Manuel Cristóbal Errandonea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Cristóbal Errandonea
Biografia
Naixement27 febrer 1905 Modifica el valor a Wikidata
Irun (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1957 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític, soldat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Euskadi Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarEusko Gudarostea Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcomandant Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Manuel Cristóbal Errandonea (Bera, 27 de febrer de 1905 - París, 7 de juliol de 1957) va ser un polític i militar espanyol.

Va néixer en el si d'una família catòlica, euskaldun i de tradició carlina.[1] En la seva joventut va treballar com a taxista a l'Estació del Nord d'Irun i també com a contrabandista a la frontera.[2] Membre del sindicat de xofers de la UGT, des de 1931 va estar afiliat al Partit Comunista d'Espanya (PCE).[2][n. 1]

Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les milícies republicanes. Durant la campanya de Guipúscoa es va destacar especialment en la defensa d'Irun i de Sant Sebastià.[4] Després, durant la campanya del Nord, va manar el batalló «Rosa Luxemburg»,[5] la 6a Brigada basca[6] i, posteriorment, la 49a Divisió.[7] En el transcurs els combats a Biscaia va resultar ferit. Amb la caiguda del front Nord va tornar a la zona central republicana, on va ser nomenat comandant d'una de les divisions del XIV Cos d'Exèrcit Guerriller.[8][5] Posteriorment assumiria el comandament de la 25a Divisió[9] —unitat veterana formada per milicians anarquistes— i, més endavant, del XXI Cos d'Exèrcit al Front de Llevant.[10] El setembre del 1938 va ser ascendit al rang de tinent coronel.[11] Al final de la contesa va marxar a l'exili.[12]

En l'exili va dirigir el PCE-EPK. El 1954 va ser escollit membre del Buró polític del PCE.[13] Va morir a París el 1957.[1]

Notes[modifica]

  1. ↑ En la direcció del Partit Comunista a Irun, a més d'Errandonea, també sobresortien Juan Astigarrabia Andonegui, els germans Zapiráin o Jesús Larrañaga.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 de Pablo i Momoitio, 2003, p. 90.
  2. ↑ 2,0 2,1 Taló, 1988, p. 310.
  3. ↑ Ruiz Ayúcar, 1976, p. 367.
  4. ↑ Alpert, 2013, p. 130, 329.
  5. ↑ 5,0 5,1 Cancio, 2011, p. 118.
  6. ↑ Engel, 1999, p. 158.
  7. ↑ Aguirre, 1981, p. 60.
  8. ↑ Alpert, 2013, p. 266.
  9. ↑ Martínez Bande, 1975, p. 36.
  10. ↑ Maldonado, 2007, p. 471.
  11. ↑ Alpert, 2013, p. 130.
  12. ↑ Alpert, 2013, p. 329.
  13. ↑ Rodó, 1999, p. 731.

Bibliografia[modifica]

  • Aguirre, J.M.. Historia general de la guerra civil en Euskadi. El ejercito vasco (I). L. Haranburu, 1981. 
  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Cancio, Raúl C. Fuerzas especiales en la Guerra Civil Española. Madrid: Ministerio de Defensa, 2011. 
  • de Pablo, Santiago. El papel de los corresponsales en la guerra civil española. Homenaje a George Steer. Gernika-Lumoko Udala, 2003. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La llegada al mar. Madrid: Editorial San Martín, 1975. 
  • Redondo, Gonzalo. Política, cultura y sociedad en la España de Franco (1939-1975). II. Ediciones Universidad de Navarra, 1999. 
  • Ruiz Ayúcar, Ángel. El partido comunista: treinta y siete años de clandestinidad. Madrid: San Martín, 1976. 
  • Talón, Vicente. Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936. II, 1988. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Cristóbal_Errandonea&oldid=33261549»