Manlaibaatar Damdinsüren
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 març 1871 |
| Mort | 27 gener 1921 (49 anys) Ulan Bator |
| Causa de mort | Tortura |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, militar |
Manlaibaatar Damdinsüren (13 de març de 1871 - Ulan Bator, 27 de gener de 1921) (mongol: Манлайбаатар Дамдинсүрэн; tibetà: རྟ་མགྲིན་སྲུང་།), nascut Jamsrangiin Damdinsüren (Жамсрангийн Дамдинсүрэн),[1] va ser un comandant militar, panmongolista i diplomàtic que va dirigir la lluita de Mongòlia per la independència el 1911.
D'ètnia barga,[2] Damdinsüren va néixer el 13 de març de 1871 a Hulunbuir, Mongòlia Interior. Als set anys va començar a aprendre l'escriptura manxú i mongol. El 1908 va heretar oficialment el rang Zhang del seu pare. Mentre visitava la cort imperial, a Pequín, es va reunir amb el príncep Mijiddorjiin Khanddorj, amb qui va abordar per primera vegada la idea d'enderrocar la dominació manxú de la Mongòlia Exterior.
El 1911, junt a d'altres lames budistes i nobles mongols va participar en un congrés secret a Ikh Khüree convocat pel líder religiós de Mongòlia, el Jebtsundamba Khutuktu, per formular una declaració d'independència del domini xinès manxú. Un cop emesa la declaració, Damdinsüren va ajudar a mobilitzar milers de soldats, es va apoderar de la ciutat d'Hailar, al nord de Mongolia Interior, i va oferir la seva lleialtat al Bogd Khan.[3] Sota el govern de Bogd Khan va servir com a conseller del ministeri de defensa i després com a viceministre d'Afers Exteriors. L'agost de 1912 les seves forces es van unir amb les de Khatanbaatar Magsarjav i Ja Lama per alliberar la ciutat de Khovd, a l'oest de Mongòlia de l'ocupació xinesa, per la qual cosa va rebre el títol honorífic de Manlaibaatar («millor heroi») i el títol principesc «beyle».
El 2 de febrer de 1913 va ser un dels signants del Tractat d'amistat i aliança entre el govern de Mongòlia i el Tibet, en el qual els dos països es van declarar el reconeixement i la lleialtat mutus.[4] Aquell mateix mes va comandar tropes[2] en una sèrie de batalles contra les forces xineses a Mongòlia Interior, al voltant de la frontera sud-est de Mongòlia, que van culminar amb un assalt, sense èxit, de la ciutat de Hohhot.[5]
Des de setembre de 1914 fins a juny de 1915 va representar els interessos de Mongòlia Interior en les negociacions russo-sino-mongoles que van donar lloc al Tractat de Kyakhta que esbossava, entre altres qüestions, l'estatus geopolític de Mongòlia.[5]
El 1919 va iniciar un acostament cap els revolucionaris mongols. Damdinsuren va dir «Puc defensar Mongòlia de la Xina i la Rússia Roja» després de l'ocupació xinesa de 1919. Va ser arrestat per les autoritats d'ocupació xineses la tardor de 1920. A la presó va ser torturat durant 107 dies, on va morir al gener de 1921.
Referències[modifica]
- ↑ Sanders, Alan J. K.. Historical Dictionary of Mongolia. Lanham: Scarecrow Press, 1996, p. 49. ISBN 0-8108-3077-9.
- ↑ 2,0 2,1 Sanders 1996, p. 49
- ↑ Baabar. History of Mongolia. Cambridge: Monsudar Publishing, 1999, p. 138. ISBN 9992900385.
- ↑ Udo B. Barkmann, Geschichte der Mongolei, Bonn 1999, p.119-122,380f
- ↑ 5,0 5,1 Baabar 1999, p. 164