Manuel Argüelles y Argüelles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Argüelles y Argüelles
Manuel Argüelles, en La Ilustración Española y Americana.jpg
Nom original (es) Manuel Argüelles Argüelles
Biografia
Naixement 10 de novembre de 1875
La Corunya
Mort 10 de desembre de 1945(1945-12-10) (als 70 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
28 de gener de 1921 – 7 de juliol de 1921
President Eduardo Dato e Iradier
Manuel Allendesalazar Muñoz
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Foment
8 de març de 1922 – 4 de desembre de 1922
President José Sánchez Guerra y Martínez
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
30 de gener de 1930 – 20 d'agost de 1930
President Dámaso Berenguer y Fusté
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Economia Nacional
30 de gener de 1930 – 3 de febrer de 1930
President Dámaso Berenguer y Fusté
Dades personals
Educació Universidad Central
Activitat
Ocupació advocat
Partit Partit Conservador
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Manuel de Argüelles i Argüelles (Madrid, 1875-1945) va ser un advocat, polític i banquer espanyol, ministre d'Hisenda i de Fomento durant el regnat d'Alfons XIII, vicepresident del Banco Español de Crédito i fundador d'una dinastia de banquers que van influir en la vida empresarial espanyola fins a finals del segle XX des de diversos càrrecs del grup Banesto.

Biografia[modifica]

Pertanyia a una família noble d'Astúries, però va néixer en Madrid el 10 de novembre de 1875, fill de Manuel María de Argüelles y Frera, comandant d'Enginyers que va combatre als revolucionaris del 68 i als carlistes, i María Emilia de Argüelles y de la Torre, naturals tots dos del concejo de Piloña. El seu avi Antonio de Argüelles y Cangas, va ser diputat a Corts per Infiesto de 1846 a 1858; Antonio de Argüelles Mier, el seu oncle besavi, ho fou en les Constituents de 1836, i també va ser parent seu el famós tribú Agustín Argüelles Álvarez el Divino.

Va iniciar els estudis de Dret en el María Cristina del mateix reial lloc. Els va continuar a Oviedo, es va llicenciar in utroque jure per la Universitat Central de Madrid i va exercir l'advocacia. Des de la joventut es va interessar per la política, afiliant-se al Partit Conservador. A les eleccions generals espanyoles de 1907 va ser elegit diputat a Corts pel districte d'Infiesto, el mateix pel qual ho fou diverses vegades el seu avi. I des de llavors va obtenir el mateix escó en totes les eleccions que es van celebrar fins a 1923.[1]

Va fer una brillant carrera administrativa en el ministeri d'Hisenda. En 1914 va ser nomenat director general de la Propietat pel comte de Bugallal, i va seguir a càrrec d'aquesta direcció general amb els següents ministres fins que en 1919 va passar a la de Duanes, nomenat de nou per Bugallal. I en 1920 va ser promogut a subsecretari per Domínguez Pascual, a qui succeiria al capdavant del ministeri.

Va ser ministre d'Hisenda entre el 13 de març i el 7 de juliol de 1921, en governs presidits per Dato i Allendesalazar, i ministre de Foment entre el 8 de març i el 4 de desembre de 1922 en el gabinet que va presidir Sánchez Guerra.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera va abandonar temporalment la política i es va dedicar a les finances com a censor del Banco Español de Crédito. Hi havia entrant en l'accionariat d'aquesta entitat en 1916, i des d'octubre de 1925 va prendre seient en el consell d'administració.

Amb la Dictablanda, va tornar a ser ministre d'Hisenda des del 30 de gener fins al 20 d'agost de 1930, al govern presidit pel General Berenguer, i durant uns dies va simultanejar aquesta cartera amb la d'Economia Nacional. Argüelles havia criticat durament la política econòmica heterodoxa de Calvo Sotelo, el seu predecessor en el càrrec, i en assumir la direccióa de la política fiscal va tornar al rigor pressupostari, paralitzant les inversions de l'Estat per tractar d'eixugar el dèficit. Aquest canvi de política va provocar una controvèrsia periodística entre Calvo Sotelo i Argüelles a les pàgines de l'ABC, referida per aquell en Mis servicios al Estado. A més, va liberalitzar el control de canvis, quedant la pesseta a la mercè d'atacs especulatius que van enfonsar la seva cotització.

Després de cessar com a ministre va tornar al consell del Banco Español de Crédito, incorporant-se a la comissió executiva en 1933. Fou conseller de diverses filials i participades,[2] i va ocupar el càrrec de vicepresident des de maig de 1942 fins a la seva defunció a Madrid el 10 de desembre de 1945.

Va ser també membre del Consell d'Estat, cavaller de Calatrava i Gran Creu d'Isabel la Catòlica.

Els seus descendents —els Argüelles— van arribar a ser una de les quatre grans famílies que van dominar el Banesto fins a finals del XX, ocupant alts llocs en el consell i en la línia executiva de Banesto, així com presidències i vocalías d'empreses del grup (encara que mai la presidència de la matriu).[3]

Referències[modifica]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  2. «Fue consejero de los bancos de Oviedo y Gijonés de Crédito, vinculados ambos al Español de Crédito y donde confluyeron los intereses económicos de las importantes familias asturianas Masaveu, Figaredo y Caicoya.» J.L. Gómez-Navarro, J. Moreno Luzón y F. del Rey Reguillo, «La elite parlamentaria entre 1914 y 1923», en Mercedes Cabrera (dir.) Con luz y taquígrafos: El Parlamento en la Restauración (1913-1923) (Madrid, Taurus, 1998, pp. 103-142), p. 132, ápud José Varela Ortega, El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) (Madrid, Marcial Pons, 2001), p. 76
  3. «Las familias del Banesto por antonomasia, aquellas que más presentes han estado en la cúpula del banco a lo largo de toda su historia, son cuatro: los Gómez Acebo, los Garnica, los Argüelles y los Martínez Campos. Estos apellidos de la Restauración corresponden a unos hombres mitad negociantes, mitad políticos, casi siempre altos cargos de los altos cuerpos de la Administración. Liberales del turno —que se volvían conservadores al compás de la edad o del paso de las generaciones— y ennoblecidos por sus servicios a la Corona restaurada, han dejado su impronta en la marca de la casa.» X. Vidal-Folch, op. cit.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Argüelles y Argüelles Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Lorenzo Domínguez Pascual
Francisco Moreno Zuleta
Ministre d'Hisenda
Escudo de España 1874-1931.svg

1921
1930
Succeït per:
Mariano Ordóñez García
Julio Wais Sanmartín
Precedit per:
José Maestre Pérez
Ministre de Foment
Escudo de España 1874-1931.svg

1922
Succeït per:
Luis Rodríguez de Viguri
Precedit per:
Sebastián Castedo y Palero
Ministre d'Economia Nacional
Escudo de España 1874-1931.svg

1930
Succeït per:
Julio Wais Sanmartín