Mansega
Cladium mariscus  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| NatureServe | segur |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Cyperaceae |
| Tribu | Cladieae |
| Gènere | Cladium |
| Espècie | Cladium mariscus Pohl |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Schoenus mariscus |
| Sinònims | Cladium chinense Gahnia mariscus Schoenus mariscus
|
| Distribució | |
.svg){kind=icon}
La mansega[1] o mansega vera, també coneguda com a segamà o sisca[2] (Cladium mariscus) és una planta graminoide de la família de les ciperàcies.[1]
La seva distribució original inclou els cinc continents, si bé és absent al nord d'Amèrica del Nord i al nord d'Àsia. Ha sigut introduïda a la majoria de països de la part sud de l'Àfrica i a diverses illes com les Canàries, Cap Verd, Cook, Hawaii o Nova Guinea, entre d'altres.[3] Als Països Catalans, és present a totes les seves províncies a excepció d'Alacant.[1]
Aquesta planta viu a les albuferes, estanys, herbassars humits i marjals.[1][4] Pot arribar a ocupar grans extensions, formant comunitats mono-específiques. És una herba alta, que amida entre 1 i 2,5 metres d'alçada. Les fulles, que es troben per tota la tija, són linears, de 1,5 metres de llargada i entre 1 i 1,5 centímetres d'amplada, planes, rígides i dentades. Les tiges són de secció triangular i en la seva part apical hi tenen les inflorescències, poc vistoses, formades per multitud d'espigues petites, ovalades i pedunculars de color verd quan son immadures i marrons quan han madurat (entre maig i agost). La planta manté el rizoma al sediment i les fulles i tiges fora de l'aigua.
Aquesta planta s'ha utilitzat tradicionalment per a l'alimentació del bestiar,[4] com a combustible per als forns de calç i com a bioindicadora de la presència de cranc de riu autòcton.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cladium mariscus (L.) Pohl». Herbari virtual del mediterrani occidental.
- ↑ «Ullals de Baltasar». Parc Natural del Delta de l'Ebre.
- ↑ «Cladium mariscus (L.) Pohl» (en anglès). Kew Gardens.
- ↑ 4,0 4,1 «Plantes del nostre entorn XII: Plantes de les marjals». La Marina Plaça - ElDiario.es, 03-01-2016.
- ↑ «Cladium mariscus» (en castellà). Conect-e.