Manuel Ballester Boix

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManuel Ballester Boix
Dades biogràfiques
Naixement 27 juny 1919
Barcelona
Mort 5 abril 2005 (85 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat Harvard
Universitat de Barcelona
Activitat professional
Camp de treball Química orgànica
Ocupació Químic, professor d'universitat i investigador
Ocupador Universitat de Barcelona
Universitat Harvard
Consell Superior d'Investigacions Científiques
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Manuel Ballester Boix ( Barcelona 1919 - íd. 2005 ) fou un químic català.

Biografia[modifica]

Nascut el 27 de juny de 1919 a Barcelona estudià química a la Universitat de Barcelona llicenciant-se l'any 1944, ampliant els seus estudis a la Universitat nord-americana de Harvard entre 1949 i 1951.

Durant la seva infància, s'educà al centre d'ensenyament Institut Escola de Barcelona i després de la seva llicenciatura, es va doctorar en ciències, la qual cosa va fer possible que dediqués la seva vida a la investigació quimicoorgànica.

El mateix any de contraure matrimoni amb Montserrat Rodés Garriga, es traslladà a ampliar els seus coneixements científics a la Universitat Harvard, entre 1949 i 1951. Més tard (1961-1962), va tornar als Estats Units, establint-se a Dayton (Ohio) amb cinc dels sis fills que va tenir finalment.

Membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) des de 1944, fou nomenat investigador en cap del "Patronat Juan de la Cierva" entre 1971 i 1985. Així mateix fou professor convidat en nombroses universitats d'arreu del món, i treballà pel departament de defensa del govern dels Estats Units.

La seva tasca científica s'ha centrat en la Química orgànica, especialment en la cinètica i el mecanisme de condensacions orgàniques, en la síntesi i reaccions de compostos aromàtics clorats, i en l'estudi dels radicals lliures, anions i cations del carboni trivalent, reflectida en nombroses publicacions científiques de difusió mundial i en diversos guardons espanyols i estrangers que li han estat atorgats.

La seva aportació principal a la química percloroorgànica va culminar amb el descobriment d'un potent agent de cloració, l'any 1954. Més tard, el 1964 va descobrir els Radicals Lliures Inerts, una classe de compostos de carboni trivalent d'estabilitat excepcional, que va obrir un nou camp en la química orgànica.

El 1982 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica i va estar nomenat al Premi Nobel de Química onze vegades.

Va morir a Barcelona el 6 d'abril de 2005.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Rafael Pérez-Alvarez Osorio
Medalla de Reial Societat Espanyola de Química
1964
Succeït per:
J.F. García de la Banda