II, a la localitat de Kuruman, dins el camp de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). També ha estat descrita a les properes mines N'Chwaning III i Wessels, així com en altres indrets dels Estats Units i Itàlia.