Manuel Juncosa Obiol

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 07:06, 19 oct 2016 amb l'última edició de Peprovira (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManel Juncosa
Biografia
Naixement1943
Barcelona
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
OcupacióPilot de ral·lis Modifica el valor a Wikidata
Esportral·li Modifica el valor a Wikidata
Palmarès
Campió de Catalunya de ral·lis (1967-1970), velocitat (1968), circuits (1969) i muntanya (1969)
Campió d'Espanya de velocitat (1976)
Copa d'Espanya de raids per a copilots (1989)
Victòries destacades
Ral·li Costa Brava (1968, 1970),
Trofeu SEAT (1969),
I Trofeu Inauguració del Circuit del Jarama (1970)
Ral·li 600 (1971)
Participà en
1968, 1970Ral·li Costa Brava (1r) Modifica el valor a Wikidata

Manuel Juncosa Obiol, conegut com a Manel Juncosa, (Barcelona, 1943) és un antic mecànic i pilot d'automobilisme català. Fill del propietari dels Talleres Juncosa, Jaume Juncosa,[1] el 1961 debutà en la Pujada a Vallvidrera i acabà tercer, al volant d'un Seat 600. Els primers anys féu de copilot del seu germà Jaume, i també de pilots com Jordi "Chi" Viñas, amb qui el 1965 guanyà el Ral·li Costa Brava. A partir del 1967 començà a córrer com a pilot fent servir els cotxes de la marca Abarth, i posteriorment SEAT, preparats al taller familiar.

Fou subcampió d'Espanya de ral·lis (1967 i 1972) i de muntanya (1973). En l'àmbit català, fou campió de Catalunya de ral·lis (1967-1970), velocitat (1968), circuits (1969), pujades de muntanya (1969) i subcampió de muntanya (1968) i ral·lis (1971). En tots aquests campionats guanyà nombroses proves, com el Ral·li Costa Brava (1968, 1970), el Trofeu SEAT de Montjuïc (1969),[2] el I Trofeu Inauguració del Circuit del Jarama (1970) o el Ral·li 600 (1971). Tots aquests anys corregué els ral·lis en companyia d'"Artemi". A partir del 1974 pràcticament abandonà la competició per centrar-se als tallers familiars, però el 1976 encara disputà el Campionat d'Espanya de velocitat amb un Chrysler i aconseguí el seu darrer títol estatal.

El 1989 disputà el Ral·li Dakar amb l'equip Pegaso, fent de copilot de Salvador Servià. El mateix any guanyà la Copa d'Espanya de raids per a copilots. El 1990, en vendre's el negoci familiar, passà a dirigir la part tècnica de l'equip Nissan Ibérica que participà en el Dakar durant quasi una dècada. Paral·lelament fou copilot de Miquel Prieto en aquesta mateixa prova.[3]

Referències

  1. Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «Les nissagues familiars». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 264-265. ISBN 84-320-6249-9. 
  2. Garriga, Manuel. «Clásicos que movieron un país» (en castellà). lavanguardia.com. La Vanguardia, 14-05-2014. [Consulta: 15 maig 2016].
  3. «Manel Juncosa Obiol». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].