Vés al contingut

Manuel Gutiérrez Aragón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Gutiérrez Aragón
Imatge
A la Seminci (2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Torrelavega (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (Cadira F)
24 gener 2016 
 José Luis Sampedro Saez
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Medalla 56)
29 febrer 2004 
 Josep Maria Subirachs i Sitjar
President de la SGAE
27 juliol 1993 – 23 maig 2001
 Juan José Alonso MillánAna Diosdado  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
CiutadaniaEspanya
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Premis

IMDB: nm0349426 TMDB (persona): 649147 Allmovie (artista): p79826
Facebook: manuel.gutierrezaragon.3 Modifica el valor a Wikidata

Manuel Gutiérrez Aragón (Torrelavega, 2 de gener de 1942) és un director de cinema, guionista i escriptor espanyol, que va guanyar amb la seva primera novel·la, La vida antes de marzo, el Premi Herralde de Novel·la 2009;[1] membre de nombre de les reials acadèmies de Belles arts de San Fernando (ingrés: 24 de febrer de 2004)[2] i de la llengua espanyola (ingrés: 24 de gener de 2016).[3]

Biografia

[modifica]
Manuel Gutiérrez Aragón llegeix el seu discurs A la recerca de l'escriptura fílmica en la seva recepció pública a la Reial Acadèmia Espanyola.

Va arribar a Madrid a estudiar periodisme, però com no hi havia contingent va ingressar a l'Escola Oficial de Cinematografia,[4] en la qual es va graduar com a director el 1970. Heus aquí com explica Gutiérrez Aragó que es va fer cineasta "de manera accidental": "Vaig venir a Madrid a estudiar periodisme, però no hi havia places i em vaig matricular a l'Escola de Cinema. Em sentia un polissó. Vaig descobrir després que fer pel·lícules és un tòxic, molt addictiu i podia guanyar diners més ràpids que en periodisme. Encara que jo el que volia era escriure. Vaig començar fent guions, sense considerar-los una peça literària".[4]

Després de rodar diverses pel·lícules de curta durada, debuta el 1973 amb el llargmetratge Habla, mudita, protagonitzat per José Luis López Vázquez i Kiti Mánver. La pel·lícula, que va obtenir el Premi de la Crítica en el Festival de Berlín, reflecteix l'univers oposat d'un intel·lectual i una petita camperola amb mentalitats completament diferents.

Posteriorment, col·labora en els guions de Furtivos, de José Luis Borau i Les llargues vacances del 36, de Jaime Camino.

La seva següent pel·lícula, Camada negra, fresc salvatge sobre la pervivència de grups feixistes de conducta violenta en l'arrencada de la Transició, és oficialment prohibida, malgrat haver mort Franco, fins a 1977. Després de guanyar a Berlín l'Os de Plata a la millor direcció, s'estrena a Madrid enmig d'atacs ultradretans.

Seria el començament d'una fructífera col·laboració entre el director i l'actriu Ángela Molina, protagonista també de El corazón del bosque (1979), Demonios en el jardín (1982) i La mitad del cielo (1986), obres clau en les seves carreres que componen un retrat al·legòric de l'Espanya ominosa del franquisme. El productor és Luis Megino, que també col·labora en els guions.

El 1981 codirigeix els Cuentos para una escapada junt amb Jaime Chávarri, Teo Escamilla, José Luis García Sánchez, Carles Mires, Miguel Ángel Pacheco i Gonzalo Suárez. Compta amb Fernando Fernán Gómez a Maravillas, pel·lícula sobre els descobriments de l'adolescència en un context jueu; Feroz, coescrita per Elías Querejeta i La noche más hermosa, entre d'altres, que li permeten col·locar-se al capdavant de la seva generació.

El 1991 realitza per a TVE la sèrie El Quijote de Miguel de Cervantes a partir del guió de Camilo José Cela, amb Fernando Rey i Alfredo Landa en els papers principals. Onze anys després rodaria en cinema una nova versió de El Quixot, aquest cop encarnat per Juan Luis Galiardo.

El 1993 és elegit president de la Societat General d'Autors i Editors, càrrec que ocupa fins a 2001,[5] quan passa a encapçalar la Fundació Autor i després l'Institut Buñuel. També presideix, des de 2000, la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals. Col·labora, a més, com a guionista en cintes d'altres directors com Jarrapellejos, d'Antonio Giménez-Rico o Cuando vuelvas a mi lado, de Gracia Querejeta.

Algunes de les seves pel·lícules recents són Visionarios (2001) i La vida que te espera (2004), en les quals no abandona l'entorn rural i la reflexió política inherent a bona part de la seva obra. En 2008 retrata el conflicte basc creuant les vides d'un terrorista i d'un amenaçat per ETA a Todos estamos invitados, alhora que fa pública la seva intenció d'abandonar la direcció cinematogràfica.

Actors de renom com Ana Belén, Imanol Arias, Carmen Maura, Juan Diego, Emma Suárez o Marta Etura han treballat a les seves ordres.

Autor d'un cinema complex i progressivament popular, Gutiérrez Aragón és un dels directors més madurs i premiats de la seva generació. Ha rodat en múltiples ocasions en paratges naturals del seu Cantàbria natal.

Aparegué com a actor en dues pel·lícules, Corto descafeinado (2007), de Juan Manuel Cotelo i Antonio Esteve i Contra la pared (1988), de Bernardo Fernández.

Gutiérrez Aragón ha fet incursions també el teatre. Així, el 1979 dirigí la versió teatral de Peter Weiss sobre El proceso de Kafka. Va escriure pel Centre Dramàtic Nacional Morirás de otra cosa, obra que va dirigir i estrenar al Teatro María Guerrero de Madrid (1982). També dirigí el 1998 dues òperes basades en texts de Federico García Lorca, que foren representades en el Festival de Teatre de Granada, a la Zarzuela de Madrid i a La Fenice de Venècia.[6]

En 2009 revelà la seva faceta d'escriptor, en guanyar el Premi Herralde de Novel·la amb La vida antes de marzo. Anagrama publicà en 2012 la seva segona novel·la, Gloria mía.[7]

El 16 d'abril de 2015 va ser elegit pel ple de la Reial Acadèmia Espanyola per ocupar la cadira F, anteriorment ocupada per José Luis Sampedro.[8] Va llegir el seu discurs d'ingrés, En busca de la escritura fílmica, el 24 de gener de 2016.[3]

Va militar en el Partit Comunista d'Espanya, que va abandonar després de la legalització del PCE el 1977.[4]

Filmografia

[modifica]

Cine

[modifica]
AnyPel·lículaDirector
2007Todos estamos invitados (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
2005Una rosa de Francia (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
2004La vida que te espera (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
2002El caballero Don Quijote (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
2001Visionarios (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1999Cuando vuelvas a mi lado (G)Gracia Querejeta
1995Los baúles del retorno (G)María Miró
1997Cosas que dejé en la Habana (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1996El rey del río (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1995Cuernos de mujer (G)Enrique Urbizu
1992El llarg hivern (G)Jaime Camino
1991La noche más larga (G)José Luis García Sánchez
1988Malaventura (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1987Jarrapellejos (G)Antonio Giménez-Rico
1986La mitad del cielo (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1984La noche más hermosa (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1984Feroz (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1982Demonios en el jardín (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1981Cuentos para una escapada (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1980Maravillas (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1979El corazón del bosque (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1978Sonámbulos (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1977Camada negra (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1976Les llargues vacances del 36 (G)Jaime Camino
1975Furtivos (G)José Luis Borau
1974Las truchas (G)José Luis García Sánchez
1973Habla, mudita (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1971El cordobés (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1970Cátedras ambulantes (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1969Jansel y Gretel (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
1969El último día de la humanidad (DG)Manuel Gutiérrez Aragón
  • (DG) Director i guionista
  • (G) Només guionista

Televisió

[modifica]
AnySèrieDirector
2003Andalucía es de Cine (DG)Manuel Gutiérrez Aragón i Juan Lebrón
1991El Quijote de Miguel de Cervantes (D)Manuel Gutiérrez Aragón
1985Los pazos de Ulloa (G)Gonzalo Suárez
  • (D) Director
  • (G) Guionista

Curtmetratges

[modifica]
AnyCurtmetratgeDirector
1992Semana Santa (DG)Manuel Gutiérrez Aragón i Juan Lebrón

Premis i candidatures

[modifica]
Festival Internacional de Cinema de Berlín
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1977Os de Plata a la millor direccióCamada negraGuanyador
1973Premi de la CríticaHabla, muditaGuanyadora
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1986Conquilla d'Or a la millor pel·lículaLa mitad del cieloGuanyadora
1982Coquilla d'Or a la millor pel·lículaDemonios en el jardínGuanyadora
1978Conquilla de Plata al millor directorSonámbulosGuanyador
Premis Goya
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2002Millor guió adaptatEl caballero Don QuijoteCandidat
1999Millor guió originalCuando vuelvas a mi ladoCandidat
1988Millor guió adaptatJarrapellejosGuanyador
1986Millor pel·lículaLa mitad del cieloCandidat
Premis Fotogramas de Plata
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1986Millor pel·lícula espanyolaLa mitad del cieloGuanyadora
1982Millor pel·lícula espanyolaDemonios en el jardínGuanyadora
1981Millor pel·lícula espanyolaMaravillasGuanyadora
Altres reconeixements

Ficció

[modifica]
  • La vida antes de marzo, Anagrama, 2009
  • Gloria mía, Anagrama, 2012
  • Cuando el frío llegue al corazón, Anagrama, 2013

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Gutiérrez Aragón gana el Herralde con su primera novela, Público, 02.11.2009; accés 21.03.2012
  2. Membres de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, web de la institució; accés 21.03.2012
  3. 1 2 Gutiérrez Aragón ingresa en la RAE con un discurso sobre la escritura fílmica
  4. 1 2 3 Antonio Lucas. Gutiérrez Aragón, cineasta y escritor: «El de los años 70 era un cine más impetuoso», El Mundo, 17 de juny de 2012, pág. 56 (per llegir l'article cal estar abonat o comprar-lo en línia)
  5. «Presidents de la SGAE». Arxivat de l'original el 2013-07-13. [Consulta: 18 març 2016].
  6. Cántabro Arxivat 2012-05-09 a Wayback Machine., biografía de Gutiérrez Aragón a Club Cultura; accés 21.03.2012
  7. Gregorio Belinchón. Luces, cámara... ¡novela!, El País, 20.03.2012; accés 21.03.2012
  8. El cineasta y escritor Manuel Gutiérrez Aragón ocupará la silla «F»

Bibliografia

[modifica]
  • Vicente Molina Foix. Manuel Gutiérrez Aragón, Editorial Cátedra, Madrid, 2003
  • Antonio Vallejo Chanal. Soñar de Cine. El cine de Manuel Gutiérrez Aragón, Cartagena, Semana Internacional de Cine Naval y del Mar de Cartagena, 2000
  • Augusto M. Torres. Conversaciones con Manuel Gutiérrez Aragón, Fundamentos, Madrid, 1985
  • Carlos F. Heredero. Historias de vida y de ficción. El cine de M. Gutiérrez Aragón, Editorial Alta Films, Madrid, 1988
  • Miguel Juan Payán i José Luis López. Manuel Gutiérrez Aragón, Ediciones JC, Madrid, 1985
  • Matías Antolín. Manuel Gutiérrez Aragón, Editorial Sombras Chinescas, 1983
  • Maravillas, guion de Gutiérrez Aragón y Luis Megino; edición de Javier Marías, Ediciones JC, Madrid, 1981

Enllaços externs

[modifica]