Mansplaining

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mansplaining és mot creuat en anglès entre man (home) i explaining (que explica).

Paraula emprada pel feminisme per designar l'acció d'un home que tendeix a relacionar-se de forma condescendent o paternalista amb una dona (és a dir, que tendeix a explicar-se). [1][2] Segons la periodista Lily Rothman (The Atlantic), el mansplainer es dedica a "explicar i explicar i explicar", sense interessar-se si l'interlocutora controla sobre el tema en qüestió o fins i tot si "en sap més que ell".[3]

L'escriptora i assagista Rebecca Solnit explica el fenomen com a conseqüència de "combinar excés de confiança i pensament il·luminat".[4]

Definició[modifica | modifica el codi]

Mansplaining refereix un espectre que va des del poc respecte pel criteri de la persona que escolta el mansplainer a la pressuposició que l'interlocutora no disposa de la capacitat d'entendre quelcom de forma autònoma pel simple fet de ser una dona. S'empra també per referir-se a la persona que instrumentalitza una conversa per tal d'autoerigir-se com l'interessant del grup; en particular, si aquest posicionament social es persegueix invisibilitzant o menystenint les dones presents.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Steinmetz, Katy (18 November 2014).
  2. Zimmer, Ben (5 January 2013).
  3. Rothman, Lily (1 November 2012).
  4. Solnit, Rebecca (20 August 2012).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]