Manuel Blasco Garzón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Blasco Garzón
Biografia
Naixement17 gener 1885 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Comunicacions i Marina Mercant
19 de febrer de 1936 – 13 de maig de 1936
  Ministre de Justícia
13 de maig 1936 – 4 de setembre de 1936
  President del Sevilla Futbol Club
16 de maig de 1923 – 14 de juny de 1925
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Republicana
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Unió Republicana

2 març 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Sevilla (capital)
Diputat a les Corts republicanes

28 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Sevilla (capital)
Modifica el valor a Wikidata

Manuel Blasco Garzón (Sevilla, 17 de gener de 1885 - Buenos Aires, 21 de novembre de 1954) va ser un advocat i polític i persona molt polifacètica pel que va desenvolupar diversos càrrecs importants tant a Sevilla com a Madrid. Va destacar també per la seva brillant oratòria.

Biografia[modifica]

A Sevilla, va ocupar la presidència del Sevilla FC, de 1923 a 1925, va ser president de l'Ateneu de Sevilla de 1927 a 1929, en ple apogeu de la Generació del 27.[1] Com a polític va ser elegit diputat a Corts per la circumscripció de Sevilla a les eleccions generals espanyoles de 1923 a les quals es va presentar per Izquierda Liberal. Després de la proclamació de la Segona República Espanyola participaria en les eleccions de 1933 en representació del Partit Republicà Radical i a les eleccions de 1936 com a representant de la Unió Republicana assolint en ambdues ocasions un escó per Sevilla.

Va ser ministre de Comunicacions i Marina Mercant entre el 19 de febrer i el 13 de maig de 1936, data en què va passar a ocupar la cartera de ministre de Justícia fins al 4 de setembre de 1936.

En el seu exili de Buenos Aires va ocupar el càrrec de cònsol general d'Espanya del govern republicà. En aquesta etapa va escriure el llibre titulat Evocaciones andaluzas. Va morir a Buenos Aires el 1954, sense haver pogut tornar a Sevilla des de la seva partida cap a l'exili.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Evocación de la personalidad de Manuel Blaco Garzón». Ateneo de Sevilla. Arxivat de l'original el 2008-12-05. [Consulta: 25 octubre 2011].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Carlos Piñar y Pickman 		President del Sevilla Futbol Club

1923-1925 		Succeït per:
Juan Domínguez Osborne
Precedit per:
Cirilo del Río Rodríguez 		Ministre de Comunicacions i Marina Mercant
Segona República Espanyola
1936 		Succeït per:
Antonio Velao Oñate
Precedit per:
Antonio Lara Zárate 		Ministre de Justícia
Segona República Espanyola
1936 		Succeït per:
Mariano Ruiz-Funes García
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Blasco_Garzón&oldid=31563778»