Manuel Francisco dos Santos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMané Garrincha
MFdSantos-Garrincha.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementManuel Francisco dos Santos
28 octubre 1933 Modifica el valor a Wikidata
Pau Grande (Brasil) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1983 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHepatic Cirrhosis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (Cirrosi hepàtica Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsGarrincha,
O anjo das pernas tortas,
A alegria do povo
Alçada1,69 m[1]
Activitat
OcupacióFutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter, extrem
Clubs juvenils
Anys Equip
1948–1952 Pau Grande
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1953–1965
1966
1967
1968
1968–1969
1972
Botafogo
Corinthians
Portuguesa Carioca
Atlético Junior
Flamengo
Olaria
614
13
33
1
24
7
245
10
7
3
4
7
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1955–1966 Brasil Brasil 50 12
Participà en
1966Mundial de Futbol 1966
1962Mundial de Futbol 1962
1958Mundial de Futbol 1958 Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 63868 Find a Grave: 13851668 Modifica els identificadors a Wikidata

Manuel Francisco dos Santos (28 d'octubre, 193320 de gener, 1983), conegut pel sobrenom de Mané Garrincha, o simplement Garrincha (petit ocell),[2] fou un destacat futbolista brasiler que jugava a la davantera, normalment a la posició d'extrem.

Trajectòria[modifica]

Garrincha era un gran driblador (per molts historiadors el millor de la història del futbol)[3] i tenia un fort xut amb ambdues cames. És considerat per la FIFA com el segon millor jugador brasiler de la història per darrere de Pelé,[4] i el 1999, obtingué la mateixa posició en una votació de la IFFHS.

La major part de la seva vida esportiva transcorregué al Botafogo de Rio. El 1966, al declivi de la seva carrera, fou venut al Corinthians. Dos anys més tard fitxà pels colombians de l'Atlético Junior i el mateix any jugà pel Flamengo, on romangué fins al 1969. El 1971, amb 38 anys, certs rumors el van situar al club francès del Red Star FC 93, però mai arribà a fitxar.[5] La seva carrera encara s'allargà fins al 1972, quan jugà per l'Olaria, arribant a jugar partits d'exhibició fins al 1982.[6]

Garrincha jugà 50 partits internacionals amb la selecció del Brasil entre 1955 i 1966, disputant tres Mundials 1958, 1962 i 1966, i guanyant els dos primers. Destacà especialment al Mundial de 1962, on lesionat Pelé, esdevingué el millor jugador del torneig.

La paraula garrincha significa literalment caragolet, un tipus d'ocellet.[7] Mané és el diminutiu de Manuel. També va rebre els sobrenoms d'Alegria do Povo (alegria del poble) o Anjo de Pernas Tortas (Àngel de cames tortes).[8]

Garrincha va morir a l'edat de 49 anys per una cirrosi al fetge,[4] causada per la seva addició a la beguda.[8] Al seu epitafi s'hi pot llegir: "Aquí descansa en pau aquell qui fou la Joia del Poble – Mané Garrincha."[2] Un estadi construït a Brasilia, Estádio Mané Garrincha, fou batejat en el seu honor.

Palmarès[modifica]

Individual

Referències i notes[modifica]

  1. World Cup Champions Squads 1930 - 2002, by RSSSF
  2. 2,0 2,1 «Bad boy Garrincha remembered». Reuters article on rediff.com. [Consulta: 28 octubre 2005].
  3. International Football Hall of Fame - Garrincha
  4. 4,0 4,1 FIFA.com Classic Football - Garrincha
  5. (francès) "Garrincha to Red Star!" - allezredstar.com
  6. «Playing notes». Solar article.
  7. «Brazil look to spirit of 1962». Telegraph on telegraph.co.uk. [Consulta: 13 juny 2006].
  8. 8,0 8,1 Jonathan Stevenson. «Remembering the genius of Garrincha». BBC.co.uk, 20-01-2008. [Consulta: 21 gener 2008].

Bibliografia[modifica]

  • Ruy Castro. Garrincha - The triumph and tragedy of Brazil's forgotten footballing hero. Yellow Jersey Press, London, 2005. ISBN 0-224-06433-9.  original in portuguese: Estrela Solitária ( Lonely Star ), 1995
  • Bellos, Alex. Futebol: The Brazilian Way of Life. Bloomsbury, 2002. ISBN 0-7475-6179-6. 

Enllaços externs[modifica]