Manuel Deodoro da Fonseca
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 agost 1827 Marechal Deodoro (Brasil) |
| Mort | 23 agost 1892 (65 anys) Barra Mansa (Brasil) |
| Sepultura | Caju Cemetery (en)  |
 1r President del Brasil | |
| 15 novembre 1889 – 23 novembre 1891 ← Pere II del Brasil – Floriano Peixoto → | |
| Dades personals | |
| Formació | Academia Militar das Agulhas Negras |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Brasília |
| Ocupació | polític, militar |
| Partit | independent |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit del Brasil |
| Rang militar | mariscal |
| Conflicte | Guerra de la Triple Aliança |
| Família | |
| Cònjuge | Mariana da Fonseca |
| Mare | Rosa Paulina da Fonseca (en) |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
El mariscal Manuel Deodoro da Fonseca (5 d'agost del 1827 - 23 d'agost del 1892) derrocà l'emperador Pere II i esdevingué el primer president de la República de Brasil.
Nascut a Alagoas, en un poble que avui porta el seu nom, Fonseca feu una carrera militar, neutralitzant la rebel·lió Praieira a Pernambuco el 1848, una revolució que seguia el model de la Revolució de 1848 a Europa. També va entrar en acció durant la Guerra de la Triple Aliança (1864-1870), assolint el rang de capità, i el 1884 va ser nomenat primer mariscal de camp, i després mariscal. El seu coratge, competència militar i estil feren d'ell una figura nacional.
Com a governador de Rio Grande do Sul, Fonseca freqüentava la companyia d'intel·lectuals republicans com ara Benjamin Constant o Rui Barbosa. El 1886, avisat de què el govern imperial estava ordenant la detenció de republicans prominents, Fonseca se'n va anar a Rio de Janeiro i va posar-se al capdavant de la facció de l'exèrcit que estava a favor de l'abolició de l'esclavitud.
L'emperador Pere II havia propugnat l'abolició de l'esclavitud durant dècades, havent alliberat els seus propis esclaus el 1840, però opinava que aquest procés havia de ser gradual per a no perjudicar l'economia. Durant la seva tercera regència, sa filla, Isabel, Princesa Imperial del Brasil, va abolir l'esclavitud el 1888. Els oligarques, enfurismats, van tenir un paper important en el cop d'estat que tingué lloc poc després. El prestigi de Fonseca el va posar al capdavant del cop militar que va derrocar l'emperador el 15 de novembre del 1889, i va estar un breu temps al capdavant del govern provisional, que convocà un congrés constituent per a crear una nova constitució per als "Estats Units de Brasil". Ben aviat, emperò, va trobar-se amb la resistència dels líders republicans civils.
La seva elecció com a president, el 26 de febrer de 1891, amb una curta majoria a favor, va rebre el suport dels sectors militars. Uns quants dies després, va fer el jurament a Quinta da Boa Vista, el palau imperial de Rio de Janeiro, ara el Museu Nacional de Rio de Janeiro.
El govern de Fonseca, dividit pels conflictes polítics i personals entre el president i el seu vicepresident Floriano Peixoto, va trobar-se amb una forta oposició al Congrés, que va emprendre una tàctica d'obstaculització. Una sèrie de decrets presidencials arbitraris empresos pel president va enfortir la resistència del Congrés contra Fonseca. El Congrés va començar a posar-se del costat de Peixoto. Aquesta situació va arribar al seu zenit quan Fonseca va dissoldre el Congrés Nacional i va declarar l'estat d'emergència, el 3 de novembre de 1891. Un grup de diputats va oposar-se a aquesta decisió i va trobar suport entre els alts oficials de la Marina, incloent-hi l'almirall Custódio José de Melo. El mariscal es trobà amb una guerra civil imminent. El 1891, va dimitir i va passar la presidència a Floriano Peixoto.
Va morir a Rio de Janeiro el 23 d'agost de 1892.
Heroi de la Pàtria[modifica]
En virtut de la Llei Federal núm. 7919, de 1989, el Congrés Nacional del Brasil va decretar la inscripció del mariscal en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial cenotàfic situat dintre del Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].
| Precedit per: Primer en el càrrec Abans Pere II de Brasil |
President de Brasil 1889-1891 |
Succeït per: Floriano Peixoto |
