Manuel Franklin da Costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Franklin da Costa
Biografia
Naixement31 agost 1921 Modifica el valor a Wikidata
Cabinda (Angola) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 2003 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Luanda (Angola) Modifica el valor a Wikidata
  Bisbe d'Henrique de Carvalho
10 d'agost de 1975 – 3 de febrer de 1977
← Nou càrrec
  Arquebisbe de Huambo
3 de febrer de 1977 – 12 de setembre de 1986
  President de la Conferència Episcopal d'Angola i São Tomé
1982 – 1990
  Arquebisbe de Lubango
12 de setembre de 1986 – 15 de gener de 1997
Dades personals
NacionalitatAngola Angola
ReligióCatòlica
FormacióUniversitat Catòlica Portuguesa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1975–), sacerdot catòlic (1948–) Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà25 de gener de 1948
Consagració14 de setembre de 1975 per
Giovanni De Andrea

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Manuel Franklin da Costa (Cabinda, 31 d'agost de 1921 - 17 de juliol de 2003) va ser un religiós i bisbe catòlic angolès, arquebisbe emèrit de Lubango.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar al Seminari de Luanda, fou ordenat sacerdot el 1948 i després va exercir com a professor i prefecte de disciplina. Estudià a l'Institut Gregorià de París i el 1948 fou nomenat canonge de la Catedral de Luanda.

En 1960 va acompanyar l'arquebisbe de Luanda a Lisboa, però les autoritats li prohibiren tornar a Angola per motius polítics. Aleshores es llicencià en filosofia a la Universitat Catòlica Portuguesa de Braga, on treballà com a professor fins que va poder tornar a Angola el 1974 com a rector del Seminari de Luanda.[2]

El 10 d'agost de 1975 el papa Pau VI el va nomenar bisbe d'Henrique de Carvalho, i fou consagrat pel nunci apostòlic a Angola, Giovanni De Andrea. El 1977 fou nomenat arquebisbe de Huambo, càrrec que va ocupar fins que el 1986 Joan Pau II el va nomenat arquebisbe de Lubango. Força carismàtic, sempre va defensar el paper de l'església com a mitjancera en els conflictes[3] i fins i tot proposà convocar un referèndum sobre la independència de Cabinda.[4] En 1997 es va retirar i fou nomenat arquebisbe emèrit fins a la seva mort en 2003.

De 1982 a 1997 fou president de la Conferència Episcopal d'Angola i São Tomé. En 1997 fou president de la Comissió de Comunicacions Socials de Radio Ecclesia.

Referències[modifica]