Manta ignífuga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Demostració de l'ús d'una manta ignífuga
Manta ignífuga

Una manta ignífuga és una làmina de material flexible destinada a extingir focs petits per sufocació.[1] Serveix per a aïllar del foc i per a apagar les flames d'una persona o d'un objecte encès.[2]

A Espanya han de complir la norma UNE-EN 1869. S'han de mantenir envasades adequadament fins al seu ús. S'hi ha d'indicar la seva caducitat, que no serà major de 20 anys.[1]

També es comercialitzen mantes ignífugues per a la protecció personal dels bombers en incendis forestals, envasades en una motxilla.[3]

Ús[modifica]

Perquè un foc es desenvolupi, han d'estar presents els tres elements del triangle del foc: calor, combustible i oxigen. Una manta ignífuga ha de rodejar completament un objecte en flames o ser col·locada sobre l'objecte en flames i tapar al màxim la superfície que crema. Ja siga en un cas o un altre, el paper de la manta és tallar el subministrament d'oxigen al foc, posant fi al mateix. A l'usar una manta ignífuga, és important protegir-se les mans.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manta ignífuga
  1. 1,0 1,1 «Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis». Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat d'Espanya, 12-06-2017.
  2. «Manta ignífuga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. «Cara a cara amb el foc forestal». La Vanguardia, 06-02-2017.