Manuel Fernández Caballero

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManuel Fernández Caballero
Caballero.png
Biografia
Naixement 14 març 1835
tabànids
Mort 26 febrer 1906 (70 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Òpera i sarsuela
Obra
Obres destacables Los bandos de Villafrita Tradueix
El lucero del alba Tradueix
Família
Fill/a
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Manuel Fernández Caballero (Múrcia, 14 de març de 1835 - Madrid, 26 de febrer de 1906) va ser un compositor espanyol de sarsuela. És l'autor d'algunes de les obres més representatives del gènere, havent destacat sobretot en les obres de « género chico », com ara El dúo de "La Africana", Gigantes y cabezudos o Los sobrinos del capitán Grant.[1][2]

Biografia[modifica]

Va nàixer a Múrcia, sent l'últim de divuit germans, de mare madrilenya i pare d'origen asturià, que va morir abans del naixement del seu fill. Els seus primers estudis musicals els va realitzar a la seua ciutat natal, de la mà del seu cunyat Julián Gil, que era músic militar i director d'orquestra de teatre. També a Múrcia va estudiar violí, piano i harmonia amb José Calvo, i de manera autodidacta va aprendre flautí, clarinet, cornetí, trombó i figle. Amb el flautí, més adequat per a les seues mans petites, va poder formar part d'una orquestra amb només 7 anys. L'any 1845 es va traslladar a Madrid amb sa mare, continuant estudis musicals amb altre dels seus cunyats: Rafael Palazón. L'any següent va tornar a Múrcia, i va donar a conèixer les seues primeres obres líriques. El 1850 va ingressar al Conservatori de Madrid, estudiant piano amb Pedro Albéniz, violí amb José Vega i harmonia, contrapunt, fuga i composició amb Hilarión Eslava.

L'any 1853 era primer violí del Teatro Real. Va guanyar unes oposicions a mestre de capella de Santiago de Cuba però no va poder prendre possessió de la plaça en no tenir complits els vint anys d'edat requerits. Aquest mateix any inicia la seua activitat com a director d'orquestra de teatre, passant pel Teatre de Variedades i el Teatre Lope de Vega. En aquest últim va estrenar la seua primera sarsuela: Tres madres para una hija (1854)

Fins a l'any 1864 va compondre més de 30 sarsueles, algunes d'elles en col·laboració amb Cristóbal Oudrid. En aquest any, a causa de dificultats professionals decideix formar una companyia pròpia de sarsuela i embarcar-se cap a Cuba. Al país caribeny va residir durant set anys, entre L'Havana i Matanzas, dividint el seu temps entre la producció i presentació d'espectacles de sarsuela i la impartició de classes particulars de cant, violí, piano, harmonia i composició.

L'any 1971, arran dels moviments revolucionaris sorgits a Cuba, va prendre la decisió de tornar a Espanya, on en pocs anys va esdevenir un dels compositors més reconeguts del panorama musical madrileny. Va compondre sarsueles de tots els estils; « género chico », sarsuela gran (en tres actes) i espectacles bufos, donant en aquest últim terreny l'única obra que s'ha mantingut en el repertori: Los sobrinos del capitán Grant (1877), basada en la novel·la Els fills del capità Grant de Jules Verne. Un any abans, havia estrenat la sarsuela gran La Marsellesa, sobre un excel·lent llibret de Miguel Ramos Carrión. L'èxit havia estat apoteòsic, fins al punt que les mostres d'entusiasme del públic van causar un desmai de Fernández Caballero. Aquesta darrera obra, basada en un episodi de la Revolució Francesa, va tenir una breu carrera internacional en ser interpretada en diverses ciutats italianes.

Va presentar personalment les seues sarsueles a Lisboa, Montevideo i Buenos Aires, recollint en tots tres casos un gran èxit i diversos reconeixements.

En la dècada del 1890 va estrenar un dels seus grans èxits: El dúo de "La Africana" (1893), sarsuela que presenta una trama de gelosia conjugal entre cantants d'una companyia d'òpera en els assaigs de L'Africaine de Meyerbeer. L'èxit va ser tan gran que es va veure forçat a escriure una obra dedicada als seus estusiastes: Los Africanistas (1894). A causa d'unes cataractes va anar perdent la vista, necessitant l'ajut d'un secretari (tant el seu fill Joaquín com el compositor Josep Serrano van col·laborar-hi) per a escriure seua la música. Malgrat les seues dificultats de salut, produeix altres dos gran èxits: La viejecita (1897) i Gigantes y cabezudos (1898), aquesta última d'ambient aragonès, que s'ha anomenat pels aficionats l'apoteosi de la jota, per la gran quantitat de números musicals basats en aquesta dansa. Gigantes y Cabezudos també inclou un cor de soldats repatriats que va ser acollit amb entusiasme delirant en la seua estrena, en l'any del desastre colonial.

Entre altres distincions va ser nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (1891), ocupant la vacant que havia deixat José Inzenga.

El 1904, la ciutat de Madrid li va retre un homenatge per celebrar els seus 50 anys de dedicació a la música teatral.

Fernández Caballero va compondre també música religiosa, avui dia completament eclipsada per la gràcia i l'encís de la seua música lírica.

Obres[modifica]

Llista no exhaustiva

Referències[modifica]

  1. «Manuel Fernández Caballero». Personajes. Regió de Múrcia Digital. [Consulta: 9 març 2017].
  2. «Manuel Fernández Caballero». Neoclasicismo y siglo XIX. España es cultura. Portal de promoción de la cultura de España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 9 març 2017].

Bibliografia[modifica]

  • (castellà) Carlos Gómez Amat, Historia de la Música Española. Siglo XIX. Colección Alianza Música, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
  • (castellà) Diversos autors, Programa de la representació de "El dúo de "La Africana"" al Teatre de la Zarzuela de Madrid. 2000. D.L.:M-45613/00
  • (castellà) Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 (castellà)

Enllaços externs[modifica]