Manuel Gutiérrez Aragón

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Gutiérrez Aragón
Manuel Gutiérrez Aragón - Seminci 2011.jpg
Manuel Gutiérrez Aragón a la Seminci de 2011
Biografia
Naixement José Manuel Gutiérrez Sánchez
2 de gener de 1942 (1942-01-02) (77 anys)
Torrelavega
Nacionalitat Espanya
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista
Premis
Premis Goya
Jarrapellejos (millor guió adaptat 1988)
Festival de Berlín
Habla mudita (Premi de la crítica, 1973)
Camada negra (Ós de plata 1977)
Festival de Sant Sebastià
Demonios en el jardín (Conquilla d'Or 1982)
La mitad del cielo (Conquilla d'Or 1986)

IMDB: nm0349426 Allocine: 7133 Allmovie: p79826
Facebook: manuel.gutierrezaragon.3
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Gutiérrez Aragón (Torrelavega, Cantàbria; 2 de gener de 1942) és un director de cinema, guionista i escriptor espanyol, que va guanyar amb la seva primera novel·la, La vida antes de marzo, el Premi Herralde de Novel·la 2009;[1] membre de nombre de les reials acadèmies de Belles arts de Sant Ferran (ingrés: 24 de febrer de 2004)[2] i de la llengua espanyola (ingrés: 24 de gener de 2016).[3]

Biografia[modifica]

Manuel Gutiérrez Aragón llegeix el seu discurs A la recerca de l'escriptura fílmica en la seva recepció pública a la Reial Acadèmia Espanyola.

Va arribar a Madrid a estudiar periodisme, però com no hi havia contingent va ingressar a l'Escola Oficial de Cinematografia,[4] en la qual es va graduar com a director en 1970. Heus aquí com explica Gutiérrez Aragó que es va fer cineasta "de manera accidental": "Vaig venir a Madrid a estudiar periodisme, però no hi havia places i em vaig matricular a l'Escola de Cinema. Em sentia un polissó. Vaig descobrir després que fer pel·lícules és un tòxic, molt addictiu i podia guanyar diners més ràpids que en periodisme. Encara que jo el que volia era escriure. Vaig començar fent guions, sense considerar-los una peça literària".[4]

Després de rodar diverses pel·lícules de curta durada, debuta en 1973 amb el llargmetratge Habla, mudita, protagonitzat per José Luis López Vázquez i Kiti Manver. La pel·lícula, que va obtenir el Premi de la Crítica en el Festival de Berlín, reflecteix l'univers oposat d'un intel·lectual i una petita camperola amb mentalitats completament diferents.

Posteriorment, col·labora en els guions de Furtivos, de José Luis Borau i Les llargues vacances del 36, de Jaime Camino.

La seva següent pel·lícula, Camada negra, fresc salvatge sobre la pervivència de grups feixistes de conducta violenta en l'arrencada de la Transició, és oficialment prohibida, malgrat haver mort Franco, fins a 1977. Després de guanyar a Berlín l'Ós de Plata a la millor direcció, s'estrena a Madrid enmig d'atacs ultradretans.

Seria el començament d'una fructífera col·laboració entre el director i l'actriu Ángela Molina, protagonista també de El corazón del bosque (1979), Demonios en el jardín (1982) i La mitad del cielo (1986), obres clau en les seves carreres que componen un retrat al·legòric de l'Espanya ominosa del franquisme. El productor és Luis Megino, que també col·labora en els guions.

En 1981 codirigeix els Cuentos para una escapada junt amb Jaime Chávarri, Teo Escamilla, José Luis García Sánchez, Carles Mires, Miguel Ángel Pacheco i Gonzalo Suárez. Compta amb Fernando Fernán Gómez a Maravillas, pel·lícula sobre els descobriments de l'adolescència en un context jueu; Feroz, coescrita per Elías Querejeta i La noche más hermosa, entre altres, que li permeten col·locar-se al capdavant de la seva generació.

En 1991 realitza per a TVE la sèrie El Quijote de Miguel de Cervantes a partir del guió de Camilo José Cela, amb Fernando Rey i Alfredo Landa en els papers principals. Onze anys després rodaria en cinema una nova versió de El Quijote, aquest cop encarnat per Juan Luis Galiardo.

En 1993 és elegit president de la Societat General d'Autors i Editors, càrrec que ocupa fins a 2001,[5] quan passa a encapçalar la Fundació Autor i després l'Institut Buñuel. També presideix, des de 2000, la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals. Col·labora, a més, com a guionista en cintes d'altres directors com Jarrapellejos, d'Antonio Giménez-Rico o Cuando vuelvas a mi lado, de Gracia Querejeta.

Algunes de les seves pel·lícules recents són Visionarios (2001) i La vida que te espera (2004), en les quals no abandona l'entorn rural i la reflexió política inherent a bona part de la seva obra. En 2008 retrata el conflicte basc creuant les vides d'un terrorista i d'un amenaçat per ETA a Todos estamos invitados, alhora que fa pública la seva intenció d'abandonar la direcció cinematogràfica.

Actors de renom com Ana Belén, Imanol Arias, Carmen Maura, Juan Diego, Emma Suárez o Marta Etura han treballat a les seves ordres.

Autor d'un cinema complex i progressivament popular, Gutiérrez Aragón és un dels directors més madurs i premiats de la seva generació. Ha rodat en múltiples ocasions en paratges naturals del seu Cantàbria natal.

Aparegué com a actor en dues pel·lícules, Corto descafeinado (2007), de Juan Manuel Cotelo i Antonio Esteve i Contra la pared (1988), de Bernardo Fernández.

Gutiérrez Aragón ha fet incursions també el teatre. Així, en 1979 dirigí la versió teatral de Peter Weiss sobre El proceso de Kafka. Va escriure pel Centre Dramàtic Nacional Morirás de otra cosa, obra que va dirigir i estrenar al Teatro María Guerrero de Madrid (1982). També dirigí en 1998 dues òperes basades en texts de Federico García Lorca, que foren representades en el Festival de Teatre de Granada, a la Zarzuela de Madrid i a La Fenice de Venècia.[6]

En 2009 revelà la seva faceta d'escriptor, en guanyar el Premi Herralde de Novel·la amb La vida antes de marzo. Anagrama publicà en 2012 la seva segona novel·la, Gloria mía.[7]

El 16 d'abril de 2015 va ser elegit pel ple de la Real Acadèmia Espanyola per ocupar la cadira F, anteriorment ocupada per José Luis Sampedro.[8] Va llegir el seu discurs d'ingrés, En busca de la escritura fílmica, el 24 de gener de 2016.[3]

Va militar en el Partit Comunista d'Espanya, que va abandonar després de la legalització del PCE el 1977..[4]

Filmografia[modifica]

Cine[modifica]

Any Pel·lícula Director
2007 Todos estamos invitados (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
2005 Una rosa de Francia (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
2004 La vida que te espera (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
2002 El caballero Don Quijote (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
2001 Visionarios (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1999 Cuando vuelvas a mi lado (G) Gracia Querejeta
1995 Los baúles del retorno (G) María Miró
1997 Cosas que dejé en la Habana (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1996 El rey del río (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1995 Cuernos de mujer (G) Enrique Urbizu
1992 El llarg hivern (G) Jaime Camino
1991 La noche más larga (G) José Luis García Sánchez
1988 Malaventura (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1987 Jarrapellejos (G) Antonio Giménez-Rico
1986 La mitad del cielo (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1984 La noche más hermosa (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1984 Feroz (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1982 Demonios en el jardín (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1981 Cuentos para una escapada (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1980 Maravillas (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1979 El corazón del bosque (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1978 Sonámbulos (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1977 Camada negra (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1976 Les llargues vacances del 36 (G) Jaime Camino
1975 Furtivos (G) José Luis Borau
1974 Las truchas (G) José Luis García Sánchez
1973 Habla, mudita (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1971 El cordobés (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1970 Cátedras ambulantes (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1969 Jansel y Gretel (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
1969 El último día de la humanidad (DG) Manuel Gutiérrez Aragón
  • (DG) Director i guionista
  • (G) Només guionista

Televisió[modifica]

Any Sèrie Director
2003 Andalucía es de Cine (DG) Manuel Gutiérrez Aragón i Juan Lebrón
1991 El Quijote de Miguel de Cervantes (D) Manuel Gutiérrez Aragón
1985 Los pazos de Ulloa (G) Gonzalo Suárez
  • (D) Director
  • (G) Guionista

Curtmetratges[modifica]

Any Curtmetratge Director
1992 Semana Santa (DG) Manuel Gutiérrez Aragón i Juan Lebrón

Premis i candidatures[modifica]

Festival Internacional de Cinema de Berlín
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1977 Ós de Plata a la millor direcció Camada negra Guanyador
1973 Premi de la Crítica Habla, mudita Guanyadora
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Conquilla d'Or a la millor pel·lícula La mitad del cielo Guanyadora
1982 Coquilla d'Or a la millor pel·lícula Demonios en el jardín Guanyadora
1978 Conquilla de Plata al millor director Sonámbulos Guanyador
Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Millor guió adaptat El caballero Don Quijote Candidat
1999 Millor guió original Cuando vuelvas a mi lado Candidat
1988 Millor guió adaptat Jarrapellejos Guanyador
1986 Millor pel·lícula La mitad del cielo Candidat
Premis Fotogramas de Plata
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Millor pel·lícula espanyola La mitad del cielo Guanyadora
1982 Millor pel·lícula espanyola Demonios en el jardín Guanyadora
1981 Millor pel·lícula espanyola Maravillas Guanyadora
Altres reconeixements

Ficció[modifica]

  • La vida antes de marzo, Anagrama, 2009
  • Gloria mía, Anagrama, 2012
  • Cuando el frío llegue al corazón, Anagrama, 2013

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Vicente Molina Foix. Manuel Gutiérrez Aragón, Editorial Cátedra, Madrid, 2003
  • Antonio Vallejo Chanal. Soñar de Cine. El cine de Manuel Gutiérrez Aragón, Cartagena, Semana Internacional de Cine Naval y del Mar de Cartagena, 2000
  • Augusto M. Torres. Conversaciones con Manuel Gutiérrez Aragón, Fundamentos, Madrid, 1985
  • Carlos F. Heredero. Historias de vida y de ficción. El cine de M. Gutiérrez Aragón, Editorial Alta Films, Madrid, 1988
  • Miguel Juan Payán i José Luis López. Manuel Gutiérrez Aragón, Ediciones JC, Madrid, 1985
  • Matías Antolín. Manuel Gutiérrez Aragón, Editorial Sombras Chinescas, 1983
  • Maravillas, guion de Gutiérrez Aragón y Luis Megino; edición de Javier Marías, Ediciones JC, Madrid, 1981

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Juan José Alonso Millán
President de la SGAE
1993-2001
Succeït per:
Ana Diosdado
Precedit per:
Daniel Sada Villarreal
Casi nunca
Premi Herralde de Novel·la
2009
Succeït per:
Antonio Ungar
Tres ataúdes blancos
Precedit per:
José Luis Sampedro Sáez
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira F

2015-
Succeït per:
'