Manuel Cassola Fernández

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Cassola Fernández
Manuel Cassola y Fernández, en La Ilustración Española y Americana.jpg
Retrat de Manuel Cassola, gravat publicat a La Ilustración Española y Americana Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 agost 1837 Modifica el valor a Wikidata
Hellín (província d'Albacete) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 maig 1890 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Guerra
8 de març de 1887 – 14 de juny de 1888
Dades personals
FormacióAcadèmia d'Infanteria de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSP-08 Teniente General.svg Tinent general

Manuel Cassola Fernández (Hellín, 26 d'agost de 1837Madrid, 10 de maig de 1890) va ser un militar i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Fill de l'italià instal·lat a Hellín i dedicat a l'ensenyament anomenat Alberto Cassola, ingressa en l'Exèrcit estudiant en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo i sent ja sotstinent amb 19 anys. Entre 1862 i 1871 combat en la intervenció aliada a Mèxic i en la guerra de restauració a Santo Domingo. Es casa un any després amb María del Carmen Arce y Gutiérrez. Va combatre a la Tercera Guerra Carlina[1] i gou ascendit a coronel en 1873 i a brigadier en 1874. Capità General de Granada en 1875, en 1876 és destinat a Cuba per combatre als separatistes, la qual cosa li val l'ascens a tinent general.

Fou elegit diputat per Cartagena a les eleccions generals espanyoles de 1879, 1881 i 1886[2] i posteriorment de senador per Canàries. Adscrit als liberals, entre març de 1887 i juny de 1888 és nomenat ministre de la Guerra.

Durant el seu mandat tractà d'engegar una ampli programa de reforma de l'Exèrcit que preveia el servei militar per acabar amb l'injust sistema de redempcions i la creació d'un modern cos d'Estat Major. Finalment, preveia la supressió de la dualitat d'ascensos i la creació d'un Banc Militar de Préstecs per acabar amb la precarietat de molts oficials. El programa finalment va fracassar per ser considerat socialment radical, encara que seria germen de les reformes dutes a terme, ja al segle posterior, per José Canalejas en 1911 i Manuel Azaña en 1931.[3] Va dimitir del càrrec en juny de 1888, sot el pretexte d'un conflicte protocol·lari que el va enfrontar amb Arsenio Martínez-Campos, un dels que més s'oposaven al projecte.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Cassola Fernández


Càrrecs públics
Precedit per:
Ignacio María del Castillo
Ministre de Guerra
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

1887-1888
Succeït per:
Tomás O'Ryan y Vázquez