Manuale d'amore 3

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuale d'amore 3
Manualeamore.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Giovanni Veronesi
Protagonistes Carlo Verdone
Robert De Niro
Monica Bellucci
Riccardo Scamarcio
Michele Placido
Producció Aurelio De Laurentiis
Guió Ugo Chiti
Giovanni Veronesi
Música Massimiliano Lazzaretti
Muntatge Patrizio Marone
Productora Filmauro
Dades i xifres
País Itàlia
Data d'estrena 2011
Durada 125 min
Idioma original italià
Temàtica
Gènere comèdia romàntica
Més informació
IMDB Fitxa 4.9/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Manuale d'amore 3[1] és una pel·lícula italiana de 2011 dirigida per Giovanni Veronesi, i és la continuació de Manuale d'amore (2005) i de Manuale d'amore 2 (2007).

Argument[modifica | modifica el codi]

De Niro, d'ascendència italiana, ha tornat a rodar una pel·lícula a la Ciutat Eterna trenta-quatre anys després de 'Novecento', de Bernardo Bertolucci, per convertir-se en un professor americà divorciat que viu a Roma. L'actor parlarà en anglès i en italià a 'Manuale d'amore 3', que seguirà les petjades dels dos anteriors lliuraments de la saga de comèdies romàntiques sobre les emocions que provoca l'amor, amb la narració de diverses històries paral·leles, dirigides per Giovanni Veronesi. Monica Bellucci interpreta a l'interès amorós del personatge de Robert De Niro, un professor divorciat americà que viu a Roma.

Si en el primer lliurament Veronesi es va endinsar en quatre històries d'amor en cada una de les seves fases -l'enamorament sobtat, la crisi, la traïció, i l'abandonament-, en la segona va retratar la sexualitat d'un discapacitat, la fecundació assistida, el matrimoni homosexual i l'amor entre una jove i un home madur, en la tercera parla de l'amor adolescent.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català
  2. «Manuale d'amore 3». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema