Manuel Arnús i Fortuny
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1852  Barcelona |
| Mort | 23 gener 1916 (63 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Collège de France (1873–1874) Universitat Central - doctor en medicina (1868–1873) |
| Activitat | |
| Ocupació | banquer (1890–1916), metge (1875–1890), hidròleg |
| Ocupador | Societat Anònima Arnús-Garí (1910–1916) Manuel Arnús i Cía (1891–1910) Hospital del Niño Jesús (1877–1877) |
| Família | |
| Pare | Manuel Arnús i de Ferrer |
| Parents | Evarist Arnús i de Ferrer (oncle) |
Premis | |
Manuel Arnús i Fortuny (Barcelona, 15 de maig de 1852—23 de gener de 1916) fou un metge i hidròleg català, que posteriorment exercí de banquer primer amb la societat Manuel Arnús i Companyia i posteriorment amb la Societat Anònima Arnús-Garí. Casat amb Josefa Fernández-Gayón i Barrie, va morir a Barcelona, el 23 de gener de 1916.[1][2]
Metge[modifica]
Fill de Manuel Arnús i de Ferrer. Cursà la carrera de Medicina a la Universitat Central de 1868 a 1873, rebent el darrer any, per oposició, els títols de llicenciat i doctor. El 1871 fou nomenat ajudant del departament d'anatomia i dissecció pel claustre de la Facultat de Medicina de Madrid, i el 1872 practicant de l'Institut Oftalmològic. Quan es llicencià, cessà d'aquest càrrec, continuant els seus serveis al mateix lloc com a professor, donant un curs teòric i pràctic de les malalties de l'ull intern, acomodació i refracció.[3]
El 1873, passà a continuar els estudis a París, ingressà a l'Escola d'Alts Estudis de Col·legi de França, al laboratori d'Histologia Zoològica, dirigida per Charles Robin. Fou nomenat, el 1875, metge director interí dels banys minerals d'Alhama de Múrcia, i l'any següent, en virtut d'oposicions, obtingué la direcció en propietat de l'establiment de banys de Fortuna, càrrec del que dimití el 1879.[3] D'altra banda, fou nomenat per oposició, el 1876, metge d'entrada dels hospitals provincials de Madrid i, després, professor adjunt al deganat del cos facultatiu de beneficència provincial. El 1877, renuncià a la plaça de metge de sala al que havia estat ascendit i fou nomenat professor de número de l'Hospital del Niño Jesús, en virtut del concurs de la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid, un càrrec al que renuncià el 1877.[4]
Fou membre de la Societat d'Histologia de Madrid, de l'Acadèmia Medicoquirúrgica espanyola, de la Societat d'Hidrologia Mèdica, de l'Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Société Française d'Hygiène de París i de la Société d'Hidrologie de França, comanador de l'Orde de Carles III i cap superior de l'administració civil.[4]
Banquer[modifica]
.jpg)
Va abandonar l'exercici de la medicina per seguir els passos del seu oncle Evarist Arnús i de Ferrer quan aquest li traspassà l'activitat bancària.[5] Entre 1890 i 1910 exercí de banquer amb la societat Manuel Arnús i Companyia, dirigida per Josep Garí i Cañas. En el 1894 fou un dels socis fundadors, encara que amb una participació minoritària, de la Companyia Barcelonina d'Electricitat.[6] També fou membre del consell d'administració de la Barcelona Traction.[7]
El 1908, va morir Emili Arnús i Oliveras, fill d'Evarist Arnús, i el seu fill Gonçal Arnús i Pallós va voler executar el testament del seu avi, que entre altres actius li cedia a ell una participació en el banc i la seu social del banc situada al passatge del Rellotge. Manuel Arnús va preveure dificultats en treballar conjuntament amb el seu nebot Gonçal Arnús, de forma que es dissolgué la societat i cada branca familiar engegà un projecte bancari de forma autònoma. Així, el 1910, Manuel Arnús i Josep Garí fundaren la Societat Anònima Arnús-Garí, mentre que Gonçal Arnús establí la Banca Arnús.
Referències[modifica]
- ↑ «Arnús Fortuny, Manuel, 1852-1916» (en castellà). Real Academia Nacional de Medicina.
- ↑ «Jacint Verdaguer. Una biografia». ResearchGate, 2016.
- ↑ 3,0 3,1 Elias i de Molins, 1889, p. 157.
- ↑ 4,0 4,1 Elias i de Molins, 1889, p. 158.
- ↑ Cabana i Vancells, Francesc. La CHADE i altres aventures de Cambó, Ventosa i Garí (pdf), 2015, pàgina 15 [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ Urteaga, Luis «Las empresas eléctricas y la oferta de energía en Barcelona: el ciclo de la termoelectricidad, 1881-1913» (pdf) (en castellà). Barcelona quaderns d'història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 56 [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Contramemòria». A: Affaire de la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited (pdf) (en francès). Volum IV, 1962, pàgina 42 [Consulta: 2 juny 2020].
Bibliografia[modifica]
- Elias i de Molins, Antoni. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (en castellà). Barcelona: Imprenta de Fidel Giró, 1889.