Manuel Cubeles i Solé

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaManuel Cubeles i Solé Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 25 de desembre de 1920
Barcelona
Mort 19 de desembre de 2017 (96 anys)
la Garriga
Activitat professional
Ocupació Coreògraf
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Manuel Cubeles i Solé (Barcelona, 25 de desembre del 1920 - La Garriga, 19 de desembre del 2017) va ser un coreògraf i un important promotor de la llengua i la cultura popular catalanes.[1] Va participar en les primeres emissions radiofòniques i televisives en català durant el franquisme.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer el 25 de desembre a Barcelona, fill d'un pastor de la Terra Alta, que s'havia instal·lat com a negociant de carbó. Estudià comerç i comptabilitat. Va entrar d'aprenent a la Fundació Bernat Metge on va amistar-se amb Pompeu Fabra i conèixer Francesc Cambó, que li van despertar el seu interès per la cultura. Combinava el seu treball amb estudis de música al Centre social de Betlem i a l'Acadèmia Cots. Va tornar ferit de la Guerra Civil i va quedar coix per sempre. Es va desenvolupar com un ardent defensor de la cultura popular: «La gent de la cultura popular som la terra on s'ha arrelat aquest País.»[3]

El 1947 fou fundador de l'Esbart Verdaguer, de l'Esbart de Sarrià i de l'Esbart Marboleny, i col·laborà en la fundació de l'Obra del Ballet Popular el 1948, des d'on ha treballat en la investigació, creació i recuperació de les danses tradicionals catalanes. Aquests grups també van servir com a revulsiu cultural a l'entorn de les quals s'hi reuniren personalitats de l'època com Aureli Maria Escarré, Salvador Millet i Maristany, Josep Benet i Morell, Joaquim Serra, Agustí Borgunyó, Lluís Moreno i Pallí, Alexandre Cirici i Pellicer, Josep Mainar o Jaume Picas.

Va dirigir el muntatge escènic de diverses obres teatrals i la coreografia de nombroses danses populars. Promogué també les primeres emissions en català per televisió (Mare Nostrum i Teatre Català) i, des del 1969, treballà a la ràdio en les primeres emissions en català durant el franquisme i després a Ràdio 4. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Manuel Cubeles i Solé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «S’ha mort a 96 anys Manuel Cubeles i Soler, ferm defensor del català i de la cultura popular». Vilaweb. [Consulta: 20 desembre 2017].
  3. Pere Baltà i Llopart, «Manuel Cubeles, marcat per la cultura», L'altra resistència: L'associacionisme cultural català i la lluita per les llibertats democràtiques, 2013.

Enllaços externs[modifica]