Manuel Francisco dos Santos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaManuel Francisco dos Santos
MFdSantos-Garrincha.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Manuel Francisco dos Santos
28 d'octubre de 1933
Magé, Rio de Janeiro, Brasil
Mort 19 de gener de 1983(1983-01-19) (als 49 anys)
Rio de Janeiro, Brasil
Causa de mort Cirrosi hepàtica
Altres noms Garrincha,
O anjo das pernas tortas,
A alegria do povo
Alçada 1,69 m[1]
Pes 72 kg
Activitat professional
Ocupació futbolista
Esport futbol
Posició Davanter, extrem
Equip actual Retirat
Clubs juvenils
Anys Equip
1948–1952 Pau Grande
Clubs professionals 1
Anys Equip PJ (g)
1953–1965 Botafogo 614 (245)
1966 Corinthians 13 (10)
1967 Portuguesa Carioca 33 (7)
1968 Atlético Junior 1 (3)
1968–1969 Flamengo 24 (4)
1972 Olaria 7 (7)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1955–1966 Brasil Brasil 50 (12)
Principals competicions
Copa del Món de Futbol de 1966
Copa del Món de Futbol de 1962
Copa del Món de Futbol de 1958
Modifica dades a Wikidata

Manuel Francisco dos Santos (28 d'octubre, 193320 de gener, 1983), conegut pel sobrenom de Mané Garrincha, o simplement Garrincha (petit ocell),[2] fou un destacat futbolista brasiler que jugava a la davantera, normalment a la posició d'extrem.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Garrincha era un gran driblador (per molts historiadors el millor de la història del futbol)[3] i tenia un fort xut amb ambdues cames. És considerat per la FIFA com el segon millor jugador brasiler de la història per darrere de Pelé,[4] i el 1999, obtingué la mateixa posició en una votació de la IFFHS.

La major part de la seva vida esportiva transcorregué al Botafogo de Rio. El 1966, al declivi de la seva carrera, fou venut al Corinthians. Dos anys més tard fitxà pels colombians de l'Atlético Junior i el mateix any jugà pel Flamengo, on romangué fins al 1969. El 1971, amb 38 anys, certs rumors el van situar al club francès del Red Star FC 93, però mai arribà a fitxar.[5] La seva carrera encara s'allargà fins al 1972, quan jugà per l'Olaria, arribant a jugar partits d'exhibició fins al 1982.[6]

Garrincha jugà 50 partits internacionals amb la selecció de Brasil entre 1955 i 1966, disputant tres Mundials 1958, 1962 i 1966, i guanyant els dos primers. Destacà especialment al Mundial de 1962, on lesionat Pelé, esdevingué el millor jugador del torneig.

La paraula garrincha significa literalment caragolet, un tipus d'ocellet.[7] Mané és el diminutiu de Manuel. També va rebre els sobrenoms d'Alegria do Povo (alegria del poble) o Anjo de Pernas Tortas (Àngel de cames tortes).[8]

Garrincha va morir a l'edat de 49 anys per una cirrosi al fetge,[4] causada per la seva addició a la beguda.[8] Al seu epitafi s'hi pot llegir: "Aquí descansa en pau aquell qui fou la Joia del Poble – Mané Garrincha."[2] Un estadi construït a Brasilia, Estádio Mané Garrincha, fou batejat en el seu honor.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Individual

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. World Cup Champions Squads 1930 - 2002, by RSSSF
  2. 2,0 2,1 «Bad boy Garrincha remembered». Reuters article on rediff.com. [Consulta: 28 octubre 2005].
  3. International Football Hall of Fame - Garrincha
  4. 4,0 4,1 FIFA.com Classic Football - Garrincha
  5. (francès) "Garrincha to Red Star!" - allezredstar.com
  6. «Playing notes». Solar article.
  7. «Brazil look to spirit of 1962». Telegraph on telegraph.co.uk. [Consulta: 13 juny 2006].
  8. 8,0 8,1 Jonathan Stevenson. «Remembering the genius of Garrincha». BBC.co.uk, 20-01-2008. [Consulta: 21 gener 2008].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ruy Castro. Garrincha - The triumph and tragedy of Brazil's forgotten footballing hero. Yellow Jersey Press, London, 2005. ISBN 0-224-06433-9.  original in portuguese: Estrela Solitária ( Lonely Star ), 1995
  • Bellos, Alex. Futebol: The Brazilian Way of Life. Bloomsbury, 2002. ISBN 0-7475-6179-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]